Resultats de la cerca
Es mostren 4046 resultats
La vila de Tremp
Art romànic
Situació Vista aèria d’un sector del nucli antic, amb l’església parroquial al costat de la torre de la Sagristia i el carrer que substitueix l’antic vall que l’encerclava ECSA - M Catalán Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, es troba en un replà enlairat a 468 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa Tot i que el nucli originari del municipi era tradicionalment reduït al centre urbà, totalment envoltat pel municipi de Talarn, es va ampliar en un principi agregant alguns sectors de Talarn i modernament ha esdevingut un dels municipis més grans de Catalunya gràcies a l’annexió…
Santa Maria del Castelló Sobirà (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Aspecte de les escasses ruïnes d’aquesta església, situades al recinte inferior del conjunt arqueològic Arxiu A Bastardes A l’extrem oposat del castell, en el recinte inferior i ran de muralla de migdia i de l’antic accés al poblat, hi ha les restes excavades d’aquesta església MRR Mapa 33-12290 Situació 31TCG323598 Història La història d’aquesta església va lligada a l’evolució del Castelló Sobirà, del qual n’era l’església parroquial La primera notícia del Castelló Sobirà apareix en el document de la suposada donació del comte Isarn de diversos béns a favor de l’abat i…
Vila de Marquixanes
Art romànic
Situació Un aspecte del recinte murallat, amb el portal que dona accés a l’església parroquial de Santa Eulàlia ECSA - A Roura Les restes de la muralla de la força de Marquixanes envolten la part més alta del nucli de població, a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia Mapa IGN 2348 Situació Lat 42° 38’ 43” N - Long 2° 29’ 11” E S’arriba al poble de Marquixanes per la carretera N-116, entre les poblacions de Prada i Vinçà JBH Història La vila de Marquixanes —el topònim de la qual, segons P Aebischer, provindria de Matres Caxanas “roures-mares” o grans roures— és esmentada en la…
Santa Coloma de Marata (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga parròquia d’aquest dilatat terme municipal, objecte de diferents campanyes de restauració, vista del costat de llevant M Anglada L’església parroquial de Marata es troba al mig del poble homònim, disseminat, a la dreta de la riera de Corró Mapa L37-15393 Situació 31TDG433109 S’hi arriba per la carretera de les Franqueses a Cànoves, per un trencall que es troba a la dreta cap a llevant, al quilòmetre 3 La pista que condueix fins a l’església té un recorregut d’uns 300 m MAB Història Marata és una de les antigues parròquies que formaven part de les Franqueses del Vallès, segons…
Castell de Castelló de Meià (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de les ruïnes d’aquest important castell que controlava el pas que unia la vall d’Ariet amb la vall de Meià ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya, a la carena que separa la vall de Meià de la vall d’Ariet S’hi controlava el pas que unia aquestes dues valls i bona part de la conca de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG329502 Per a anar-hi des d’Artesa de Segre cal prendre la carretera d’Alòs de Balaguer i, en arribar a Baldomar, agafar la pista, senyalitzada “Clua”, que porta a la vall d’Ariet Per aquesta pista s’arriba a l’església de Sant Bartomeu, on es…
Sant Pere de Ventolra (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’absis, el qual llueix un bonic aparell L Prat L’esglesiola de Sant Pere és situada al coll de Ventolra, al cantó de llevant del municipi de Navès, prop de la rasa de Ventolra Actualment forma part de la parròquia de Besora Mapa 292M781 Situació 31TCG845549 Al punt quilomètric 9 de la carretera de Solsona a Berga, a mà esquerra, s’inicia una pista que senyalitza, entre altres llocs, Besora 5 km endins, hi ha un trencall, també a mà esquerra, per on cal seguir fins a recórrer aproximadament 1 km Allí, prop del mas Ventolra, envoltada de camps conreats, roman…
Els hospitals de camí
Art gòtic
Els hospitals de camí a l’època medieval es conceberen com unes institucions, associades a un edifici concret, destinades a oferir allotjament i cura als viatgers en aquells indrets de pas obligat on no hi havia altres possibilitats de trobar un espai adient per a fer l’aturada del final de jornada Per això, no és estrany trobar-los en llocs despoblats a la base o al cim de ports de muntanya, per a preparar la pujada al coll o reposar després de l’ascens Les referències documentals als hospitals de camí són molt reculades a la Catalunya medieval i arrenquen de l’establiment, l’any 965, de l’…
Història 2009
Història
El destacat historiador Enzo Traverso dreta participant en el congrés “Europa, 1939 L’any de les catàstrofes” © Generalitat de Catalunya El 2009 va ser un any carregat d'efemèrides potencialment significatives relacionades amb l'etapa republicana 1931-39 i la guerra civil 1936-39 Així, cal remarcar el 70è aniversari de la finalització de la guerra civil i del conseqüent inici de l'exili republicà, que va marcar un punt d'inflexió per a centenars de milers de persones que van fugir de les tropes franquistes, amb la celebració de diverses activitats commemoratives --que tenen com a eix…
Alimentació 2018
Alimentació
Nova guia alimentària a Catalunya Nova guia alimentària a Catalunya Petits canvis per menjar millor © Generalitat de Catalunya A final d’any l’Agència de Salut Pública de Catalunya va presentar la nova guia alimentària per a la població catalana Amb el nom de Petits canvis per menjar millor , la nova eina s’emmarca en les accions desenvolupades dins l’estratègia PAAS Pla Integral per a la Promoció de la Salut mitjançant l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable i és un instrument útil que, amb consells concrets i directes, ajuda a millorar l’alimentació i la salut de la població, tenint…
Sant Martí de Turà (Ribesaltes)
Art romànic
Situació Interior de l’església inferior descoberta a partir de les excavacions dels anys 1944-45 ECSA - JL Valls El lloc de Turà és a la riba esquerra de l’Aglí, exactament davant de la població de Ribesaltes Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 13,6” N - Long 2° 52’ 51” E Turà és 2 km al nord de Ribesaltes PP Història El lloc i la seva església són esmentats vers el 1150, moment en què el senyor de Perapertusa tenia, pel bisbe d’Elna, el delme de Turà Turanum a excepció d’alguns drets de l’església Posteriorment, la terra de Turà passà a l’abadia de Santa Maria d’Alet Rasès…