Resultats de la cerca
Es mostren 2123 resultats
Trombosi de les venes renals
Patologia humana
La trombosi de les venes renals constitueix un trastorn caracteritzat per l’obstrucció de les venes renals —els vasos que drenen la sang dels ronyons— a causa de la formació de coàguls al seu interior En general, la trombosi es presenta a conseqüència d’algun trastorn dels glomèruls renals que ocasiona alteracions en la composició de la sang i facilita la formació de coàguls Aquests trastorns són principalment els que originen una síndrome nefròtica, sobretot de tipus impur, com la glomerulonefritis mesangiocapillar, la glomerulonefritis membra-nosa, l’amiloïdosi, o la diabetis També es pot…
Pes corporal en la vellesa
El pes corporal, que, en condicions normals —i en molts casos caldria dir que en condicions ideals— gairebé ateny el seu màxim cap a la fi de l’edat adulta, en la persona d’edat disminueix progressivament En els homes, sol atènyer el punt màxim als 50 anys i després minva lentament i gradualment en les dones pot atènyer el punt màxim una mica més tard, i la disminució és inferior Això respon, en primer lloc, al fet que les modificacions que produeix el procés d’envelliment originen una progressiva pèrdua de la massa cellular, especialment evident en el cas del teixit muscular,…
Dades estadístiques de la vellesa
La població enquadrada dins de l’etapa de la vellesa s’ha incrementat progressivament a nivell mundial, i cada vegada representa un percentatge superior en el total, tant en països desenvolupats com el nostre com de manera generalitzada en tot el planeta Les previsions auguren també un notable creixement de la població d’edat en èpoques molt properes es calcula que l’any 2000 hi haurà uns 600 milions de persones de més de 60 anys en tot el món, dues terceres parts de les quals en els països desenvolupats Òbviament, el fet que les persones grans siguin més nombroses…
Raymond L. Lindeman: el concepte troficodinàmic d'ecosistema
En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “ La biosfera ” no eren gaire conegudes als Estats Units Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’ Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman i director de…
Canvis físics de la pubertat
Tot i que no hi ha una edat definida perquè es produeixi en tots els casos l’inici de la pubertat, sí que hi ha una cronologia pròpia dels diversos canvis Les primeres modificacions se centren en l’inici de l’activitat del sistema reproductor, amb l’aparició dels caràcters sexuals propis de cada sexe En les nenes, el primer canvi correspon a la telàrquia , o increment de la grandària de les mamelles, que augmenten de dimensió en major o menor mesura i amb més o menys velocitat en cada cas, d’acord bàsicament amb les característiques constitucionals individuals També, coincidint amb l’augment…
astringència
Tecnologia
Força amb què els adobs, de qualsevol natura, reaccionen amb la pell.
L’astringència determina la velocitat de fixació dels adobs sobre les pells, així com la quantitat d’adob fixat Atès el caràcter iònic dels grups reactants del collagen, és lògic que un dels factors que més influeixen en la reactivitat del collagen amb els adobs sigui el pH L’astringència dels adobs aniònics, tals com els tanins vegetals, és més elevada a valors baixos de pH La major part dels adobs minerals, de natura catiònica, són més astringents a valors alts de pH La temperatura determina en tots els casos un augment d’astringència La influència de la concentració depèn de cada cas…
mapa escolar
Educació
Document elaborat per l’administració educativa de cada comunitat autònoma que planifica l’oferta dels diversos centres d’ensenyament segons el sistema educatiu aprovat el 1990.
El mapa escolar determina quin tipus d’ensenyament primari, secundari, de formació professional o artística imparteix cada centre A Catalunya, el departament d’ensenyament presentà el mapa escolar el 1995 Aquest document tenia en compte que fins l’any 2001 s’aniria aplicant progressivament la reforma educativa, cosa que obligà a modificar la funció d’alguns centres educatius moltes escoles passaren a ésser instituts de secundària, ja que amb l’aplicació de la reforma els alumnes comencen l’educació secundària als 12 anys, quan abans la començaven als 14 Així, el mapa escolar de…
Jacques Santer
Política
Polític luxemburguès.
Graduat en lleis a Estrasburg i a l’Institut d’Études Politiques de París, el 1961 entrà a l’administració de l’estat Secretari general 1972-74 i president 1974-82 del partit socialcristià, en 1972-74 fou secretari d’estat per als afers culturals El 1984 fou elegit primer ministre, càrrec en el qual fou reelegit el 1989 Diputat al Parlament Europeu des del 1975, en fou vicepresident 1975-77 i president del grup democratacristià 1987-89 Del 1994 al 1999 fou president de la Comissió Europea Assumí aquest càrrec en un moment clau de la UE, ja que l’any 1996 tingué lloc la revisió del Tractat de…
Carles Congost i Feliu
Art
Artista visual.
El seu treball combina de manera desenfadada diferents mitjans i suports, com el vídeo, la música, el dibuix i la fotografia amb icones adolescents, la cultura disco i el món de l’art espanyol com a principals referents Els seus primers treballs entre la paròdia i la recreació cinematogràfica presentaven una sèrie de vídeos amb estètica retro on una model representa el seu alter ego , amb un caràcter volgudament low-tech Ha ampliat progressivament les exigències tècniques, però en la seva obra posterior continuen girant entorn de la identitat, la incomunicació i els conflictes…
moneda comtal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada principalment per un comte sobirà o, excepcionalment, per un altre senyor feudal.
A Catalunya l’afebliment dels lligams amb l’imperi Carolingi féu que els comtes s’atribuïssin el dret de moneda inherent al rei D’aquesta manera, al segle X el comte de Barcelona cedí el terç del benefici de la moneda de Vic 912 i de Girona 934 als bisbes de les seus respectives, tot actuant com a sobirà Al mateix segle encunyaren moneda els comtats de Barcelona, Besalú, Girona i Vic, els dos darrers amb administració episcopal moneda episcopal Durant el segle següent, en bateren els comtes d’Empúries i de Rosselló i els vescomtes de Cardona La progressiva annexió dels comtats al de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina