Resultats de la cerca
Es mostren 2493 resultats
la Seu d’Urgell
Vista de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Urgell.
Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…
L’art romànic al Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Segrià Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 Vegeu Castells i edificacions militars del Segrià , les Garrigues i i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre les característiques de les fortificacions d’algunes comarques catalanes, hem de valorar, sobretot, la importància que hi tingué el fet d’ésser terres de marca o frontera i el fet d’haver-hi hagut un procés de feudalització En canvi, per a saber quins eren els trets característics de l’arquitectura…
Sant Andreu de Sureda
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, coronada per un fris d’arcuacions cegues, amb la famosa llinda i el gran finestral amb els marcs esculpits ECSA - JA Adell Capçalera de l’antic monestir, amb el gran absis central i l’absidiola de migdia ECSA - JA Adell L’antic monestir de Sant Andreu de Sureda presideix la població homònima que es formà al seu voltant, a la dreta de la ribera de Sant Andreu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 33’ 13,8” N - Long 2° 58’ 21” E Sant Andreu de Sureda es troba vora la carretera de Ceret a Argelers, immediatament a l’oest d’Argelers, a 4,5 km per la carretera D-…
L’arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XX
Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…
Els factors demogràfics del creixement econòmic: Catalunya, 1787-1910
L'evolució de la població i de les principals variables El segle XIX, un període relativament poc estudiat de la història de les poblacions europees Certificat de bateig Mataró, 1810 La realització dels dos primers censos de la població espanyola al final del set-cents semblava presagiar una consolidació ràpida i relativament precoç de l’estadística demogràfica en aquest país, però en realitat no va ser així L’administració espanyola igual que les dels altres països mediterranis, va trigar encara molts anys a crear i a organitzar un institut modern d’estadística Durant la primera meitat del…
El poblament humà dels deserts i subdeserts càlids
Les adaptacions tecnològiques i socials a un medi difícil L’escassetat de recursos dels deserts i, en menor mesura, dels subdeserts càlids, ha obligat la majoria dels humans que hi han viscut i que hi viuen a dur una vida nòmada Al llarg de molts segles, diferents poblacions humanes han sobreviscut en terres àrides aprofitant allò que oferia l’entorn, aprenent a programar els desplaçaments transhumants per tal d’anticipar-se als canvis estacionals s’han encaminat cap a on hi havia aliment i aigua per als ramats i per a ells mateixos, aprofitant l’abundància de les estacions plujoses, i s’han…
Les sabanes al món
Les sabanes americanes Segurament la disponibilitat de nutrients per a les plantes és, a l’Amèrica tropical, com a la resta dels tròpics, un limitador ecològic tan important com la disponibilitat d’aigua, de manera que aquests factors es conjuguen, juntament amb el foc, per a conformar un marc de condicions ambientals que afavoreix la persistència de formacions obertes D’altra banda, encara que la seva major expressió se situï als tròpics, a l’Amèrica del Sud les sabanes llenyoses i els boscos secs ultrapassen àmpliament les latituds tropicals, tot penetrant a les regions subtropicals i…
L'aprofitament dels recursos animals a les selves plujoses
La selva, font de proteïna animal Els animals de la selva són una font bàsica d’aliment per a molts grups d’humans Encara avui, molts pobles indígenes, poc avesats a la domesticació d’animals i amb un accés només ocasional als productes animals elaborats industrialment, tenen la pesca i la caça com a font del proveïment de tota la proteïna animal que consumeixen La caça té una importància menor per als colons arribats recentment, els quals es decanten per aprofitar els animals domèstics, fonamentalment vaques, porcs i aviram, però sovint la necessitat o el gust els decideix a dedicar-s’hi En…
El poblament humà de les estepes i les praderies
Els orígens remots dels humans de les estepes i les praderies El bioma de les estepes i les praderies és un dels més petits del món, ja que ocupa poc més de 1 200 milions d’ha Més de la meitat d’aquesta superfície 66% es troba a Euràsia el 22% se situa a l’Amèrica del Nord, el 8% a l’Amèrica del Sud i àrees molt més petites a l’Àfrica austral i a Nova Zelanda Aquest és, a més, un dels biomes més transformats per l’activitat econòmica dels humans tres quartes parts del territori que ocupa estan dedicades a l’agricultura, i la resta està més o menys afectada per pastures intensives Deduir, a…
Les festes en el cicle vital. Els ritus de pas
Els grups d’edat i la festa La festa, com la cultura tradicional, té com a protagonista el poble, la gent és intergeneracional, tot i que cada grup d’edat hi té una funció pròpia, aquesta funció és la mateixa que la que els correspon en la vida social, en qualsevol cas emfasitzada Els avis representen la memòria, el record, la saviesa popular i la transmissió, i la generació dels pares representa el coneixement, el manteniment i el seguiment El jovent, en canvi, és la vivència, l’activitat, l’animació, i la infància, la descoberta admirada en el context festiu, tant la infància com la…