Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Obra dirigida per Pierre Vilar i publicada per Edicions 62 l’any 1987.
Consta de vuit volums, redactats per diferents especialistes i tots amb pròleg de Vilar, que comprenen des de les primeres ocupacions del Principat fins als anys vuitanta del s XX En l’elaboració de l’obra hi participaren membres de la generació formada sota el mestratge de Vicens i Vives, F Soldevila, Jordi Rubió, Martí de Riquer i R d’Abadal, com J Maluquer de Motes, J Fontana i J Termes, i també de la generació posterior, com C Batlle, JM Salrach, B de Riquer, JB Culla i N Sales Una de les parts fonamentals de l’obra són les introduccions de cada volum fetes per Pierre Vilar, on l’…
Fortalesa de la Cucala (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Les primeres referències documentals de la fortalesa de la Cucalla són del segle XII Ara bé, segons A Pladevall aquesta fortalesa es pot identificar amb la que el 1015 el prelat de Vic, Borrell 1010-1017 feu construir a Ató a l’anomenada Coma de Riquer L’any 1160 el bisbe de Vic, Pere de Redorta 1145-1185, feu donació d’una domus anomenada de Cucala, situada dins el terme del castell de Jorba De tota manera, poc després d’aquesta cessió, el prior de Sant Jaume de Calaf i el cavaller Bernat d’Artés prengueren possessió d’aquesta fortalesa El 1174 n’era el senyor Ramon de Tous, el…
Armand de Fluvià i Escorsa
Genealogia
Heràldica
Historiografia catalana
Genealogista i heraldista.
Fill d’ Armand de Fluvià i Vendrell Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i fou membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà…
,
Arnau d’Erill i d’Anglesola
Història
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte de Foix,…
,
Albatàrrec
Albatàrrec
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Pronunciat també Albatarri i més popularment encara lo Batarri, s’estén a la vora esquerra del Segre, a migdia de la ciutat de Lleida Limita amb el municipi de Lleida al N i al NE, i amb els d’Alfés al SE i Montoliu de Lleida al SW És format per tres unitats naturals ben diferenciades la zona alluvial pròxima al Segre, que circula per l’extrem NW parallel al canal d’Urgell, també dins el terme, amb terrasses quaternàries un sector a llevant de plana urgellesa i, vers el SE, una sèrie de plataformes garriguenques, on hi ha el tossal de Pedrós 229 m El terme comprèn el…
Castell de Castellet (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Edificació restaurada i ampliada de manera fantasiosa entre els anys 1928-29 ECSA - J Todó Castell situat al cim d’un turó, al costat del riu Foix, que actualment resta al damunt de l’embassament de Foix Servia per a controlar el sector oriental de la plana del Baix Penedès a l’altre extrem de la plana hi havia la fortificació de Castellví de la Marca S’hi albira des de la serra del Montmell fins a Montserrat Mapa 35-17447 Situació 31TCF859693 Des de l’Arboç, podem agafar la carretera que va a Castellet i després a Vilanova i la Geltrú Aviat veurem el castell davant nostre, a l’…
Arreu
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari d’informació general de Catalunya editat a Barcelona entre l’octubre del 1976 i l’abril del 1977 (23 números), dirigit per Xavier Caño i identificat amb la intel·lectualitat militant o propera al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…
El Gato Montés
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 102 min., dirigida per Roser Pi i Brujas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Star Film Madrid REFERENT LITERARI El drama líric homònim 1916 de Manuel Penella GUIÓ RPi FOTOGRAFIA Issy Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Henri Boulanger MUNTATGE Ismael Nieto MÚSICA MPenella SO René Renault, Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Pablo Hertogs Juan, Juanillo Valenzuela, María del Pilar Lebrón Soledad, Soleá , Vargas, Víctor Miguel Merás Rafael, El Macareno , Mapy Cortés Solilla, Joaquín del Valle Caireles, Juan Baraja Tío Pesuño, Consol Company Frasquita, Paco Hernández Paco Antón, José de Rueda Hormigón, Enrique…
Sumari d’Espanya
Història
Crònica escrita al darrer terç del segle XV, en què la relació dels fets arriba fins a l’època d’Alfons el Magnànim, però que fingeix ésser feta al segle XII per un personatge imaginari anomenat Berenguer de Puigpardines.
Segons una primera interpretació, el Sumari no fou sinó la traducció al català d’un original llatí datat en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer III , segons acredita el mateix cronista a l’inici de l’obra Però les darreres recerques han arribat a la conclusió que l’obra és un escrit del segle XV que per interessos nobiliaris remet als inicis del segle XII, per guanyar en legitimitat El Sumari fou així redactat en plena decadència nobiliària, fet que confirmaria aquesta hipòtesi El Sumari d’Espanya és una crònica històrica d’interès nobiliari que recull, madurades, les llegendes més…
Bibliografia
Colleccions Art de Catalunya-Ars Cataloniae , Edicions L’Isard, Barcelona Catalunya Romànica , Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona Geografia de Catalunya , Editorial Aedos, Barcelona Gran geografia comarcal de Catalunya , Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona Història de la cultura catalana , Edicions 62, Barcelona Història de l’art català , Edicions 62, Barcelona Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans , Enciclopèdia Catalana, Barcelona Fàbrega, J La cuina catalana Catalunya Illes Balears País Valencià Andorra Catalunya Nord Franja de Ponent L’Alguer , Edicions L…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina