Resultats de la cerca

Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’…

Es llicencià en dret a Barcelona 1946 i doctorà a la Universitat Madrid 1953 amb la tesi La reforma tributaria de 1845 1972 En la seva formació foren clau els professors Luis García de Valdeavellano i Arcimis, que li «aclarí el camí a seguir» i Joan Sardà i Dexeus, de qui aprengué que l’economia havia d’estar al servei de la societat i que, de vegades, calia explicar als ministres mesures inacceptables, com l’autarquia El seu gran mestre, però, fou l’austríac Joseph A Schumpeter, a qui descobrí el 1948 Aleshores s’interessà per la història del pensament econòmic, i descobrí Thorstein B Veblen…

Estudià a Barcelona El 1967 guanyà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostella i el 1971 passà a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic fins a la jubilació 2002, primer de teoria de l’estat a la Facultat d’Econòmiques, i posteriorment de dret constitucional a la Facultat de Dret Els anys 2003-06 fou síndic de greuges d’aquesta universitat Militant destacat de l’esquerra catalana, fou cofundador del Front Obrer de Catalunya 1962 i, en dissoldre’s aquest 1970 passà al PSC-Congrés , i al Partit dels Socialistes de Catalunya després En l’etapa legislativa de 1977-79 fou un dels…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera i impartí filosofia a la Seu d’Urgell D'aquesta època és la seva única obra literària el drama Apolo y Minerva en el Parnaso Cervera 1759 Exiliat a Ferrara el 1767, amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de…

Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià llengua i literatura espanyoles Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan Amade estimularen i encaminaren el seu interès per la llengua i la cultura catalanes gràcies a ells entrà en contacte amb els cercles catalanistes de la “Revue…

Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa finalitat, la…

Conegué un gran desenvolupament en el món anglosaxó des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial Tanmateix, els seus orígens són europeus i s’associen a les reflexions bibliogràfiques i de discussió de l’estat dels coneixements que ja feren alguns científics renaixentistes o illustrats, com Joseph Priestley, amb una història de l’electricitat, o Jean E Montucla, amb una història de les matemàtiques que llavors incloïen també la mecànica, l’astronomia i la navegació Després, la historiografia romàntica incorporà la ciència a la història de les identitats nacionals Al mateix temps, els…

També s’hi han d’incloure llibres sobre institucions de dret públic i privat Malgrat que a Catalunya hi ha una llarga tradició medieval de comentar els Usatges Jaume de Montjuïc, Narcís de Santdionís, Jaume Marquilles, etc, la historiografia jurídica catalana té els seus inicis al llarg dels s XVI i XVII Els primers historiadors del dret català Davant del perill inqüestionable que representà l’involucionisme de la monarquia castellana contra les institucions catalanes, diferents autors estudiaren algunes de les principals institucions públiques que han configurat l’essència jurídica del país…

Vida Nascut en una família amb pocs recursos econòmics, s’inicià en la música a la Schola Cantorum de San Salvatore in Lauro, a Roma, com a nen cantor, centre on aviat mostrà les seves excepcionals aptituds i tingué ocasió d’entrar en contacte amb la música renaixentista i barroca Amb el canvi de veu 1919 es veié obligat a abandonar el cor i, atesa la seva situació econòmica, hagué de cercar feina Començà a treballar en una botiga de música de Roma, ciutat on aprofità per a prosseguir la seva formació, aquesta vegada de manera autodidàctica Aviat cridà l’atenció del pianista Alessandro…

Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…