Resultats de la cerca
Es mostren 3460 resultats
Sant Julià d’Altura (Sabadell)
Art romànic
Situació Base del campanar de Sant Julià d’Altura des de la banda de ponent que sembla correspondre a una estructura romana, possiblement un monument funerari J M Masagué Al nord-oest del terme de Sabadell, a 303 metres d’altitud, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Julià d’Altura És situada en un pla carener, entre la carretera de Matadepera i el barranc escarpat on es forma el torrent de Ribatallada Adossada a llevant hi ha l’antiga rectoria La major part de diumenges de l’any hi ha culte, però totes les activitats parroquials s’exerceixen a la seva sufragània, l’església del Sagrat…
Castell de la Ràpita (Vallfogona de Balaguer)
Art romànic
Situació Torre del castell on s’aprecia al basament un aparell de grans carreus, segurament pertanyents a una torre andalusina ECSA - J Giralt El castell de la Ràpita és situat dominant el turó que s’alça al nord-est de la cruïlla de la C-1313 amb la L-148, just al seu pas per Balaguer Mapa 33-14360 Situació 31TCG207283 Per a arribar-hi cal prendre el trencall que a 400 m de la cruïlla en direcció Tàrrega surt a l’esquerra de la carretera CAT-JGB Història EI mateix topònim de la Ràpita ja indica un indubtable origen islàmic, malgrat l’existència d’un possible poblat ilergeta romanitzat…
Castell de Sant Oïsme (Camarasa)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de Sant Oïsme que palesa l’estratègica situació d’aquest castell i antic poblat, ara pràcticament envoltat per la cua del pantà de Camarasa ECSA - M Catalán Aquest castell és situat al cim d’una roca, al costat de l’església i del poble de la Baronia de Sant Oïsme —que en aquest cas ha perdurat fins a l’actualitat—, damunt de la confluència de la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall d’Àger, sobre l’embassament de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG216520 La carretera del Doll que va de Balaguer a Camarasa i a Tremp hi passa pel costat JBM Història El…
Vilatge de Molhet (Padèrn)
Situació Vista aèria del lloc de Molhet, amb les ruïnes de l’església de Sant Martin i nombrosos fragments de murs dels habitatges que havien format aquest vilatge medieval ECSA - Camara JP Joffre Els vestigis d’aquest antic poblat medieval, conjuntament amb l’església, són situats al SW del terme municipal de Padèrn, al Ròc de Molhet, que s’orienta d’W a E Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′20″ N - Long 2° 38′17″ E Per a arribar-hi des de Padèrn, cal seguir el sender GR-36, que es dirigeix vers el S, cap al castell de Querbús i quan s’arriba a l’altura del Ròc de Molhet, hom veu en el seu…
Sant Quintí dels Banys d’Arles
Situació Façana nord de l’església, vista des de la plaça dels Banys, segons el dibuix fet l’any 1917 per PA Fourquin Dibuix de l’interior de l’església, fet l’any 1917 per JP i PA Fourquin, amb els dos grans arcs formers probablement del segle XIV que separaven les antigues naus L’antiga església parroquial de Sant Quintí, avui desapareguda, era situada vora les termes romanes bastides al segle II dC, a l’actual poble dels Banys d’Arles, emplaçat a la riba dreta del Tec PP Història Dins el recinte de les antigues termes romanes o banys d’Arles, que donaren nom a l’actual municipi, fou fundat…
Sant Joan de l’Avellanet (Bagà)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de llevant Hom hi pot apreciar l’absis, sense cap obertura i molt més baix que la nau i la manera singular per aquests dos elements s’encaixen per l’exterior R Viladés Aquesta petita església es troba situada a força alçada respecte al riu Bastareny, en un lloc des del qual hom pot contemplar vers llevant la frondosa vall L’edifici es troba enmig d’uns prats Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 04,0 — y 79,6 31 TDG 040796 De la plaça de l’Ajuntament de Bagà…
Ramon Llull. 1274-2007
Escriptor, filòsof, místic, missioner i gran viatger, potser el terme audàcia és el que més escau al seu temperament Passà molts anys lluny de la seva terra, i és difícil construir-ne la biografia perquè no se’n té cap gran suport documental Tot i que la seva vida fou llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars A falta d’aquests, són útils les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de composició Ramon Llull, gran viatger 1274-1316 La cronologia, però, no explica les motivacions espirituals que…
Torre Salbana (Santa Coloma de Cervelló)
Art romànic
Situació Vista general de la torre, unida a un gran edifici modern F Baltà A la dreta del Llobregat la torre és situada a la part meridional del terme de Cervelló, prop de la Colonia Güell, a la terrassa fluvial que hi ha sobre l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat Mapa 36-16420 Situació 31TDF189798 Història El nom amb què es coneix la torre d’ençà del segle XVI, Salbana, és degut al fet que era posseïda pels Salbà, senyors de la Torre Salbana i de la seva quadra Antigament, però, la torre tingué altres noms El més antic, amb què és coneguda al segle X, és la Torre d’Eles segurament…
Marededeu de la Sagristia (Puigcerdà)
Art romànic
Marededeu Talla de la Mare de Déu cremada l’any 1936 segons una fotografia antiga Actualment és venerada una còpia a l’església de Sant Domènec Arxiu Mas A l’antiga parròquia de Santa Maria de Puigcerdà es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu, que es perdé en l’incendi produït en l’església el 22 de juliol de l’any 1936 La talla actual, dita popularment Mare de Déu de la Sagristia, venerada a l’església de Sant Domènec, que esdevingué parroquial després de la destrucció de l’església de Santa Maria, és una còpia de la que va ser destruïda el 1936 El seu nom té l’origen en el fet que…
Convent de Sant Domènec (Puigcerdà)
Art romànic
El convent de Sant Domènec fou el primer que va ser fundat a Puigcerdà, a la fi del segle XIII Hi ha un document de l’1 de novembre de 1290 que parla explícitament de fundació Es tracta de l’arribada a Puigcerdà de Bernat Guillem, frare predicador, amb la intenció d’establir-hi una casa del seu orde Les aspiracions de Guillem Bernat toparen amb les del paborde del monestir de Cuixà a Cerdanya, Guillem Colomer, el qual notificà al religiós dominic que l’abadia de Cuixà tenia drets en el lloc que aquell havia triat per a fer-hi el convent, amb la intenció de prohibir o almenys de frenar aquesta…