La fol·liculitis, el furóncol i l’àntrax són tres alteracions cutànies que es relacionen entre si, ja que són infeccions causades per un mateix germen: l’estafilococ daurat (Staphylococcus aureus). Aquest bacteri pot ésser present en el cos de persones sanes, sobretot a les fosses nasals, l’engonal, les aixelles i el llombrígol, sense produir alteracions. Aquest microorganisme té tendència cap als fol·licles pilosos, pel fet que hi troba un medi adequat a la proliferació. Quan l’estafilococ penetra en un fol·licle pilós, hi origina una infecció que, segons el procés que segueixi, pot donar lloc a una fol·liculitis, un furóncol o un àntrax.
Fol·liculitis
Definició, causa i tipus
La fol·liculitis és una inflamació del fol·licle pilós causada per una infecció a través d’estafilococs daurats. La inflamació es pot localitzar a l’orifici de sortida del fol·licle pilós a la superfície de la pell, i en aquest cas és anomenada fol·liculitis superficial. També es pot localitzar en el trajecte del fol·licle, i aleshores es tracta d’una fol·liculitis profunda.
En el cas de la fol·liculitis superficial, els gèrmens s’estableixen en la part més externa dels fol·licles pilosos quan es produeixen condicions molt favorables a llur reproducció, com ara un determinat grau d’humitat i la maceració de les cèl·lules del conducte. Aquestes condicions poden crear-se després d’una gran suada, o per la irritació causada per l’aplicació de productes químics, depilatoris, adhesius d’esparadrap o bé d’altres substàncies. Sovint, en resulten afectats diversos fol·licles pilosos, raó per la qual el trastorn pot atènyer zones extenses de la pell.
En la fol·liculitis profunda la infecció s’estén pel trajecte del fol·licle pilós i pot afectar l’arrel dels pèls. Això sol passar en les zones del cos on els fol·licles són més desenvolupats, com per exemple en la zona de la barba, que, de fet, és la localització més habitual i on el trastorn s’anomena sicosi.
Manifestacions i evolució
La presència de gèrmens al fol·licle pilós provoca una reacció del sistema immunitari que causa una inflamació. Al fol·licle arriben cèl·lules immunitàries, els glòbuls blancs, que combaten els microorganismes. Així, s’origina la lesió típica de la fol·liculitis superficial, que consisteix en una petita elevació de contingut purulent, una pústula de color groc verdós, af centre de la qual hi ha un pèl. En aquest cas, les pústules es poden assecar tot formant crostes o bé es poden obrir, i aleshores deixen petites erosions. Si s’eradica la irritació que va provocar la fol·liculitis, les lesions solen guarir ràpidament sense conseqüències.
En la fol·liculitis profunda, la lesió consisteix en una pàpula vermella, sobre la qual hi ha una pústula amb un pèl al centre. La localització més habitual és a la cara, sobretot al llavi superior, on es poden agrupar diverses lesions típiques. L’evolució d’aquesta alteració sol ésser crònica, amb èpoques en què es produeix el guariment de les lesions i èpoques en què aquestes reapareixen, perquè encara hi ha gèrmens en la part profunda del fol·licle. Quan arriba fins a l’arrel del pèl, la inflamació pot provocar una destrucció d’aquesta estructura, de manera que el pèl no podrà tornar a créixer i és possible que deixi una alopècia cicatricial definitiva.
Tractament
La fol·liculitis superficial guareix habitualment de manera espontània en desaparèixer la causa desencadenant. Quan les lesions són múltiples, pot caldre l’aplicació local d’antisèptics i antibiòtics.
En el cas de la fol·liculitis profunda de la barba, cal evitar sobretot tota acció irritant, com un afaitament massa intens o l’aplicació de preparacions cosmètiques irritants. En general, també es fa necessària l’aplicació tòpica d’antibiòtics i fins i tot l’administració d’antibiòtics per via general quan la infecció és recurrent.
Furóncol
Definició i causes
El furóncol és una alteració que es produeix a causa d’una fol·liculitis que continua evolucionant. En aquests casos, la infecció per estafilococs daurats dóna lloc, a més d’una inflamació, a la destrucció del fol·licle pilós, cosa que provoca la formació d’un nòdul inflamatori que presenta un punt central de necrosi. Habitualment, el furóncol es forma a partir d’una fol·liculitis superficial que s’estén fins a la profunditat del fol·licle, de manera que hi ha una gran inflamació, juntament amb la destrucció i la necrosi del fol·licle mateix. Hom no sap per què la fol·liculitis superficial evoluciona així, tot i que s’ha comprovat que el fregadís de la pell i la humitat n’afavoreixen la formació. Per aquesta raó, acostumen a presentar-se en zones del cos on hi ha una exsudació intensa o bé un fregadís constant, com ara els cabells, la cara, les aixelles, les mames o les natges, encara que també es poden localitzar a d’altres zones del cos.
També s’ha comprovat que hi ha alteracions generals que predisposen a patir furóncols, com és ara la diabetis, l’obesitat, l’anèmia o bé diverses alteracions del sistema immunitari i la malnutrició. Igualment, l’ús de roba massa ajustada i sense transpiració, que reté la suor, afavoreix la formació de furóncols. Tanmateix, sovint, cap d’aquests factors predisposants no hi és present.
Incidència
Els furóncols són poc freqüents entre els nens petits. A mesura que s’acosta la pubertat, es fan més habituals i constitueixen un trastorn relativament freqüent en adolescents i adults joves. Entre els adolescents, afecta més els nois que les noies.
D’altra banda, tot i que poden aparèixer en qualsevol època de l’any, són més habituals al començament de l’hivern.
Manifestacions i evolució
El primer símptoma de la formació d’un furóncol és una sensació de coïssor en la zona afectada, sensació que més endavant passarà a ésser dolor. La lesió consisteix en un nòdul de forma cònica, de color vermellós, al centre del qual pot haver una pústula petita. Si un tractament precoç no en deté l’evolució, el dolor i la reacció inflamatòria s’incrementen.
En créixer, el nòdul s’estova per la formació de pus en el seu interior, i es forma una pústula d’uns quants mil·límetres de diàmetre. Al centre del furóncol, es fa un nucli dur, format per cèl·lules mortes, que és anomenat clau. A partir d’aquest moment, el dolor i la inflamació disminueixen ràpidament.
Quan el furóncol evoluciona sense que hom hi efectuï un tractament, pot arribar a fer-se bastant gros i destruir la pell, de manera que, quan la lesió hagi guarit, hi quedarà una cicatriu permanent. D’altra banda, quan la infecció continua progressant, és possible que en resulti erosionat algun vas sanguini i que s’hi introdueixin gèrmens, que aleshores, a través de la sang, podrien arribar a diversos òrgans, com el cor o els ossos, i ocasionar-hi infeccions. Els furóncols més perillosos són els que es localitzen al llavi superior o el nas, ja que els gèrmens poden passar als vasos sanguinis que irriguen el cervell i ocasionar-hi complicacions neurològiques.
Tractament
Durant el període inicial d’evolució del furóncol, és útil l’aplicació d’escalfor, que fa que la lesió maduri i supuri espontàniament. L’aplicació local d’antisèptics i d’antibiòtics, en general, deté la infecció. Quan es localitzen a la cara o quan hi ha una inflamació important, cal aleshores l’administració d’antibiòtics per via general.
De vegades, si l’acumulació de pus és considerable, s’ha de drenar el furóncol practicant-hi una incisió.
Quan l’aparició de furóncols es repeteix sovint, hom sol administrar antibiòtics durant períodes de temps que van d’un mes a tres. Per tal de determinar quin ha d’ésser l’antibiòtic més adequat, s’efectua una anàlisi del contingut del furóncol i un antibiograma dels gèrmens que s’hi han trobat.
Àntrax
L’àntrax és una acumulació de furóncols causada per la infecció de diversos fol·licles pilosos localitzats l’un al costat de l’altre que evolucionen amb una gran inflamació. Per la seva forma característica és anomenat popularment vesper. Generalment, apareix quan hom no ha tingut cura del tractament de la fol·liculitis o dels furóncols, sobretot en persones que pateixen alteracions generals, com diabetis o alteracions del sistema immunitari. Actualment, l’aparició d’un àntrax és més aviat estranya.
L’àntrax es presenta com una placa molt inflamada, d’un color vermell fosc o morat, amb diverses pústules a la superfície. Si les pústules es trenquen, en surt a l’exterior el contingut purulent, semblant al d’un furóncol. Els orificis a través dels quals s’escorre el pus són les boques dels furóncols que estan units entre si en la part més profunda. En aquests punts es formaran cicatrius quan la lesió guareixi.
En general, l’àntrax es localitza al clatell i o l’esquena. Sovint produeix dolor, de vegades molt intens. L’evolució és lenta i va acompanyada de manifestacions generals, com és ara la febre i la postració.
El tractament de l’àntrax és semblant al del furóncol. En aquest cas, l’administració d’un tractament antibiòtic per via general és, habitualment, necessària.