Resultats de la cerca

El Pallars és una regió natural i històrica del Principat de Catalunya És una comarca allargassada en direcció N-S, d’uns 75 km d’extensió en línia recta per una amplada mitjana de 30 km aproximadament El Pallars és bàsicament la conca de la Noguera Pallaresa, amb estretes valls secundàries, algunes de molta personalitat, que aboquen les seves aigües a aquest riu La regió delimita al nord amb les terres occitanes de Comenge i del País de Foix, al sud amb la Noguera, a l’est amb Andorra i l’Alt Urgell i a l’oest amb la Vall d’Aran i la Ribagorça Té un total de 2 645, 17 km 2 , dels quals 1 355…

Del segle IX a l’XI La presència de jueus a la ciutat de Barcelona és constatada documentalment des del segle IX Document de Carles el Calb en el qual, després de saludar els barcelonins i agrair la seva fidelitat, comunica la tramesa de 10 lliures d’argent al bisbe Frodoí per a la restauració de la seu Pergamí original datat entre els anys 875-877 i conservat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona R Manent La menció més antiga d’un jueu important és la de “Judas hebreus”, fidel de l’emperador Carles que l’anomenava familiarment “Judacot”, el qual aportà notícies dels barcelonins i de llur…

Principals ciutats i densitat de població als Països Catalans, 1787 La demografia dels Països Catalans experimentà una transformació transcendental al segle XVIII va superar el sostre demogràfic que, fins aleshores, li imposaven les estructures de l’antic règim En termes numèrics, això vol dir que, entre els anys 1717 i 1787, Catalunya va passar d’uns 600 000 habitants a prop d’l 000 000, mentre que el País Valencià, que partia de la xifra d’uns 400 000, arribà als 800 000 Mallorca i Eivissa, de tenir en total poc més de 100 000…

Capítols florits de la carxofera Cynara scolymus Fototecacat / MC Constituïdes per més de 20 000 espècies, són la família de dicotiledònies més nombrosa i més diversificada pel que fa a morfologia, hàbitat, formes vitals, sistemes de dispersió dels fruits, etc Com que comprenen un nombre tan elevat de representants, no és sorprenent que es trobin esteses per tot el món De tota manera, les zones més riques en plantes d’aquesta família són les temperades i subtropical, ocupades principalment per hàbitats oberts i amb poca superfície forestal Alguns dels representants de les compostes són…

Antecedents El món ibèric i romà El poblament del Maresme, tant a la part baixa com en el sector alt o de l’antic comtat i diòcesi de Girona, és molt remot Diferents jaciments i troballes soltes són testimonis de la presència de l’home a tota la comarca, gràcies a diferents establiments arqueològics, com els sepulcres de la fossa de Sant Genís de Vilassar, d’època neolítica, o bé d’altres d’època eneolítica o del bronze antic, també del Baix Maresme, com les coves d’en Pau i de la Granota de Vilassar de Dalt o la fossa de Can Cues d’Alella També és conegut a Vilassar el dolmen anomenat la…

Segons la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Tot i ser un dels instruments més freqüents ja des del Classicisme, té un origen relativament recent, ja que es basa en el principi de la percussió de les cordes per mitjà d’un mecanisme de martells, que no s’aplicà a un instrument de teclat fins cap al 1700 En la seva forma actual, consta d’una caixa de proporcions i posició diferents segons que es tracti d’un piano de cua o vertical, però amb uns elements comuns les cordes metàlliques, tesades dins d’un bastiment o ’arpa’ que consolida l’estructura, el…

Aspecte general, tipus d’inflorescències i parts de l’espigueta i de la flor de les poàcies o gramínies 1a Aspecte general d’una gramínia on s’aprecien els nusos i els entrenusos de la tija i la inflorescència terminal en espiga d’espiguetes 1b detall d’una lígula en el punt de separació de la beina i el limbe foliars 2 Diverses inflorescències a espiga b espiga d’espigues c panícula d espigues en disposició digitada e dues espigues asimètriques de Paspalum paspalodes 3 Estructura de l’espigueta a espigueta multiflora b espigueta uniflora 4 Esquema de l’estructura d’una espigueta amb dues…

Situació Vista aèria del pla on hi ha el jaciment, amb el sector nord-est del Castell Formós i el santuari del Sant Crist, antiga mesquita major, a primer terme ECSA - M Catalán Conegut popularment com a Pla del Reial, el planell on hi ha aquest jaciment és situat al nord del nucli antic de la ciutat de Balaguer El jaciment ocupa l’extensa planura d’unes 27 hectàrees on s’alça el santuari del Sant Crist Les excavacions arqueològiques s’estenen per l’angle NW i la zona central del sector S-SE del pla d’Almatà Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia…

Moneda bizantina de l’emperador Honori, segles IV-V MMAE / GC Si en la ficció històrica hom se situa a la Catalunya carolíngia segles IX-X i mira enrere, el primer que veurà serà el passat hispanovisigòtic, un període d’uns dos-cents o dos-cents cinquanta anys durant els quals una part o la totalitat de la Península Ibèrica, més algunes terres ultrapirinenques bàsicament la Septimània, van ser governades per monarques gots Cronologia política Les restes del passat visigòtic Els gots eren un poble germànic procedent de l’est d’Europa que van envair, successivament, l’imperi Romà d’Orient i el…

Generalment, es considera el segle VI abans de Crist el moment en què diferents pobles de les terres que els antics anomenaven Ibèria —és a dir, el vessant mediterrani peninsular i part del sud de França— adquiriren les formes de vida constitutives de la cultura ibèrica Durant les últimes dècades, aquesta definició tòpica s'ha basat principalment en les anomenades ceràmiques ibèriques pintades, un dels escassos denominadors comuns en un territori tan ampli El seu origen al segle VI aC devia marcar la data inicial de la iberització Tanmateix, una cultura no es redueix únicament a un dels seus…