Resultats de la cerca
Es mostren 2743 resultats
L’artèmia americana
El gènere cosmopolita Artemia ha estat representat a la conca mediterrània només per poblacions de l’espècie A salina i poblacions de soques partenogenètiques diploides i tetraploides, fins que va arribar l’artèmia americana A franciscana , que ha esdevingut invasora i amenaça d’eliminar per competència les espècies i les soques autòctones Detall de l’ovisac de femelles d’ Artemia salina a l’esquerra i A franciscana a la dreta En la primera s’aprecia la cintura que separa l’ovisac, més aviat triangular, del tòrax, i en la segona, la forma de l’ovisac més arrodonida i amb dos vèrtexs acabats…
L’os bru
L’os Ursus arctos experimenta una lenta recuperació els seus rastres poden ser trobats des de la Ribagorça occidental fins a la Cerdanya i el Capcir, i des de la vall de Manyanet al Pallars Jussà i l’Arieja S’estima que el nombre d’ossos fluctua entre 14 i 16 Jordi Ruiz-Olmo L’os bru Ursus arctos es va extingir definitivament a la darreria del segle XX Segons diferents autors, l’últim os autòcton dels Pirineus catalans podria haver desaparegut entre el 1987 i el 1991 Aquest fet va originar moltes queixes del collectiu conservacionista a l’Estat francès com a conseqüència, es va aprovar un…
Els siluriformes: silurs i afins
L’ordre dels siluriformes és integrat, aproximadament, per unes 2000 espècies, repartides en uns 500 gèneres i agrupades en 30 famílies De distribució geogràfica extensa, abasta les zones temperades i tropicals del planeta, si bé ocupa preferentment les aigües dolces d’Àfrica, Euràsia i Amèrica Tanmateix, se’n poden trobar algunes espècies marines a les aigües tropicals i subtropicals Cap dels representants d’aquest ordre no té el cos revestit d’escates però, per contra, alguns poden presentar plaques òssies Tenen dentició als premaxillars, mandíbules rudimentàries i dues barbes sensorials…
Els gastròtrics
Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals el nom del…
Les mediterrànies: un bioma i un clima a escala humana
Sequera estival, hivernades benignes El bioma mediterrani, present en els cinc continents, pren el nom de la vella conca mediterrània, la part més extensa de totes les que el configuren, situada a cavall de tres continents com un anell sinuós que envolta la Mediterrània la mar entre terres que suavitza el clima i que ha vist l’aparició, el creixement i la mort de cultures i imperis des de fa segles Les terres de la conca mediterrània, en efecte, han constituït l’escenari on ha nascut la civilització del món occidental, a conseqüència d’un clima especialment suau que configura uns paisatges en…
Els vestits tradicionals
El vestit popular, com qualsevol objecte domèstic que ens envolta, és un producte artesà i alhora és un testimoni cultural J Gabus, L’objet témoin , Neuchâtel, 1975 Les cultures del món adopten formes de vestir diferents segons moltes variables En primer lloc, el vestit, segons els materials del medi que s’empren en la seva elaboració, evoca un determinat marc natural També parla de les condicions ambientals, perquè la principal funció pràctica que li correspon és la protecció del fred i la calor Quant a la seva elaboració, els teixits dels vestits populars a tot el món presenten una gran…
Els camins
Anunci de lloguer de carruatges, sd MHCB / GS El tret més destacat de la xarxa de camins dels Països Catalans al segle XVIII fou la vigència de l’esquema viari configurat amb les vies romanes És a dir, un eix parallel a la costa, de Salses a València l’antiga via Augusta, a partir del qual arrencaven les diverses vies de penetració a l’interior, adaptades al joc d’obstacles i passadissos que imposava el relleu Podem assenyalar-ne les següents a Catalunya, la que unia Perpinyà amb Lleida, a través de les valls de la Tet i del Segre les que convergien al rerepaís de Barcelona, procedents de Vic…
Moscou

Vista de la ciutat de Moscou
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de Rússia i de l’oblast’ homònima.
La geografia És travessada pel riu Moskva, a una altitud mitjana de 120 m Moltes particularitats del relleu són conseqüència dels canvis introduïts per l’activitat de la població al llarg dels segles El clima és moderadament continental, amb una temperatura mitjana de -10°C gener i de 18°C juliol La diferència entre la temperatura del centre de la ciutat més elevada i la de la perifèria pot arribar, a l’hivern, a 12-10°C Al Moskva conflueixen el Jauza, que travessa la ciutat pel NE i desemboca al Moskva en el punt més antic de la ciutat, que li donà origen, i el Setun’, per l’extrem oest de…
Fol·liculitis, furóncol i àntrax
Patologia humana
La folliculitis, el furóncol i l’àntrax són tres alteracions cutànies que es relacionen entre si, ja que són infeccions causades per un mateix germen l’estafilococ daurat Staphylococcus aureus Aquest bacteri pot ésser present en el cos de persones sanes, sobretot a les fosses nasals, l’engonal, les aixelles i el llombrígol, sense produir alteracions Aquest microorganisme té tendència cap als follicles pilosos, pel fet que hi troba un medi adequat a la proliferació Quan l’estafilococ penetra en un follicle pilós, hi origina una infecció que, segons el procés que segueixi, pot…
Ivorra

Ivorra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal d’Ivorra, d’una extensió de 15,36 km 2 , és a llevant de la comarca de la Segarra, en la zona de contacte amb els municipis de l’Anoia que pertanyen a la subcomarca anomenada de la Segarra Calafina A llevant, el municipi confronta amb el terme anoienc de Castellfollit de Riubregós, al SE, per un petit tram, amb Estaràs, a migdia amb Sant Ramon, a ponent amb Sant Guim de la Plana pel pla de Viver, i al sector septentrional, des del NW fins el NE per les Comes, sector que supera els 560 m, amb Torà Solsonès El territori d’Ivorra s’estén entre el…