Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
El règim franquista als Països Catalans
La historiografia que s’ha dedicat a l’estudi del període franquista als Països Catalans ha superat, sortosament, l’etapa en la qual predominà l’assaig amb pretensions polítiques, el reportatge anecdòtic o la síntesi elaborada sense recerca Durant molt de temps, dues temàtiques van prevaler en l’interès dels estudiosos la repressió franquista i l’actuació resistent de l’oposició Aquest fet responia al desig de palesar, després d’anys de prohibicions dictatorials, el caràcter antidemocràtic i violent que sempre havia tingut el règim franquista, reflectit prou bé en la magnitud i la diversitat…
Els esculls coral·lins
Les selves oceàniques Els esculls corallins són un cas especial de bioherms o estructures de carbonat càlcic d’origen biològic, resistents a l’onatge Formacions marines com aquestes s’originen dels esquelets cimentats d’organismes vius coneguts com a hermatípics , o formadors d’esculls, i de les seves restes mortals Hi ha esculls construïts per diverses menes d’organismes hermatípics com ara les ostres, els gasteròpodes vermètids, els poliquets serpúlids, les algues del coralligen, particularment rodòfits, els hidrozous i els coralls Aquests últims són, de molt, els més estesos, i formen els…
Les ascomicèides (I): discomicets
Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…
La flora i el poblament vegetal de les selves plujoses
L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…
Energia per fer i desfer
La llum motriu que ve del Sol Algunes unitats bàsiques i les seves respectives dimensions M , masca L , longitud T , temps Una de les unitats més intuïtives és la caloria Dades elaborades per l’autor Hi ha un equivalent mecànic de la calor i de la radiació electromagnètica Tot treball mecànic comporta una certa producció de calor que es difon de mil maneres una part d’aquesta calor mai no és totalment recuperable Aquesta partida perduda ha donat lloc al concepte d’ entropia , que és una manera de comptabilitzar aquella mena d’impost que es paga en tots els bescanvis energètics, i que depèn…
L'estratègia biològica dels peixos
La reproducció dels peixos Potser una de les característiques més notables dels pisciformes és que gaudeixen d’una elevada fecunditat, cosa que es posa de manifest en una massiva producció d’ous i d’embrions Nogensmenys la fecunditat oscilla d’uns grups als altres l’àmbit de variació se situa entre uns quants ous, en el cas de Latimeria , i diversos milions, com s’observa en els teleostis marins, per exemple, el bot Mola mola Els peixos ofereixen diferents estratègies reproductives, cadascuna caracteritzada per determinades adaptacions morfològiques, per processos fisiològies, pel…
Jocs i espectacles festius
Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…
L’aprofitament dels recursos vegetals a les sabanes
Collir sense plantar Al llarg dels segles, els caçadors i recollectors de les sabanes han protegit les espècies arbustives i arbòries que donen fruits, llavors, arrels, escorces comestibles o bé que tenen un ús medicinal Per això, a les sabanes hi ha un nombre elevat d’espècies amb un valor econòmic potencial, l’ús de les quals és conegut pels habitants ancestrals d’aquestes regions Malauradament, aquests coneixements tradicionals s’estan perdent a mesura que desapareixen els pobles caçadors i recollectors i les cultures tradicionals Tanmateix, es fan esforços per recuperar-los i utilitzar…
Els peracàrides
Els peracàrides constitueixen un grup de crustacis molt diversificat i abundant Només cal dir que, dins d’ells, els amfípodes i els isòpodes junts reuneixen més del 25 % de totes les espècies de crustacis que es coneixen actualment Són de petites dimensions i porten el tegument poc calcificat Tots tenen cefalotòrax, el qual inclou, almenys, el primer metàmer del perèion La closca és molt desenvolupada en els grups primitius, mentre que en els més evolucionats fins i tot arriba a desaparèixer, com és el cas dels isòpodes i els amfípodes Parallelament a aquesta reducció de la closca, hi ha…
La fauna i el poblament animal dels deserts i subdeserts càlids
Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…