Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
Rafael Ángel Calderón Fournier
Política
Polític costa-riqueny.
Fill d’una família de polítics el seu pare havia estat president de l’estat en 1941-48, i la seva mare, ambaixadora a Ciutat de Mèxic, nasqué i visqué fins als nou anys a Nicaragua a causa de l’exili dels seus pares Llicenciat en dret, es dedicà de molt jove a la política i ingressà al Partido de Unificación Nacional, partit que abandonà el 1975 Sota la presidència de Rodrigo Carazo, en 1978-80 fou ministre d’afers exteriors El 1983 fundà el Partido de la Unidad Social Cristiana PUSC, que liderà El 1990 fou elegit president de Costa Rica Durant el seu mandat 1990-94 liberalitzà l…
Edmon Colomer i Soler
Música
Director d’orquestra.
Fill d’ Àngel Colomer i del Romero i de Montserrat Soler Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de X Montsalvatge i A Ros Marbà Amplià estudis amb H Swarowsky Viena, G Hurst Anglaterra i S Celibidache Alemanya Com a compositor ha rebut el primer premi en les Rencontres Internationales de Chant Choral Tours, el premi Joaquim Rodrigo Sagunt i el premi Enric Morera Sant Just Desvern Ha estat director titular de l’Orquestra del Conservatori de Barcelona, de la Coral Cantiga de Barcelona i del Conservatori Professional de Manresa El 1981…
,
Leandre Torromé
Teatre
Actor i autor de teatre.
Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic Soler, Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875 El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos…
,
Alcalá de Henares
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la Campiña, situada on l’Henares s’eixampla, prop de la seva confluència amb el Jarama.
Fins al 1945 fou una ciutat eminentment rural, centre de la Vega d’Alcalá, amb importants conreus de regadiu alfals, bleda-rave, arbres fruiters, hortalisses, cereals Els darrers anys ha augmentat l’activitat industrial filatures de cotó, indústria pesant de material ferroviari, productes farmacèutics i químics, ceràmiques, fàbriques de teules i maons Té una universitat fundada el 1977 i la Facultat Filosòfica Complutense, dels jesuïtes, fundada el 1894 Potser correspon a la Complutum romana Els àrabs li donaren el nom actual Fou reconquerida el 1088, i definitivament amb el castell, el 1118…
Pere Ribera de Perpinyà
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Cronista català conegut també com Pere Ribera de Perpejà, per mala interpretació d’un passatge de Nicolàs Antonio.
Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la…
, ,
Museu Paleontològic Municipal de València
Museu
Museu creat el 1906, a València, amb la col·lecció de fòssils aplegada per Josep Rodrigo i Botet a l’Argentina.
El dipòsit, donat a l’ajuntament de València, fou installat i catalogat per Eduard Boscà i Casanoves 1843-1924, que hi afegí troballes seves Muntat a l’edifici de l’antic almodí s XIII, reconstruït el 1517, exposa més de vuitanta espècies, entre les quals un megateri incomplet El 1991 el museu es traslladà als baixos de l’ajuntament de València, i el 1999 quedà inclòs com a exposició permanent del Museu de Ciències Naturals, situat als jardins de Viveros de València
Abū Ǧa‘far Aḥmad al-Muqtadir
Història
Rei de la taifa de Saragossa (1046-81), fill de Sulaymān, dels Banū Hūd.
El seu regnat es caracteritzà pel desig d’expansió territorial S'emparà de la petita taifa de Tortosa 1059 Després fou atacat a ponent per Ferran I de Lleó i més tard per Sanç II de Castella, i hagué de pagar-los paries, tot i que intentà de desentendre-se'n 1069 i 1065 Ajudat per Rodrigo Díaz, el futur Cid, i tropes castellanes, vencé Ramir I d’Aragó a Graus 1063 Recuperà Barbastre, defensat per Ermengol III d’Urgell, el qual morí en la lluita 1065 Les desavinences amb el seu germà Yūsuf al-Mudaffar, senyor de Lleida, el portaren a lluitar contra Muǧahid, rei de Dénia i de les…
Joaquín Achúcarro Arizqueta
Música
Pianista basc.
A l’edat de 13 anys féu la seva primera actuació en públic i, el 1959, inicià una brillant carrera que l’ha portat a actuar en més de cinquanta països En el seu ampli repertori destaca la seva dedicació a la música espanyola i als grans autors romàntics, com Chopin, Schumann i Brahms El 1992 li fou concedit el Premio Nacional de Música i el 1995 rebé la Medalla d’Or del mèrit de les belles arts El 1996 estrenà a València la seva revisió del Concert per a piano i orquestra de Joaquim Rodrigo, i l’any següent l’enregistrà, amb Manuel Galduf, al capdavant de l’Orquestra de València…
Castro
Família de la noblesa gallega de nissaga reial.
En fou membre destacat Gutierre Fernández de Castro , al servei d’Alfons VII de Castella-Lleó, que participà en el setge d’Almeria 1147, i derrotà les forces catalanoaragoneses que assetjaven Calahorra Durant la minoria d’Alfons VIII, del qual fou tutor, l’enemistat entre els Castro i els Lara provocà una guerra entre ambdues faccions, i aquells es refugiaren a Lleó Fernando Ruiz de Castro , nebot de l’anterior, casat amb Estefania, filla illegítima d’Alfons VII, mantingué la lluita amb els Lara fou majordom de Ferran II de Lleó, el qual li donà el govern de Toledo després de la seva ocupació…
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Història
Crònica de la qual es conserven diverses redaccions, totes fetes al monestir de Ripoll.
La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ésser escrita entre el 1200 i el 1208, una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18, i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que degué ésser escrit en 1270-75 La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina