Resultats de la cerca
Es mostren 1321 resultats
Els treballs perduts
Literatura catalana
Novel·la de Joan Francesc Mira, publicada l’any 1989.
Narra la història de Jesús Oliver, bibliotecari de la universitat que deixa la feina, abandona la muller i trenca amb els prejudicis de la seva classe social per anar-se’n a viure a un palau propietat del seu difunt avi situat al barri vell de València amb la intenció de muntar una biblioteca de 144000 volums que aplegarà totes les branques del coneixement humà Des del moment en què Jesús Oliver pren possessió del vell casalot, ha de lluitar contra l’interès dels familiars per declarar-lo oficialment boig i, per tant, incapaç d’administrar l’herència de l’avi Tot això amb la intenció d’…
Bitxac rogenc
Àrea de nidificació del bitxac rogenc Saxicola rubetra als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest és un ocell estival amb una distribució molt lligada a les comarques d’àmbit pirinenc i a les seves àrees d’influència Els nuclis poblacionals més significatius els trobem als Pirineus centrals, encara que l’àrea de la cria s’estén, però, pel Capcir, el Conflent i la Fenolleda, i també pels estreps pirinencs a l’E de la Conca de Tremp i els sectors del Ripollès i la Garrotxa Fins fa ben poc temps, hom creia que l’àrea de distribució quedava així prou delimitada, però darrerament s’…
Alosa
Present durant tot l’any al territori estudiat, la població reproductora és principalment sedentària i es distribueix pels Pirineus, la regió oriental humida catalana, les parts més altes de la Serralada Prelitoral, el Sistema Ibèric i les muntanyes bètiques del migjorn valencià A la terra baixa és molt més escassa, i nia localment a les planes litorals des del Rosselló fins a l’Empordà, el Baix Llobregat i el delta de l’Ebre A l’hivern, la població indígena es veu augmentada per una gran quantitat d’aloses que arriben del centre i el N d’Europa, i és aleshores un ocell molt estès i comú a…
castell de Subirats

Aspecte de les restes de la torre del castell de Subirats
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Subirats (Alt Penedès), encimbellat en un contrafort de la serra d’Ordal, a 304 m d’altitud, al S de la Torre-ramona.
Qualificat de balcó del Penedès, es veuen les muntanyes de l’Alt Penedès i, més enllà, el puig de Montagut i el Montmell, al límit entre el Baix Penedès i lrAlt Camp Des del castell es domina la plana per on corre l’Anoia i per on passava el camí que es dirigia a la marca, a la frontera De les restes conservades del castell de Subirats es dedueix que el recinte era reforçat per quatre torres rodones i que al mig hi havia la torre mestra S'hi han trobat teules i restes de ceràmica iberoromana, cosa que evidencia una anterior ocupació del lloc Des del 2014 es realitzen visites guiades per les…
Sant Salvador de Corberola (les Llosses)
Art romànic
Situació Absis de l’església, única resta que ens ha pervingut de l’edifici La seva part interior és mig tapada i l’exterior, amb la base “calçada” per una paret moderna, encara mostra el seu aparell M Anglada Les restes de l’església de Sant Salvador es troben adossades al mas de Corberola, situat a l’extrem septentrional del terme municipal, al vessant de migjorn de la serra de Sant Marc, enfilat sobre les Llosses, vers Vallespirans, a uns 1 000 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG 267708 Per anar-hi cal agafar una pista que surt del punt quilomètric 19,500, a mà esquerra de la carretera…
Sant Martí de Corbera de Llobregat
Art romànic
Situació Vista de les restes d’aquesta església, en l’actualitat en ruïnes F Baltà L’ermita és situada al vessant dret del torrent de Sant Martí, sota el punt més alt de la serra de l’Aragall 545 m Mapa 36-16420 Situació 31TDF095874 Per arribar-hi cal anar, des de Corbera de Dalt, a la urbanització propera de Bon Repòs Un cop allí, cal seguir el carrer de la Planeta fins al final, lloc on s’agafa un camí molt embrossat en direcció nord-oest que al cap de poc es creua amb un antic camí carreter, que s’ha de prendre a la dreta, en direcció al collet de Corbera Al cap de poc es veuen…
Trastorns psíquics en el climateri
Tradicionalment s’ha considerat que l’època del climateri sol ésser acompanyada de certs trastorns psíquics, que fins i tot es fan presents en la premenopausa En principi, es pot considerar que aquests trastorns poden estar provocats pel dèficit d’hormones femenines, ja que, com ja s’ha dit, el fet té una influència en l’activitat hipotalàmica i, en definitiva, en el sistema nerviós central Avui dia, però, hom pensa que, tot i acceptar aquesta influència, generalment els trastorns no tenen com a punt de partença exclusiu —ni tan sols el més important— el desequilibri hormonal,…
Anàlisi de sang per determinar malalties infeccioses
Patologia humana
En el transcurs de la majoria de les malalties infeccioses se solliciten anàlisis de sang amb l’objectiu d’avaluar algunes alteracions sanguínies més o menys característiques en casos d’infecció Les anàlisis de sang se solen indicar durant les primeres fases de la malaltia per a orientar la diagnosi, i es repeteixen més endavant, durant la convalescència, per tal d’avaluar l’evolució del trastorn La mostra de sang s’obté introduint una xeringa en una vena superficial, generalment de l’avantbraç El volum de sang que s’extreu és variable —depèn del tipus i la quantitat d’exploracions que calgui…
Cròniques de la veritat oculta
Literatura catalana
Llibre de contes de Pere Calders del 1955 publicat per Editorial Selecta.
Desenvolupament enciclopèdic Sovint la veritat és extraordinària en aquests contes, on els apàtics protagonistes renuncien a conviure amb la part oculta de l’existència Un excés de zel per la causalitat els nega la possibilitat de canviar una vida grisa i amb poques alegries Trenta-un contes ordenats sobre diverses perspectives del xoc entre l’impossible i el versemblant la certesa inesperada a causa d’un excés d’ingenuïtat, la veritat improbable amb què un viatger es troba anant pel món, o el lloc en el qual allò presumible és subvertit per un fet insòlit Tres supòsits en què la vida humana…
Milà negre
El milà negre Milvus migrans és un rapinyaire comú a les nostres terres, on el podem veure tot l’any, sovint sobrevolant les aigües interiors, tant a les planes com a muntanya, com és el cas d’aquest exemplar, fotografiat a la Cerdanya Girona En vol mostra la cua forcada que el defineix com a milà i que alhora el diferencia del milà reial, el qual presenta aquest caràcter molt més accentuat Oriol Alamany Es tracta d’un ocell rapinyaire present durant tot l’any en una porció dels Països Catalans Nia de forma escassa i localitzada a zones de la Catalunya occidental la Vall d’Aran, l’Alta i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina