Resultats de la cerca

Esqualiformes pertanyents a diverses famílies 1 porc marí Ocynotus centrina , 2 agullat ver Squalus acanthias , 3 agullat xato S blainvillei , 4 gutxo brut Centrophorus granulosus i 5 agullat negre Etmopterus spinax Aquest ordre comprèn els esquals típics, de dimensions moderades, mancats d’aleta anal i sovint amb una espina a les aletes dorsals Quan són joves són difícils de distingir D’adults, els tipus de dents, els denticles dèrmics que els recobreixen la pell molt característics, per exemple, en l’agullat negre, el nombre d’espines que duu cada aleta dorsal, i de vegades…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Es tracta d’un edifici basílical, sense transsepte, amb decoració d’arcuacions i bandes llombardes F Tur Ullastret és un poble situat a 49 m d’altitud, sobre una petita elevació damunt les terres planes que hi ha al costat sud-oest del puig de Sant Andreu, a l’indret on antigament hi hagué emplaçada la ciutat ibèrica d’Ullastret Mapa 296M781 Situació 31TEG058500 El poble d’Ullastret es troba al peu de la carretera local que porta des de Vulpellac i Canapost a Serra de Daró L’església de Sant Pere és a la plaça de l’Església, al…

El cor és un òrgan buit, de parets musculars gruixudes, que es troba a l’interior de la cavitat toràcica Se situa a la part mitjana, inferior i anterior del mediastí , l’espai comprès entre ambdós pulmons Per la forma externa, el cor sembla una piràmide de tres cares, amb un vèrtex i una base El vèrtex, de forma arrodonida, mira cap avall, cap a l’esquerra i una mica cap endavant la base, de forma irregularment plana, s’orienta cap amunt, cap a la dreta i una mica cap enrere El volum i el pes del cor són variables en cada persona i es relacionen amb diverses característiques de l’individu…

Aquest grup comprèn fongs carnosos, normalment putrescibles, característics pel seu barret, anomenat pileu , pel peu, anomenat estípit , i per l’himenòfor en forma de làmines les boletàcies però, el tenen en forma de capa de tubs porat , que es pot arrencar fàcilment de la carn Molts agàrics són sapròfits, i pràcticament la resta són micorizògens La majoria dels bolets comestibles són basidiocarps d’agàric Ultra l’aplicació alimentària d’un grup bastant gran d’espècies, cal no oblidar la importància forestal de totes les que estableixen micorizes amb la majoria dels arbres dels boscos, i en…

Característiques del grup Els euglenòfits constitueixen un fílum d’algues unicellulars i flagellades, que comprèn unes 930 espècies, agrupades en uns 45 gèneres Al costat d’altres grans grups d’algues, aquest és relativament modest Els seus representants no han passat del nivell d’organització unicellular flagellada monadal i no arriben a donar filaments ni colònies En aquest aspecte, són organismes primitius Típicament, es tracta de cèllules lliures, fusiformes o cilíndriques, i nedadores, ja que presenten dos flagels però un d’aquests és tan curt que, en general, no es veu ni al microscopi…

Situació Façana de l’església sobrealçada i coronada més tardanament per una torre campanar a l’angle nord-est F Tur El veïnat de Corts és situat a la vora dreta de la riera de Matamors, en un petit promontori Depèn administrativament del municipi de Porqueres La seva església, dedicada a Sant Julià, és dins el petit nucli del veïnat i s’hi accedeix per un recinte tancat, formant un espai anterior a la porta principal clos pel cementiri i un mur de tanca Mapa L32-18295 Situació 31TDG826607 Sortint de Banyoles, cal prendre la carretera de Girona C-150 i a 2 km del nucli punt quilomètric 11…

Situació Capçalera exterior de l’església, totalment arruïnada, que presidia el veïnat del Portell, ara despoblat del tot A Bramon Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu de Basset o Sant Bartomeu del Portell es troben a l’antic veïnat de Portell, d’unes quantes masies escampades, actualment totes abandonades El paratge és al sud-est de la vila de Crespià, des de la qual hi ha poc més d’1 km És un extens planell, en bona part rocallós, de 205 m d’altitud màxima, vora la riba esquerra del Fluvià Pels costats de ponent i, en part, de tramuntana i migdia, és limitat per alterosos cingles que…

Situació Exterior de l’absis, amb els característics contraforts que evoquen solucions d’altres edificis del Rosselló i l’Alt Empordà de la fi del segle X i l’inici de l’XI ECSA - A Roura Vista de l’interior amb un dels grans pilars massissos que separa les dues naus ECSA - A Roura Aquesta església, situada al poble de Tatzó d Avall,és al costat de l’antic castell Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34” 11,34” N - Long 3° 0’ 20,8” E Història Cap dels cinc juraments d’homenatge relatius al castell de Tatzó i a la seva cellera, entre el 1085 i el 1169, no fan esment de la seva capella, a la qual…

Perspectiva de la serra del Boquerón des del sud, amb un característic relleu tabular Ramon Dolç Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón 111, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Separant València de la planícia manxega, al sud de l’entrada del Xúquer en terres valencianes, i sempre a la banda occidental de la carretera Requena-Almansa, es troba l’alineament de tres massissos coneguts com el Boquerón, la serra Palomera o Muela de La Unde i la serra d’El Mugrón La serra de la Palomera es prolonga lleugerament mitjançant l’alt de La Atalaya, entre Jarafuel i Aiora més al…

Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…