Resultats de la cerca
Es mostren 3195 resultats
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies del Rosselló
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…
Castell d’Escales (Vilanant)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la torre, l’element més important que ha pervingut de la fortalesa F Tur Les ruïnes de la fortalesa medieval anomenada antigament castell d’Escales, o de les Escales, i conegudes actualment per Castell dels Moros, es troben poc menys de 2 km al sud-est de la població de Vilanant, sobre un serrat de poca elevació prop de la confluència de la riera de Cistella amb el Manol Mapa 258M781 Situació 31TEDG896778 S’hi pot arribar pel camí que porta de Vilanant a l’ermita de Sant Jaume dels Verders i al mas Rodeja, que es troben no gaire lluny, uns 300 m més…
Joan Guinjoan i Gispert
Joan Guinjoan i Gispert
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Obtingué el títol de professor de música pel Conservatori del Liceu 1952 L’any 1953 debutà com a concertista de piano a les sales del Centre de Lectura i Teatre Fortuny de Reus i al Teatre Metropol de Tarragona Aquest fou l’inici d’una sèrie de més de 250 concerts arreu d’Espanya, França i Alemanya, que culminà amb una estada a l’École Normale de Musique de París 1954-57, centre on estudià amb Charlotte Causeret i Jules Gentil Establert a París, es dedicà a la interpretació pianística fins el 1959, i combinà aquesta activitat amb la crítica d’art i l’ensenyament del castellà al Centre Latin…
,
Conjunt monetari de la Grassa (Constantí)
Tremisos de Khindasvint, procedents d’aquest dipòsit, conservats en el monetari de la Real Academia de la Historia de Madrid De dalt a baix, peces de les seques de Tude, Aurense, Petra, Fraucelo, Calapa i Saldania Extretes de Mateu y Llopis Las monedas visigodas del monetario de la Real Academia de la Historia Hallazgos monetarios IV , “Ampurias” Barcelona, VII-VIII 1945-46, pàgs 244-249, làm II L’anomenat tresor de la Grassa, compost de 800 tremisos d’or, va ser descobert el 10 de desembre de 1816 per jornalers en una vinya de la parròquia de Constantí Tarragonès La nostra informació sobre…
El conflicte de les bandes de música de Llíria
Banda de la Unió Musical de Llíria al principi dels anys cinquanta AUMLL / MG Durant els dos darrers segles, la proliferació de bandes de música ha configurat un dels fenòmens associatius i culturals més interessants del País Valencià La intensa vida interna de les societats musicals i, sobretot, la notòria projecció que abasten dintre les respectives localitats, les han convertides en autèntics eixos articuladors de la sociabilitat de nombrosos pobles valencians Quan una banda participa en un certamen, els músics representen el seu poble quan en un poble n’existeixen dues, la…
La conca del Cabriol
Les formacions neògenes del Cabriol i del Xúquer a baix, mapa de les principals unitats diferenciades a dalt, tall transversal de la vall del Cabriol, que mostra la disposició de les unitats neògenes El rebliment de la conca del Cabriol és format per un conjunt de materials detrítics d’origen fluvial i per calcàries, margues i guixos dipositats en medis lacustres La vall del Cabriol té a Fuente Podrida la successió més completa de la conca La unitat de calcàries del Viso enllaça cap al SW amb les unitats de la conca de Xúquer Biopunt, a partir d’originals d’E Moissenet i altres…
Els fasmòpters: cavalls de faves
Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…
Estudis sobre els líquens i els fongs liquenícoles
Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre molt important…
Salamandra
Morfologia La salamandra Salamandra salamandra presenta una coloració molt típica, en groc i negre la proporció de groc, però, varia en les diverses subespècies i, fins i tot, entre els individus d’una mateixa població Pot presentar des de taques grogues més o menys irregulars, com els individus de les àrees mediterrània i submediterrània S salamandra bejarae , a dalt, fins a dues línies gruixudes grogues longitudinals, com els individus dels Pirineus centrals S salamandra fastuosa , a baix Salvador Bosc i Xavier Parellada La salamandra, o salamàndria, és un animal gros i…
L’aprofitament dels recursos vegetals i fúngics a la tundra
La recollecció que substitueix l’agricultura A la tundra no hi ha activitat agrícola tots els recursos vegetals procedeixen de les plantes espontànies A més es produeix una regularitat molt estricta qui menja carn de ren no menja verd, i qui menja animals marins consumeix molts aliments vegetals La magra collita de plantes espontànies Els ramaders i els caçadors de rens salvatges coneixen molt bé el tipus de plantes que mengen els rens, però ells mateixos fan un ús de les plantes més aviat instrumental que no pas alimentari Per exemple, amb els esfagnes Sphagnum omplen els fons dels…