Resultats de la cerca

Per a Schelling, naturalesa i consciència són una sola i única cosa esperit Les percepcions elementals dels humans s’organitzen, segons ell, a partir del sentiment de la unitat còsmica Schelling és molt crític amb el desmembrament de l’espai mental que resulta de l’especialització de les diferents disciplines científiques, i defensa la necessitat de la interdisciplinaritat en la recerca del coneixement ‘del tot’ El rerefons filosòfic implícit en l’ecologia d’avui, ciència de síntesi que pren en consideració sistemes en els quals el tot no és la mera suma de les parts, está així força en…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1950 Pensionat a  la Residencia de Pintores de la Alhambra de Granada i a la d'El Paular Segòvia, viatjà per Europa i a mitjan anys cinquanta s'incorporà com a professor de dibuix a l'Institut Ferran Casablancas de Sabadell, del qual fou director i on ensenyà durant molt anys Fou també professor a l'Escola Massana 1965-69 S’interessà per l’ensenyament de l’art i per l’art infantil, del qual féu exposicions el 1950 i el 1956 i fou un capdavanter en l'estudi d'aquest tema, sobre el qual publicà diversos treballs Del 1951 al…

Fill de Josep Tharrats i Vilà , es traslladà a Besiers el 1932, on rebé una formació eminentment literària El 1935 s’installà a Barcelona i cursà estudis a l’Escola Massana La Guerra Civil de 1936-39 interrompé els seus plans fins el 1942, que recomençà les seves activitats artístiques Els tempteigs impressionistes inicials esdevingueren progressivament abstractes per influència de Mondrian i Kandinskij El 1946 les seves obres foren fetes de papers retallats, taques i enganxaments El 1947, a l’Institut Français de Barcelona, conegué August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan…

Educat en el si d’una família pertanyent a la burgesia industrial renana, conegué aviat les penoses condicions dels treballadors, tant a Alemanya com a Anglaterra, i arribà a posicions teòriques i polítiques revolucionàries amb independència de Marx i, àdhuc, abans que ell Això és palès tant per la seva afiliació al moviment Junges Deutschland i a l’esquerra hegeliana com pel seu llibre Die Lage der arbeitenden Klassen in England ‘La situació de la classe obrera a Anglaterra’, 1845, fruit de dos anys d’estada a Manchester i primera anàlisi d’una situació històrica determinada, les formes d’…

Durant les primeres dècades dels segle XX, i parallelament al Noucentisme, Catalunya va viure una de les etapes més creatives i innovadores de la història de l’art contemporani Es tracta de l’època de les avantguardes, en la qual l’esperit renovador i les noves propostes estètiques van aparèixer, com va assenyalar Joaquim Molas, no com a culminació d’un procés autòcton, sinó com a resultat d’una ruptura Era la voluntat d’una generació que volia trencar amb els anacronismes de l’art oficial del segle XIX Però, per entendre els trets que identifiquen l’avantguarda amb la modernitat i el…

En català, per exemple, els fonemes fricatius presenten els trets distintius següents, descrits segons la fonètica articulatòria on + indica la presència del tret, - indica l’absència del tret, i la casella buida, la no funcionalitat del tret

Aquestes, serveixen per a definir, juntament amb unes altres variables, els sistemes fonemàtics de cada llengua en ordenar convenientment aquelles variables que hi són presents amb valor pertinentLes classes de localització depenen bàsicament de la posició anteroposterior de la llengua i de la prominència rellevant dels llavis Combinant els diversos valors diferencials d’aquestes dues escales surten vuit classes de localització pel que fa a les vocals, bé que cap llengua no n'empra, en general, més de quatre anterior agut, posterior greu, labialitzat bemoll, deslabialitzat sostingut, anterior…

Al darrer quart del segle XIX es desvetllà el seu coneixement i el seu estudi, però no fou veritablement apreciat fins que, al començament del segle XX, alguns pintors fauves , cubistes i escriptors Guillaume Apollinaire, Blaise Cendrars en proclamaren les excellències Els estudis posteriors han permès de reconèixer la diversitat d’estils, d’aprofundir les significacions religioses o màgiques i estètiques en els simbolismes entorn de l’autoritat i del culte als avantpassats L’escultura és l’art fonamental de l’Africa negra i la fusta el material més corrent, però també són utilitzats la…

Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…

Fill d’un adroguer Resident a Le Havre des d’infant, començà a dibuixar caricatures a quinze anys amb un cert èxit i fou deixeble informal de Boudin El 1856 ja presentà una obra en una exposició de Rouen Installat a París el 1859, freqüentà l’Académie Suisse, on feu amistat amb Pissarro i renovà una antiga admiració per Daubigny Algèria, on anà de soldat, l’impressionà En tornar, malalt, a Le Havre tractà JB Jongkind De nou a París, conegué, al taller Gleyre, A Renoir, A Sisley i F Bazille, amb qui compartí l’estudi el 1865, any que es presentà al Salon i que pintà, profitosament, al costat…