Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
combustió
Física
Química
Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).
En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…
platí
Platí
© Fototeca.cat
Química
Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIIIB de la taula periòdica.
Fou descobert el 1735 per Antonio de Ulloa a l’Amèrica del Sud Dona nom al grup de metalls constituït per ruteni, rodi, palladi, osmi, iridi i el mateix platí, els quals presenten propietats en molts casos similars i ocorren sovint conjuntament a la natura El platí és un element rar, i constitueix un 10 -6 per cent del pes de l’escorça terrestre Es troba principalment a la natura en forma nativa, associat amb els altres elements del seu grup i, en molt més petita proporció, en diverses menes de níquel i coure, de les quals hom pot obtenir-lo dels residus del refinatge electrolític dels…
enzim

Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…
acetat de cel·lulosa
Química
Nom genèric dels èsters acètics de la cel·lulosa (i dels plàstics que en deriven), en els quals l’esterificació és incompleta i de grau variable.
La unitat reiterativa de la macromolècula de cellulosa conté 3 hidroxils, i el grau d’esterificació en els acetats comercials anomenats, de vegades, diacetats correspon a l’acetificació, en mitjana, de 2,3 a 2,6, és a dir, a 53-57% d’àcid acètic combinat Quan l’esterificació és total o gairebé total, l’èster és anomenat triacetat de cellulosa L’acetat de cellulosa sense plastificar es presenta en forma de floca, i les seves propietats depenen del grau d’acetilació com més alt, menors són la solubilitat i l’absorció d’aigua i de la llargada de les cadenes com més llargues, majors són la…
La glucosa i l'aigua oxigenada: la família Foret
Georges Foret Figuras de la industria química española , 1955, el fundador de l’empresa que porta el seu nom, fabricant de productes químics i farmacèutics Georges Foret Bontoux, un francès de la Borgonya, arribà a Barcelona l’any 1890, comprà un solar al carrer de Marina, núm 2, en el que encara era Sant Martí de Provençals i hi construí una fàbrica de glucosa La glucosa o dextrosa s’obtenia industrialment a partir d’una fécula i a través d’un procés de sacarificació amb àcid sulfúric La glucosa resultant, en forma de xarop, era un producte consumit sobretot pels pastissers, però també…
Uns mons que s’esvaeixen
Les biotes illenques actuals Totes les illes perdudes al mig dels oceans hostatgen faunes i flores delicades, sovint úniques En major o menor grau, són només el testimoni de la riquesa que trobaren els primers navegants Atesa la història d’extincions que han sofert, el risc que corren i el valor intrínsec que representen, han de ser considerades com a prioritats de conservació Els testimonis d’un passat puixant Avui dia resta poc del que foren paradisos, els quals coneixem de manera fragmentària mercès als testimonis que s’han conservat dels primers viatgers, a les exploracions…
piroxens
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals relacionats entre ells per l’estructura, per les propietats físiques i per la composició química; els minerals que pertanyen a aquest grup cristal·litzen en dos sistemes diferents: el ròmbic i el monoclínic; en totes les espècies del grup, la forma cristal·lina més corrent és el prisma.
Les principals espècies del grup són l’enstatita i la hiperstena, del sistema ròmbic, i el diòpsid, l’augita, l’egirina, la jadeïta i l’espodumena, del sistema monoclínic Els piroxens, que sovint formen les roques , poden ésser considerats com a fases del sistema, ternari MgSiO 3 —FeSiO 3 —CaSiO 3 on aquesta última espècie no passa del 50%
Henry Eyring
Física
Matemàtiques
Químic nord-americà, pioner en l’aplicació de la mecànica quàntica i estadística a la química; establí una teoria sobre les proporcions de reaccions absolutes, i sobre l’activitat òptica, sobre l’espectrometria de massa, bioluminescència i l’addició de dipols i longitud d’enllaços en polímers flexibles.
Publicà, entre altres obres The Kinetic Basis of Molecular Biology 1954, The Theory of Rate Processes in Biology and Medicine 1974 i Deformation Kinetics
El progrés tecnològic en el creixement econòmic modern
El progrés tecnològic és el resultat de l’acumulació i de la combinació d’una quantitat poc menys que infinita de canvis de transcendència enormement desigual Aquests canvis es designen com a innovacions i són de naturalesa molt distinta un nou producte, un nou procediment de producció, noves primeres matèries o nous materials, noves formes d’organització, nous mètodes de gestió de l’empresa, nous modes de distribució… L’element comú de tots aquests tipus de canvis, tan diferents entre ells, és l’execució de combinacions noves per part dels empresaris i responsables de les empreses amb la…
Bahames
Port esportiu a Nassau, capital de les Bahames
© Corel Professional Photos
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica central situat a l’oceà Atlàntic, al SE de la península de Florida, i integrat per l’arxipèlag homònim.
La geografia La capital és Nassau, situada a l’illa de New Providence L’arxipèlag és format per 29 illes grans, 661 illots i 2387 esculls Les illes més grans són Gran Bahama, Great Abaco, Andros, Eleuthera, Cat, Long Island, Crooked, Acklins, Mayaguana, Great Inagua i New Providence Les Bahames són situades sobre un altiplà submergit les parts més importants del qual són el Gran Banc i el Petit Banc de les Bahames, i són formades per roques calcàries Les costes són generalment planes, bé que en alguns llocs es fan escarpades, i les illes són normalment vorejades per esculls corallins L’…