Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
La Rioja

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del N de l’Estat espanyol, situada entre les comunitats autònomes de Castella i Lleó, País Basc, Navarra i Aragó; la capital és Logronyo.
La geografia Fisiogràficament comprèn un sector de la serralada Ibèrica , d’afinitat castellana, i el NW de la depressió de l’Ebre , afí amb la Ribera de Navarra i amb Aragó El Sistema Ibèric, a l’W i al S, fa de divisòria amb la conca del Duero, s’estén per les capçaleres dels afluents de l’Ebre i culmina a 2262 m alt en el pic de San Lorenzo serra de la Demanda Constitueix la comarca dels Cameros, ramadera bestiar boví, que es despobla ràpidament, malgrat els recursos miners i hidroelèctrics És limitada a ponent pel congost anomenat Conchas de Haro, on comença la Meseta, i al N per la serra…
Sòls que comencen
Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…
Les ascomicètides amb ascs atípics
Les erisifals cendrades o oïdis Les erisifals són els productors dels oïdis o cendrades que afecten les parts aèries de les plantes superiors, les quals sovint queden recobertes per un miceli blanquinós El dibuix mostra diversos aspectes de la seva biologia A Multiplicació vegetativa cicle anamòríic en el gènere Erysiphe A 1 germinació d’un conidi, creixement superficial del miceli i formació d’haustoris i maduració progressiva dels artroconidis oidiòspores en Erisiphe polygoni A 2 haustori ramificat típic d’ Erysiphe graminis A 3 oidiòspores B Variació del nombre d’ases continguts en un…
El granitoides hercinians i les roques filonianes associades
Mapa de la distribució de les roques ígnies i metamòrfiques dels terrenys paleozoics als Països Catalans Observeu com les àrees afectades per metamorfisme regional de grau mitjà o alt envolten els massissos formats per ortogneis, i també la relació entre les àrees afectades per metamorfisme de contacte i els granitoides intrusius, la intrusió dels quals ha provocat el metamorfisme Maber, original de Jordi Carreras Els terrenys hercinians dels Països Catalans, anàlogament als d’altres sectors de la Serralada Herciniana, es caracteritzen per l’abundància d’intrusions de granitoides Deixant de…
Santa Maria de Sarral
Art romànic
Situació Timpà romànic encastat a l’actual església barroca, en què tres arcs aixopluguen la Mare de Déu amb l’Infant i, a banda i banda, dues figures masculines identificades amb sant Joan Evangelista i un profeta ECSA - FX de Rueda Les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria estan adossades al mur sud de l’actual temple barroc dedicat a Santa Maria i situat al centre de la vila Mapa 34-16418 Situació 31TCF537897 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior FEB Història El lloc de Sarral, dit antigament Saüc, és esmentat per primera vegada l’…
Ràbia
Patologia humana
Definició La ràbia , o hidrofòbia és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric que pot afectar tant l’home com diversos mamífers i causar lesions en el sistema nerviós central que, sense el tractament oportú, gairebé sempre provoquen la mort Causes L’ agent etiològic és el virus de la ràbia , un virus ARN de la família dels Rhabdoviridae , de forma ovalada, la grandària del qual oscilla entre els 60 i els 400 nm de diàmetre L’ hàbitat natural del virus de la ràbia és l’organisme de les persones i els animals infectats, entre els quals pràcticament s’inclouen tots els mamífers, però de…
Capitells de Terrassa
Passem a inventariar un conjunt de capitells que forma part del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa La majoria són capitells romans tardans reaprofitats en construir-se l’actual església de Sant Miquel Capitell de Santa Maria Capitell de marbre, procedent probablement del baptisteri de Santa Maria de Terrassa C Mancho Peça de marbre procedent probablement del baptisteri d’Ègara, localitzada dins l’església de Santa Maria de Terrassa Fa 29 cm d’alçària, un diàmetre superior de 35, 5 cm i un diàmetre inferior de 22 cm aproximadament Es tracta d’un capitell corinti exposat…
El cicle cretaci inferior al domini beticobalear
El Cretaci inferior Aptià superior-Albià a la serra del Ferrer, en el Prebètic alacantí, des de la serra de Bèrnia Se n’observen les capes verticals, que a l’oest esquerra són calcàries capes que passen per la carena i en ascendir en la sèrie estratigràfica cap a l’est dreta, alternen amb margues Al peu de la serra, entren en contacte, de manera brusca, gràcies a una falla, amb calcàries oligocenes Francesc Sàbat Tant a les illes del promontori balear com a les zones externes bètiques, a la seva part més oriental, afloren força bé els materials del supercicle del Cretaci inferior Els…
Hepatitis vírica aguda
Patologia humana
Definició L’ hepatitis vírica aguda és una malaltia infecciosa causada per diversos tipus de virus que, després d’entrar a l’organisme, penetren als hepatòcits o cèllules hepàtiques i en provoquen la necrosi o mort, com també una inflamació difusa del fetge La malaltia es desenvolupa entre dues setmanes i sis mesos després d’haver-se produït el contagi i, en general, origina diverses manifestacions com ara pèrdua de la gana, malestar general, nàusees i vòmits, augment lleu de la temperatura corporal, icterícia o coloració groguenca de la pell i les mucoses, colúria o tonalitat fosca de l’…
Macedònia del Nord

Estat
Estat situat al centre dels Balcans, fronterer amb Sèrbia al N, Bulgària a l’E, Grècia al S i Albània a l’W; la capital és Skopje.
La geografia física L’estat de Macedònia ocupa el sector septentrional de la regió del mateix nom, que correspon a la conca alta del riu Vardar Les diverses serralades, de direcció NE-SW, divideixen la conca de la mar Egea i del Danubi La característica morfològica dominant és la presència d’un seguit de planes envoltades de muntanyes, l’altitud de les quals disminueix d’W a E amb els cims culminant al Korab, 2764 m, fronterer amb Albània fins a posar en contacte la vall del Vardar amb la del Morava meridional Les planes són entre els 600 m i els 900 m d’altitud El riu principal és el Vardar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina