Resultats de la cerca

Essent comandant, fou nomenat per Macià cap dels mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya Participà en la defensa del palau de la Generalitat durant els fets del Sis d’Octubre de 1934 Jutjat i condemnat a mort, la pena li fou commutada i fou indultat i alliberat el febrer de 1936 recuperà el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra Fou un dels oficials que contribuí a sufocar la revolta militar del juliol de 1936 a Barcelona Dirigí l’atac i la presa de l’edifici de la Capitania General de Catalunya En esclatar la guerra civil, anà al front d’Aragó amb la primera columna…

A catorze anys, emigrà amb la seva família a Barcelona, on compaginà feines diverses amb la interpretació de la música de tradició popular andalusa copla , rumba, pasdoble, bolero, etc Amb els seus germans, creà el grup Manolo Escobar y sus guitarras, que actuà en locals dels barris d’immigració A l’inici dels anys seixanta començà a adquirir fama i a fer gires arreu de l’Estat espanyol Algunes de les seves cançons, com ara El Porompompero 1960, Mi carro 1969 o Y viva España 1972, de la qual fou l’intèrpret més famós, es convertiren en grans èxits Des del seu primer LP, Espigas y Amapolas…

Milità a les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana Emigrà a l’Argentina per evitar el servei militar 1913 i s’installà a Buenos Aires, i, en arribar-hi, es féu soci del Casal Català de la ciutat, del qual més tard fou president Collaborà al setmanari “Nación Catalana” i a les revistes “Ressorgiment” i “Galeuzca” Fou president i fundador del Comitè Llibertat, grup polític creat durant la Dictadura de Primo de Rivera el 1928 féu entrar Francesc Macià i Ventura Gassol clandestinament de l’Uruguai a l’Argentina Home emprenedor en el camp econòmic, el 1931 creà una…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona , i doctorada 1974 amb una tesi sobre el comportament electoral en les eleccions a Corts de la província de Girona durant la Segona República, fou professora de dret i de ciències polítiques en aquesta universitat des del 1971 L’any 1991 s’incorporà a la Universitat Pompeu Fabra , on fou professora de Gestió i Administració Pública i de Ciències Polítiques i de l’Administració Entre 1991 i 2001 hi ocupà diversos càrrecs acadèmics, com ara secretària general, vicerectora de Desplegament Estatutari, vicerectora de la Comunitat Universitària i…

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum,…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he…

Vida i obra Durant la dictadura de Primo de Rivera fugí a França i dirigí, amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià a Tolosa de Llenguadoc Participà en els fets de Prats de Molló 1926 Retornà de Bèlgica a Barcelona 1930 i ingressà a l’Esquerra Republicana 1931, per la qual fou regidor a l’ajuntament de Barcelona Designat comissari del departament de beneficència municipal 1931, fou el fundador i president de l’Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l’any 1934, el cupó del cec Exiliat a Mèxic després del 1939, escriví obres de teatre, sovint centrades en la…

1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i…

Els quinze mesos que van des de la dimissió de Primo de Rivera gener del 1930 fins a la proclamació de la Segona República abril del 1931 van ser d’intensa activitat política i de canvi progressiu en els comportaments socials Govern i oposició es van preparar per a conduir una transició amb propòsits gens rupturistes els uns, i de radical transformació els altres La Dictadura havia indignat la major part de la població catalana amb la seva actitud repressora tan matussera, i havia deixat un sentiment d’hostilitat que es va manifestar, per exemple, en l’assalt de molts locals de…

Féu front al carrer als partidaris del catalanisme exaltat liderats per Macià, amb el suport de medis juvenils jaumins de sintonia més oficialista L’LPE fou famosa pel fet de celebrar les actuacions de la “tonadillera” Mary Focela, que al Teatre Goya popularitzà “La hija de Malasaña”, cu-plet de ressonància patriòtica La violència produïda arribà a provocar un enfrontament amb bastons al Congrés de Diputats Malgrat la seva curta durada, l’LPE tingué una incidència important en la política catalana, en especial perquè marcà el moment de la disgregació del carlisme urbà sorgit a…