Resultats de la cerca

L’aparició d’aquest tipus d’institució dita també curia de mar és generalitzà a la Mediterrània a partir del s XI, inicialment a les costes italianes Els primers cònsols de mar coneguts als Països Catalans són els de Barcelona, esmentats ja el 1282, bé que l’erecció del consolat d’aquesta ciutat no degué ésser gaire anterior, perquè l’anomenada Carta consulatus riparie Barchinone Universitat de Prohoms de Ribera és del 1258 El consolat de mar de Barcelona fou seguit pels de València 1283 i de Mallorca 1326, els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli del futur…

S’han conservat pocs documents de l’Edat Mitjana, perquè la majoria foren destruïts en els greus incendis dels anys 1483, 1574 i 1577 del Palazzo Ducale En algunes de les fonts que han pervingut sl’activitat de Leonardo Veniero a la capella de l’església de San Giorgio al final del segle XII Les primeres notícies de l’activitat de la capella de la basílica de San Marc daten de gairebé dos segles més tard Al segle XIV es difongué entre els nobles la pràctica del llaüt per a l’acompanyament de cançons, de les quals queden molts textos però cap partitura La creixent importància econòmica de…

Desenvolupament enciclopèdic Amb motiu d’un acord de la corporació municipal del 25 d’agost de 1902, l’Ajuntament de València proposà installar a l’arxiu, formant-ne part, « una biblioteca de periódicos locales así antiguos como modernos que la base sean los diarios que se publiquen en Valencia, que se complete la colección con revistas y semanarios que se adquieran al efecto que se invite a los directores de estas publicaciones a que faciliten un ejemplar de cada número que publiquen que en todos los donativos de colecciones de periódicos antiguos o modernos se consigne por medio de una…

Fou instituït per Teodor Llorente i Olivares, director del diari i l’almanac fins la seva mort 1911, a qui succeí 1911-49 el seu fill Teodor Llorente i Falcó després n’han tingut cura altres periodistes Crònica de fets, noms i notícies de València, amb esdeveniments polítics, econòmics, institucionals, culturals, esportius —des del principi del s XX—, notes de societat, informacions quotidianes, festes, etc, té caràcter eminentment local només s’hi esmenten els esdeveniments generals que apareixen integrats dins la societat valenciana També fa referències a la província i, en menor proporció…

Vida i obra El 1955 es llicencià en dret a la Universitat de València, on també es doctorà amb el premi extraordinari Fou alumne del doctor Josep M Font i Rius Tanmateix, la seva etapa predoctoral es desenvolupà sota el mestratge de Víctor Fairén-Guillén, catedràtic de dret processal, que l’influí en l’elecció del tema de la tesi doctoral, el judici monitori Després d’aquesta etapa inicial processalista, s’inclinà decisivament per la història del dret, primer, a València, com a deixeble de Juan García González i, més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, com a professor adjunt de la…

El lloc de Ciutat, situat en un turó que domina l’aiguabarreig dels rius Segre i Valira, i tota la plana de l’Urgellet, des del congost del Baridà fins al de Tresponts, és habitat des de molt antic segons les geografies de Plini i Estrabó, era la Civitas Orgellia , capital dels ceretans, emplaçada al lloc del poblat d’Arse-Durgui Cal assenyalar que, tot i aquesta relació amb el mon romà, en aquesta època la seva importància és secundària amb relació a Llívia lulia Ubica que era el principal establiment romà de la regió aquesta és la versió històrica tradicionalment admesa, però fins ara no…

Tot el rerapaís valència, allò que, a grans trets, hi constitueixen les terres de parla castellana, es configura com un territori muntanyós, fisiogràficament bastant complex, conca mitjana d’una important sèrie de rius que vénen de terres aragoneses i manxegues Aquest conjunt de contraforts muntanyosos és designat amb el nom de territori serrànic, a partir de la denominació d’una de les seves comarques més caracteritzades La delimitació del territori serrànic és totalment convencional hom podria dir que el territori és allò que resta del País Valencià havent ja considerat totes les altres…

Vida i obra Fill d’una illustre família de Barcelona, nasqué a Palerm, on els seus pares acompanyaren l’infant Carles, fill de Felip V, a prendre possessió del Regne de Nàpols Malgrat aquesta eventualitat, Masdéu es considerà natural de Barcelona En retornar a aquesta ciutat, ingressà al Seminari de Nobles de Cordelles, a càrrec dels jesuïtes Seguint els passos dels seus germans, Josep Antoni i Baltasar, el 1759 ingressà en la Companyia de Jesús El 1767, quan estudiava el segon curs de teologia, Carles III decretà l’expulsió de l’orde dels territoris espanyols, per la qual cosa passà a…

Les singularitats de la protecció a muntanya Tant pels seus valors naturals i escenogràfics, com simbòlics i culturals, com per la situació de relativa marginalitat respecte a les economies nacionals de molts estats, els espais muntanyencs han estat tradicionalment els millors candidats per a la protecció Els primers parcs nacionals del món Yellowstone i Yosemite s’establiren en àrees de muntanya i són comptats els països que no han iniciat una política de protecció per alguna àrea muntanyenca Les zones muntanyoses són espais amb una diversitat elevada resultat de la combinació de factors com…

Vida i obra Estudià als jesuïtes de Casp i obtingué el títol de batxillerat a l’Institut Balmes 1930 Cursà els estudis de la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1930-34, on tingué com a professor Galo Sánchez La seva vocació historicista, canalitzada en un primer moment per la via jurídica, el portà també a cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres Allí entrà en contacte amb les ciències auxiliars de la història, que tan útils li resultaren per a les investigacions posteriors, i amb Antonio de la Torre y del Cerro L’any 1934, ja llicenciat, conegué el qui fou el seu…