Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
cigronera

Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer…
Josep Maria Roca i Heras
Història
Metge i erudit.
Estudià medicina a Barcelona i assolí prestigi com a dermatòleg i sifilògraf Fou metge auxiliar a l’Hospital de la Santa Creu 1890-96 Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i el 1898 hi llegí la primera comunicació en català La sífilis a l’edat mitjana Assistí a diversos congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana i en el cinquè aportà un treball sobre l’Estudi General de Lleida Membre d’Unió Catalanista, presidí en diverses ocasions l’Ateneu Barcelonès 1908-10, 1913-15 fou membre de…
Nikolaj Aleksandrovič Berd’ajev
Filosofia
Filòsof rus.
Estudià a Kíev, d’on fou expulsat per les seves idees revolucionàries Després de la revolució soviètica fou nomenat professor de la Universitat de Moscou 1920, però fou expulsat del país, el 1922, per la seva ideologia, incompatible amb el marxisme Anà a Berlín, i el 1924 s’installà definitivament a París, on fundà la revista Put ‘Camí’, portaveu de la intellectualitat exiliada Berd’ajev fou un pensador cristià, però amb un cristianisme espiritual i subjectiu, sense cap lligam dogmàtic, en el qual hom observa una clara influència de l’idealisme postkantià Féu una crítica despietada del…
Castell de Vilamitjana (Tremp)
Art romànic
El poble de Vilamitjana és situat al costat esquerre de la Noguera Pallaresa, a 4 km de distància de Tremp en direcció sud-est El lloc apareix documentat des del segle XI, però no tenim notícies concretes sobre el castell Des dels segles XII-XIII la jurisdicció pertanyé al bisbe de la Seu d’Urgell, situació que perdurà fins al segle XIX La població de Vilamitjana s’organitza, com molts altres pobles, d’acord amb el model urbanístic creat a l’edat mitjana A la part baixa hi ha un portal, del qual surt el carrer del Mig A banda i banda d’aquest carrer, hi ha el Carrer Nou i el de la Fresca A l’…
Castell de Fonoll (Passanant)
Art romànic
L’actual despoblat de Fonoll es troba a la banda oriental del terme, a la dreta del torrent de Forès El poble es degué originar a l’edat mitjana a redós del seu castell, del qual hi ha una referència tardana, de l’any 1305, quan era el seu castlà Bernat de Conesa Aquesta és ara per ara l’única notícia que s’ha localitzat de la fortalesa d’aquest indret A mitjan segle XIV, arran de la Pesta Negra, el poble de Fonoll inicià el seu despoblament, i pel mateix temps, conjuntament amb Forès i Savella, passà a dependre del monestir de Santes Creus A la darreria del segle XV, l’any 1497…
Sant Joan Baptista de Rasiguèras
El poble de Rasiguèras és situat a 120 m d’altitud, prop de la riba esquerra de l’Aglí, en la seva confluència amb la riera de Termena Una de les primeres mencions d’aquest indret data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals consta la seva esposa Ermengarda, lliuraren a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes, l’alou de Radigeres No es disposa fins a l’actualitat de notícies documentals referents a l’edat mitjana de la seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista Fou totalment refeta en època moderna Tot i així, la seva posició…
Sant Sadurnin d’Atsat
El poble d’Atsat és situat a la riba dreta de la vall de l’Aude, a l’extrem de ponent de la comarca de la Fenolleda L’esment documental més antic d’aquest lloc data de l’any 954, quan en una butlla de confirmació de béns del papa Agapit II cedida en favor del monestir de Sant Martin de Les consta que aquest cenobi posseïa algunes peces de terra i vinyes a Adesate Existeix una primera referència de la seva església parroquial, situada al nucli antic de la població, l’any 1119, en una butlla del papa Gelasi II per la qual confirmava les propietats del monestir de Santa Maria de la Grassa entre…
Sant Jaume de la Torre d’Elna
Art romànic
El lloc de la Torre, anomenat en els primers temps de l’edat mitjana Asillac, apareix consignat des del principi del segle X La referència més antiga sobre la seva església és de l’any 938, en què Gairol, fill d’Alienard, va vendre a Guadall, bisbe d’Elna, dues terceres parts de la vila de la Torre, altrament dita d’Asillac, amb l’església de Sant Jaume Set anys més tard, el bisbe Guadall va donar en franc alou a l’església d’Elna aquestes dues terceres parts Durant el segle XI l’església parroquial de la Torre va ser infundada al llinatge dels Salses-Pià Això és el que es…
pintura a l’oli
Art
Tècnica pictòrica consistent en la dissolució en oli dels colors utilitzats per a pintar.
Aquest principi tècnic ha rebut diferents tractaments al llarg del temps —és famós el secret mantingut per alguns grans artistes sobre la fórmula de llurs colors— fins a arribar a la pasta comercial en tub, utilitzada des del segle XIX La pintura a l’oli és usada sobre un suport absorbent, generalment la tela, bé que també, no tan sovint, ho és també la fusta A l’edat mitjana aquesta tècnica era ja usada, bé que combinada amb la del tremp Al segle XV aparegué la pintura a l’oli independent als Països Baixos la tradició n'atribueix la descoberta a J van Eyck Segons G Vasari, fou…
orquidàcies
Orquidàcies, Ophrys scolopax
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’orquidals constituïda per plantes herbàcies perennes —a vegades lianoides—, terrícoles, saprofítiques o epifítiques, sovint bulboses i sempre micoríciques.
Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epígines i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils La peça mitjana del verticil intern, anomenada label , és de forma diferent i més grossa, i en molts casos presenta un esperó Les anteres i els estigmes són concrescents i formen el ginostem Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel El pollen es presenta aglutinat en masses…