Resultats de la cerca
Es mostren 1312 resultats
cangur
Cangur, mamífer marsupial australià
© Corel Professional Photos
Mastologia
Gènere de mamífers marsupials de la família dels macropòdids, de dimensions mitjanes o grosses, de tronc llarg, amb la part anterior menys desenvolupada que la posterior.
Les potes anteriors són curtes i dèbils, i l’animal les empra per a agafar l’aliment les posteriors són llargues i fortes, adaptades al salt, a la defensa, i serveixen de suport a l’animal juntament amb la cua, que és llarga i musculada El cap és relativament petit, i les orelles, llargues i punxegudes el dentat és monofiodòntic A l’abdomen les femelles tenen el marsupi o bossa marsupial, ampla i profunda, dins la qual hi ha les glàndules mamàries en nombre de quatre El període de gestació dura de 30 a 40 dies, i els nounats, prematurs, que atenyen uns 20 mm de longitud, acaben llur…
Corea
Vista dels camps cultivats de Chorwon, població situada a la frontera entre la República de Corea i la República Popular de Corea
© Corel Professional Photos
Península
Península de l’Àsia oriental, entre la mar de l’Est o del Japó, a l’est, la mar Groga, a l’oest, i l’estret de Corea, al sud; al nord limita amb la Xina i Rússia. És dividida en dos estats: la República Democràtica Popular de Corea, o la Corea del Nord, que s’estén per la part continental i la peninsular fins al paral·lel 38° N, i la República de Corea, o la Corea del Sud, al sud d’aquest paral·lel.
La geografia física Mapa geològic de Corea © Fototecacat La major part de Corea és formada per muntanyes d’altitud mitjana, molt abruptes, que alternen amb les petites superfícies conreables de les planes alluvials i dels vessants de pendís suau Aquest relleu és el fruit d’una estructura precambriana, plegada i dislocada, amb nombroses depressions tectòniques, de direcció general SW-NE, dins les quals resten retalls de sediments primaris El conjunt, després d’ésser peneplanat, fou novament plegat durant el Terciari i el Quaternari El nord, cobert de materials miocènics, s’ha vist afectat per…
Serralada Prelitoral Catalana
Serralada Prelitoral Catalana Vilaplana del Camp, sota la serra de la Mussara i les muntanyes de Prades
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc…
Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Mur meridional de l’església, amb la seva porta d’entrada ECSA - A Roura Aquesta església és la parroquial del poble de Talltendre, llogaret enlairat a la dreta del Segre i arrecerat al turó de la Llacuna Mapa 35-10 216 Situació 31TCG985955 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que surt de Bellver en direcció N i que passa per Ordèn RMAE Història L’esment més antic d’aquesta església parroquial es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat reflecteix l’estat de la diòcesi d’Urgell al final del segle X Per…
Picanya
L’església de Picanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW del terme de València, de terreny pla i al·luvial, travessat d’W a E pel barranc de Torrent.
Tot el terme és conreat, amb predomini del regadiu El secà oliveres i garrofers es localitza al sector occidental el regadiu, en expansió, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Picanya i la de Benàger derivades de la de Quart en el sector tradicional 306 ha, ampliat en unes 400 ha amb aigua de pous al sector meridional del terme el conreu principal és el taronger 500 ha, monocultura als sectors més recents i que coexisteix amb camps d’hortalisses a l’horta antiga La indústria és un fet recent, lligat a la industrialització de la comarca hom ha establert fàbriques petites i…
pell
Tecnologia
Pell d’un animal separada del cos, especialment la no adobada d’animals petits, com ara els conills, les ovelles, les cabres, els rèptils, els porcs i els ocells, o d’animals grossos que no han arribat a la maduresa, com ara els vedells i els poltres, i l’adobada d’animals petits destinada a ésser emprada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria.
Les altres pells són anomenades cuir Les indústries de la pell gaudeixen d’una sòlida tradició als Països Catalans, com a complement de les tèxtils El riu Anoia s’havia distingit des del s XIV en aquesta especialització, que apareix com a capdavantera del país almenys des de la segona meitat del XVIII La màxima expansió industrial de la blanqueria igualadina fou assolida el 1926 amb 250 empreses i 3 000 treballadors La manufactura més generalitzada era la sola de sabata, la qual regulava el mercat espanyol Al principi del s XX, però, l’empresa artesana havia restat greument compromesa per la…
explotació

Explotació agropecuària a Sant Andreu Salou (Gironès)
© Fototeca.cat
Economia
Conjunt d’instal·lacions i activitats aplicades al funcionament d’una empresa agrícola o, per extensió, industrial, al llarg de tot el procés de producció i comercialització.
Segons la destinació dels productes obtinguts, les explotacions poden ésser autàrquiques , si produeixen exclusivament per permetre la vida dels propietaris i treballadors d’una manera directa, o comercials , si són destinades al mercat i a l’obtenció de beneficis Un cas particular d’aquestes explotacions són les denominades de plantació , pròpies dels països nous, en relació, generalment, amb grans companyies Segons la classe de productes obtinguts les explotacions poden ésser complexes , en el cas que aquests productes siguin molt variats com, per exemple, les tradicionals, que eren alhora…
higienisme
Sociologia
Medicina
Corrent de pensament desenvolupat al segle XIX, dirigit generalment per metges, que denunciava la manca de salubritat i d’higiene a les ciutats industrials.
Els seus adeptes cridaren l’atenció sobre les altes taxes mitjanes de mortalitat i les freqüents epidèmies còlera, tifus, paludisme L’higienisme es manifestà principalment a Anglaterra, amb obres com ara Report on the Sanitary Conditions of the Labouring Population 1842, d’E Chadwick, que contribuí a l’aprovació el 1848 de la primera Public Health Act, o en l’obra de BW Richardson, creador del Journal of Public Health and Sanitary Review 1855-59, de la Social Science Review 1862 i de la utopia Hygeia, or the City of Health 1875 A França hom publicà obres com el Tableau de l’état…
anàlisi tècnica
Economia
Tècnica de creació i interpretació de gràfics i indicadors borsaris per a prendre decisions d’inversió.
A diferència de l’anàlisi fonamental, l’anàlisi tècnica és coneguda com una teoria de la inversió més centrada en elements psicològics que no pas en les dades fonamentals d’una empresa o del seu sector Un dels usuaris més coneguts d’aquesta tècnica fou l’economista britànic John Maynard Keynes, que se’n beneficià amb importants guanys borsaris Amb l’anàlisi tècnica es pretén predir quin és el millor moment per a comprar o vendre un títol Les eines bàsiques d’aquesta anàlisi són els gràfics o xarts , i els qui la utilitzen són anomenats xartistes El mercat és per a ells la principal font d’…
proletariat
Història
Sociologia
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari.
Fruit del sistema capitalista de producció capitalisme, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital Aquest fenomen comportava, d’una banda, l’enriquiment progressiu del capital gràcies a l’apropiació de la plusvàlua produïda per la força de treball i,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina