Resultats de la cerca

Hom la designa sovint per ℒ f , o bé per ℒ f , i permet de transformar equacions diferencials de difícil resolució en equacions algèbriques És emprada especialment per a l’anàlisi de circuits elèctrics i de servosistemes

És anomenat també màxim local, i, en el cas particular que existeixin les derivades successives de f x , es compleix que en el punt a la primera derivada f' a és nulla i la segona f' a normalment és negativa En el cas, però, que tant f' a com f' a siguin nulles, la condició que f x tingui un màxim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i negativa Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els màxims d’una funció

Desenvolupà tota la seva tasca com a dirigent a les comarques de Girona Vinculat amb el bàdminton a Catalunya des dels seus orígens, el 1983 fou secretari tècnic de la delegació provincial a Girona de la Federació Espanyola de Bàdminton El 1984 fundà el Club Bàdminton Girona, primer club de bàdminton gironí, i el 1987, el Club Bàdminton Salt L’any 1986 fou un dels principals impulsors de la Federació Catalana de Bàdminton i durant els anys noranta fou secretari tècnic i delegat de la delegació de Girona També fou un dels organitzadors del primer Campionat de Catalunya, disputat a Salt

S’especialitzà en la modalitat hípica del regnatge Aconseguí el títol estatal absolut en el primer campionat d’aquesta disciplina celebrat a Espanya 2009 Participà en els Jocs Eqüestres Mundials com a únic representant català després d’obtenir seixanta-vuit punts en dues competicions de regnatge 2010 Muntà Footworks Special Competí representant l’Hípica les Ombries de Mas de Barberans També disputà el Màster Mundial de regnatge organitzat per la Federació Eqüestre Internacional a Oklahoma 2009, amb el patrocini de la Reial Federació Hípica Espanyola

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, membre del seu grup d’alta muntanya, el CADE, que presidí el 1999, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Realitzà nombroses ascensions de dificultat en roca i gel, algunes de les quals primeres absolutes i estatals, a Montserrat, Vilanova de Meià, els Pirineus i els Alps, entre altres En la dècada de 1990 participà en expedicions als Andes bolivians 1991 i a l’Himàlaia, amb l’ascensió a la cara sud-oest del Shisha Pangma Central 1992, un intent a l’Everest 1995 i l’ascensió a l’Annapurna, el 1999, any que també realitzà un intent al…

Format al Reial Club de Polo de Barcelona, hi milità durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974-75, 1977-79, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82, sis Lligues 1970, 1977-78, 1980-82 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 Fou internacional i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, on aconseguí la medalla d’argent El 1983 ingressà a la DGE com a cap de la secció tècnica d’equipaments esportius i el 1997 fou nomenat cap del Servei d’Equipaments Esportius El mateix any…

De jove compaginà la pesca amb la pràctica del basquetbol i el motociclisme, esport en el qual competí en l’àmbit internacional en l’especialitat de trial Com a membre del Club de Pesca Mar-Sport d’Arenys de Mar, centrà la seva activitat en el camp de la pesca esportiva a partir dels anys vuitanta Durant trenta anys formà part de la junta directiva del club, que presideix des del 2011 També ocupà diferents càrrecs directius en l’àmbit federatiu Presidí l’àrea de mar costa de la Federació Espanyola de Pesca Esportiva i Casting 1993-2005 Exercí com a capità de la selecció espanyola de les…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part de la primera promoció d’esquiadors nòrdics de Catalunya Entre el 1969 i el 1971, participà en competicions d’esquí de fons a Sant Joan de l’Erm, on cofundà l’Escola d’Esquí Nòrdic de Sant Joan de l’Erm, que dirigí 1976-79 Exercí de preparador físic d’esquí alpí i d’entrenador de fons al CEC, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1976-81, de professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC i de l’Escola de Tècnics Esportius de la Vall d’Aran ETEVA Responsable tècnic en l’organització de la Nòrdic Camp Salomon…

Soci de les seccions d’espeleologia del Club Esquí Puigmal 1955-65, de la UEC de Sants 1965-67, del Centre Excursionista de Catalunya 1967-73, del Centre Excursionista de Vallirana 1973-90, des dels anys noranta també es vinculà a l’Espeleo Club de Gràcia S’interessà per la fotografia subterrània i arribà a ser un referent d’aquesta disciplina a Catalunya Autodidacta i investigador, desenvolupà ginys per millorar les tècniques d’illuminació, com ara un flaix especial que fabricà el 1967 i que perfeccionà el 1970 Fotografià la majoria de cavitats de Catalunya i de l’Estat espanyol En una…

S’inicià al Grup d’Espeleologia Avenc Badalona 1974-80 i, posteriorment, ingressà al Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, del qual fou president 1991-06 Explorador i catalogador de cavernes, s’especialitzà en topografia Ha intervingut en les principals exploracions del GEB, de les quals destaquen les de la fou de Bor, a la Cerdanya les bores del Borró, a la Garrotxa, i l’avenc de la Ferla, a l’Alt Penedès, on es descobrí la ramificació Via Miret-Canela 2008 Participà en campanyes d’exploració realitzades al Parc Nacional d’Ordesa i al Mont Perdut, a Aragó, i en l’elaboració del catàleg de…