Resultats de la cerca

Mobilitzat a l’inici de la Segona Guerra Mundial i fet presoner poc després, s’evadí i cursà estudis de filosofia a la Sorbona Incorporat a la Resistència 1942, fou detingut i aconseguí escapar-se de nou Després de la guerra inicià una carrera com a periodista i escriptor, moltes vegades polèmic per les seves posicions sovint a contracorrent Fou director de programes en francès a la BBC 1947-50, articulista i editorialista de France Soir 1963-99 i conseller literari de Gallimard 1950-66 L’any 1978 fou elegit membre de l’Académie Française Aquest mateix any fou objecte d’un atemptat fallit d’…

Graduat per la Universitat de Navarra el 1973, fou corresponsal als Estats Units i, del 1975 al 1980, analista polític del diari ABC El 1980 fou nomenat editor en cap de Diario 16 , que contribuí a reflotar gràcies, en bona part, a la cobertura que féu del Vint-i-tres de febrer  1981, tot i que posteriorment fou expulsat del grup per desavinences amb el consell d’administració Creà aleshores 1989 El Mundo , que en poc temps se situà com una de les capçaleres de més difusió a l’Estat Dirigit per ell, des d’una posició autodenominada liberal i sota el seu lideratge indiscutit, els anys noranta…

D’una família d’origen illíric, succeí Justí I Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari , Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals 533-548, la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears 550, dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna 535-554 Contingué per la força els eslaus i els huns…

El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme  per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen Després de la unificació del país 1990 i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ  afavorí l’hegemonia dels sectors més radicals…

Tomàs Brugada i Rifà era ganxó, nascut el 1861 La família no li aportà cap patrimoni i es va haver d’espavilar sol Quan tenia vint-i-cinc anys, el 1886, fou el segon soci de G Ferrer, Brugada i Companyia, que començarà a treballar el suro a la seva població d’origen Aviat es convertirà en T Brugada i Companyia, essent-ne ell l’autèntic motor Com a empresari, la seva activitat es manifestarà en un doble sentit la creació i consolidació d’un mercat exterior i la mecanització del procés productiu El seu primer mercat serà el dels Estats Units, que Tomàs Brugada coneixia bé, ja que…

Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs Florals de…

Els partits i polítics més declaradament euroescèptics i radicalitzats defensen sense matisos la retirada dels respectius estats de la UE En altres partits, per contra, el sentiment és més matisat i es dirigeix sobretot contra determinats aspectes de l’organització En aquest aspecte, és paradigmàtic el partit conservador britànic, la líder del qual, Margaret Thatcher 1979-90, criticà reiteradament les Comunitats Europees a causa de la contribució britànica, que considerava excessiva en capítols com ara el de la Política Agrària Comuna i també en el que considerava…

Vida i obra Fou doctor en dret i catedràtic d’universitat Des del 1955 fins a la seva mort fou professor d’història del pensament polític i social a la Universidad Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, dirigí Cuadernos Hispano-Americanos i collaborà en Cruz y Raya , Revista de Occidente , El Sol , Asclepio i diverses publicacions estrangeres És conegut, principalment, pel seu estudi de la cultura espanyola renaixentista i barroca, que ell caracteritzà àmpliament Tot i ser, per la seva formació, un especialista en teoria política, els paràmetres del seu…

Desenvolupament enciclopèdic La producció dramàtica del cèlebre autor costumista és fruit principalment de la insistència dels seus amics, i molt especialment d’Àngel Guimerà i Josep Pin i Soler De fet, fou el novellista qui li proposà de convertir una de les seves narracions ja publicades, Les bodes d’en Cirillo , en sainet, estrenat el 1892 La crítica coincidí en una valoració positiva, però aquesta unanimitat no es repetí en altres sainets de l’autor Qui compra maduixes , 1892 La viuda , 1895 Oriental Los moros contrapuntats , 1892 L’ase de l’hortolà , 1893 A casa l’alcalde , 1893…

El 1911 es revifà, es reestructurà, s’aprovaren els nous estatuts i es féu una declaració de principis impulsada per Josep Conangla i Fontanilles , que en fou tres cops president Es constituí en força d’avantguarda del nacionalisme català a l’illa, tot propugnant fermament l’autonomia de Catalunya Segons els seus estatuts, el Centre es considerava una extensió social i espiritual de Catalunya en terra cubana i aspirava a que fos reconegut en tots els ordres També consideraven que l’Estat espanyol estava en el deure immediat de satisfer a Catalunya l’aspiració d’assolir un règim d…