Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
Sarcòfag dels apòstols (Tarragona)
Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 425 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 58 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps d’estrígils disposats com a la peça anterior, però…
Miquel Duran
Cinematografia
Director, promotor i sindicalista.
Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un…
Castell i vila closa de Térmens
Art romànic
Situació Fragment del mur nord del castell JI Rodríguez Les restes del castell de Térmens es troben al capdamunt d’un tossal que domina el riu Segre pel costat nord i oest A la seva empara va anar creixent la primitiva població per tot el pendent meridional, fins a arribar al peu de l’elevació Mapa 32-14359 Situació 31TCG137213 Térmens es troba al sud de Balaguer, al peu de la carretera comarcal 1313 de Lleida a Puigcerdà, a la riba esquerra del Segre JRG Història La primera referència històrica del castell de Térmens és de l’any 1106, quan el comte Ermengol VI d’Urgell conquerí la fortalesa…
Els intercanvis entre Mallorca i el principat de Catalunya
Art gòtic
Apòstols Andreu, Jaume el Menor i Bartomeu del brancal dret de la portada occidental de l’església de Santa Maria, a Castelló d’Empúries, obra atribuïda a Pere de Santjoan i el seu taller de vers els anys 1400-15 © Enciclopèdia Catalana – JMOliveras El 1418 l’escultor Llorenç Tosquella cobrava del sotsobrer de l’obra de la seu de Mallorca “per dos jorns en los quals trassà l’obra de la seu, la qual trassa se’n aportà ell matex en Barcelona per demanar consell a alguns mestres de la dita ciutat” No sabem quina era l’obra ni quins els mestres als quals l’imaginaire demanà parer, però, en…
producció
Música
Terme amb el qual hom designa la posada en escena d’una òpera amb un plantejament unitari i coherent de tots els elements que la componen.
Concepte molt modern, de fet no apareix a l’òpera fins molt avançat el segle XIX Fou a mitjan segle XX que els aspectes visuals adquiriren una autèntica rellevància, gràcies a Edward Gordon Craig 1872-1966 i Adolphe Appia 1862-1928, amb la seva anàlisi de les òperes de Wagner El salt qualitatiu fonamental el donà Wieland Wagner 1917-1966, net del compositor, el qual introduí un estil de representació essencialment simbolista L’espai escènic s’estructurava a partir d’una forma matriu, sovint monumental, que semblava flotar en l’univers una figura ellíptica inclinada a L’Anell del…
esquí adaptat

Manuel Buendía (esquerra), medallista olímpic d’esquí adaptat
Arxiu M. Buendía
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual que consisteix a lliscar sobre la neu.
Existeixen dues modalitats principals l’esquí alpí, que inclou proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant, i l’esquí nòrdic, que només contempla curses d’esquí de fons sobre diferents distàncies En competició, es distingeixen tres tipus d’esquí adaptat en funció de la discapacitat dels esportistes Els esquiadors amb paràlisi cerebral i els discapacitats motrius o visuals practiquen l’anomenat esquí paralímpic Aquests esportistes competeixen en tres categories –discapacitats visuals, dempeus i en cadira– subdividides, al seu torn, en diferents classes segons el grau de…
Mare de Déu de Buràs (Montanui)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquest petit santuari, actualment en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font Aquest santuari, ara en ruïnes, es troba a la serra de Casternui que tanca per la dreta l’entrada a la vall de la Valira de Castanesa És a 1 080 m d’altitud, en un replà que domina el vell nucli de Casterner de Noals Mapa 32-10 213 Situació 31TCH103013 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que porta actualment a Casterner, és a dir, des del km 131 de la N-230 s’agafa primer la C-144 que va a Castillo de Sos i poc després la carretera de Bonansa A menys d’un parell de…
classe social
Sociologia
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
Segons l’anàlisi marxista, les forces i relacions de producció constitueixen la base que determina l’estructura de la societat, corresponentment dividida en classes, i la consciència i ideologia d’aquestes El fet que Marx i el marxisme hagin destacat aquest problema fou preparat per Saint-Simon i els seus seguidors, així com per Proudhon per contra, els sociòlegs anglosaxons tendeixen a diluir les classes socials sota el concepte genèric d'estratificació social, que, tot i que pugui superposar-se al de classe, designa un fenomen completament diferent Les classes socials apareixen amb la…
Alessandro Striggio
Música
Virtuós de llaüt i compositor italià.
Vida Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué els intermedis obres dramaticomusicals que s’interpretaven entre els actes d’una obra teatral per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, interpretats als entreactes de la comèdia de Francesco d’Ambra La cofanaria , i el 1569, la música per a la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou…
Sant Vicenç de Vilalta (Targasona)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església, que tingué consideració de parròquia, amb l’absis que conserva la seva finestra axial ECSA - LI Claver, J Cruanyes I E Romea Les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Vicenç són prop del mas i antic poble de Vilalta, emplaçats a ponent del poble de Targasona Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 59” N - Long 1° 58’ 10” E A 1 km escàs de Targasona per la carretera d’Angostrina surt a mà dreta una pista que mena, en menys de 2 km, al mas Vilalta, prop de l’església RMAE Història Al segle XII, el lloc de Vilalta disposava d’una parròquia pròpia, dedicada a sant Vicenç…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina