Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
Itaipú
Quanta aigua són 29 km 3 Costa d’imaginar Expressat en litres encara és pitjor 29 000 000 000 000, és a dir 29 bilions de litres Un compromís amb les xifres seria dir 29 000 milions de m 3 , o sigui 29 000 hm 3 És l’aigua continguda en una làmina d’1 m d’alçada que cobrís una extensió de 29 000 km 2 Doncs aquesta ingent quantitat correspon a l’aigua que hi ha en un sol embassament enclavat al cor de la selva missionera L’embassament hidroelèctric més gran del món Itaipú Aquest colós de la generació hidroelèctrica s’alimenta d’una conca hidrogràfica de 820 000 km 2 Està situat…
“Moko”
Segons la tradició, devers el segle X dC, Māui, heroi mític polinesi, pescà una illa Com aquell qui res, tragué de l’aigua Te Ika a Māui ‘el peix de Māui’ i Te Waipounamu ‘la mar de jade’, és a dir, l’Illa del Nord i l’Illa del Sud de Nova Zelanda Durant sis segles cap occidental no molestà els maoris que s’hi installaren, però l’any 1642 el navegant neerlandès Abel Tasman s’hi aventurà tota la seva tripulació, tret de tres homes, hi deixà la pell, de manera que ningú no tornà a intentar-ho Fins que el capità Cook s’hi presentà l’any 1769 i quedà fascinat pel que hi veié El tatuatge maori o “…
Aral: la catàstrofe
Vaixells rovellats varats enmig del desert entre la sorra bruta fotografies que han donat la volta al món en diaris i revistes, expressió del que els països de l’antiga Unió Soviètica van anomenar ‘la tragèdia de l’Aral’ Qualsevol espectador imparcial pot constatar-ho del 1960 al 1990, el nivell del llac, un dels més grans del planeta, va baixar 15 m, la superfície total va disminuir en un terç, i el volum de massa d’aigua esdevingué dues vegades més petit A les fotografies realitzades des del cosmos al final de la dècada dels vuitanta, els contorns de l’Aral es diferenciaven ja…
Dos per un
N’hi ha de dos geps, originaris dels deserts freds asiàtics, i n’hi ha d’un sol gep, originaris dels deserts aràbics I també n’hi ha d’un sol gep que són híbrids dels uns i dels altres, com els que es troben a l’Anatòlia i al Caucas Són els camells, els quatre per quatre del desert Freds o càlids dos tipus de deserts i un camell per a cada necessitat Tant el camell comú o dromedari Camelus dromedarius , propi dels deserts càlids del N d’Àfrica i de l’Àsia occidental i que té un sol gep, com el camell bactrià C bactrianus , que en té dos i habita els deserts freds asiàtics, han estat…
Vestir-se de cotó
Contava Heròdot 480-420aC que a l’Índia hi havia arbres que feien llana Llana vegetal que no desmereixia en qualitat i solidesa la lla-na d’ovella Enmig de tants relats fabulosos referits al mític Orient, aquests arbres singulars podien haver estat presos per una fantasia més Però el cas era que aquests arbres existien realmentAquests arbres —en realitat, arbustos d’un metre d’alt, a penes— responien al nom sànscrit de “karpassi” Amb el temps, esdevindrien vitals per a l’activitat tèxtil Aquests arbustos propis de les zones tropicals seques eren lesplantes del cotó El cotó, en efecte, és una…
El doctor Livingstone, suposo…
Al capdavant de cent noranta persones i un equipament luxós, un europeu amb capell colonial avançà entre dues fileres de nadius encuriosits El nouvingut es descobrí el cap i s’adreçà amb emoció a l’home de barba blanca que es trobava envoltat d’àrabs i d’africans “Doctor Livingstone, I presume…” Qui preguntava era l’explorador, aventurer i periodista Henry Morton Stanley, nascut John Rowlands 1841-1904, enviat per James Gordon Bennet, director del diari “ New York Herald ” L’objectiu de Stanley era retrobar aquell coratjós doctor Livingstone, de qui s’havia perdut la petja feia anys, i oferir…
La canya màgica
Els estereotips caractereològics creats per la literatura occidental atorguen als orientals el dubtós honor de saber torturar com ningú més La refinada crueltat dels suplicis xinesos, en efecte, és un lloc comú en les novelles d’aventures escrites per europeus I el cas és que, tendencioses actituds a banda, alguns dels turments asiàtics clàssics inflingien sofriment de manera progressiva i duradora, que és la pitjor, en efecte Per exemple, lligar la víctima a una mata jove de bambú i deixar que, en anar-se estirant les canyes, el dissortat hi quedés penjat o desconjuntat Podria semblar que l’…
Flors desaforades
Sir Thomas Stamford Raffles 1781-1826 fundà la moderna Singapur l’any 1819 Sir Raffles era un home de negocis i un polític, però tenia també una gran sensibilitat naturalística Per això no és estrany que ja l’any 1822 dotés la ciutat d’un jardí botànic, que fes cultius experimentals de nou moscada i de clau d’espècia, i que mantingués una sòlida amistat amb Joseph Arnold, metge i naturalista installat a la colònia Arnold i Raffles que també fou governador de Java 1811-15 i de les possessions de la British East India Company a Sumatra 1818-24, fascinats per l’exuberància tropical, feren…
La percepció de la biosfera
Veure és una cosa i percebre n’és una altra de prou diferent Abans, i també ara, els humans no percebíem moltes de les coses que podíem veure A l’altre extrem, la tècnica ens permet avui de percebre moltes coses que, de fet, no veiem És una qüestió, a més de sensibilitat, de sensors i d’escala Diuen que els arbres no deixen veure el bosc és el mal de mirar-se les coses de massa a prop, és a dir, a una escala inadequada Canviar l’escala d’un mapa no és variar-ne la mida, sinó el nivell de detall amb què són considerats els fenòmens cartografiats i, per tant, la natura mateixa dels conceptes de…
Les companyies de Voluntaris de Catalunya. 1762-1815
La formació de l’exèrcit de lleva, format per una cinquena quinta part escollida a sort entre els homes útils que havien de servir el rei durant vuit anys, no constituïa una qüestió gens adequada a les necessitats d’una societat com era la catalana en aquell moment, que l’endemà de 1714 s’havia llançat a la carrera de la industrialització i del creixement econòmic Una mitja sortida que es trobà a aquesta situació fou la creació, el mes de maig del 1762, d’un cos d’exèrcit professional que es va anomenar Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, amb seu a Barcelona Finançada, en part, per…