Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
Convent de Santa Clara (Tarragona)
Art romànic
Les religioses de l’orde de Santa Clara s’establiren a la ciutat de Tarragona vers l’any 1249 la comunitat tingué com a primer lloc d’assentament l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, construïda fora de la muralla, prop de la desembocadura del Francolí, en temps de l’arquebisbe Bernat Tort 1146-63 El papa Alexandre IV, mitjançant una butlla de l’any 1255, ordenà a l’arquebisbe de la ciutat, Benet de Rocabertí, que fos concedida a les monges clarisses l’església de Sant Miquel del Mar a fi que s’hi establissin, ja que el convent de Santa Magdalena no disposava de les condicions adients…
Santa Maria de Campanyà (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Edifici romànic molt transformat Vista del sector sud-oest J M Masagué Situada al nord del terme de Sant Cugat, prop de la carretera de Rubí, l’església de Santa Maria de Campanyà s’eleva dalt d’un turonet, al costat de la masia de Can Castanyer Actualment, ha quedat immersa dins la xarxa urbana d’un polígon industrial Hom la coneix també per Sant Mamet Mapa 36-16420 Situació 31TDF221927 Per arribar-hi cal que ens situem al punt més alt del carrer anomenat camí de Can Castanyer, al qual podem entrar des de la carretera que uneix Sant Cugat amb Rubí carretera de Gràcia a Manresa, al…
Castell i vilatge de Pasan (Rofiac de las Corbièras)
Situació Restes dels murs que configuraven l’antic castell de Pasan ECSA - J Bolòs Les restes del castell i de l’antic poble de Pasan són situades al cim d’un petit turó cobert d’alzines que s’alça entremig dels camps, en part abandonats, a l’W de Rofiac, prop del terme de Solatge Un centenar de metres cap a l’E, en un altre petit turó, hi ha les restes de l’església de Sant Miquèl de Pasan i poc més enllà, a l’altra banda d’una riera, s’alça l’actual casa de pagès de Pasan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 52″ N - Long 2° 31′ 51″ E Si anem de Rofiac cap a Solatge, després de fer 1, 5 km i…
Tauró!
Les històries de taurons formen part de la mitologia marinera Hom n’ha consagrat una imatge d’animals cruels i insaciables, sempre a punt per a l’atac fulminant Des de narracions més o menys fantàstiques, integrades en la tradició oral de moltes cultures de pobles navegants, sobretot de l’àmbit tropical, fins a pellícules tremendistes modernes, hi ha una dilatada panòplia de relats que relacionen els taurons amb una voracitat desfermada i amb una sevícia implacable I és cert que algunes espècies de tauró han atacat innombrables vegades els humans, però reduir aquest interessant grup zoològic…
Compilar informació als cromosomes
Els àcids nucleics, formats per cadenes de nucleòtids, són materials particularment nobles Són seqüències lineals, cadenes moleculars com les proteïnes, portadores potencials de missatges Són comparables, informàticament, a la conversa, la música i, en general, als nostres missatges escrits o enregistrats L’organització de la cèllula és tridimensional i encara hi podríem afegir el temps com una quarta dimensió, però la manipulació de la informació en dues i tres dimensions és cosa difícil En tenim proves en els passatemps per això es diuen així dels mots encreuats dues dimensions o del cub de…
Santa Creu de Joglars (Olost)
Art romànic
Situació La parròquia de Santa Creu de Joglars és situada en el municipi d’Olost, en una petita depressió entre les poblacions d’Olost i Prats de Lluçanès, just al centre geogràfic de la subcomarca del Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 22,3 —y 51,2 31 tdg 223512 La població de Santa Creu de Joglars, formada per conjunts de cases que formen carrers separats, es troba al peu de la carretera de Vic a Berga per Gironella, 1,5 km després del trencall que ve de la de Sant Quirze de Besora L’església, separada de les cases, és en un petit pla a mà…
Castell de Puigbò (Gombrèn)
Art romànic
Situació Vista panoràmica general A mà esquerra podem veure la torre i més cap a mà dreta la sala i l’església J Martí Restes d’un castell, d’una església i d’altres construccions, situades al mig d’una clariana de camps que hi ha a la part alta d’una de les petites valls que neixen al vessant septentrional dels rasos de Tubau Mapa 255M781 Situació 31TDG236757 Per arribar-hi cal agafar la carretera de terra que, des del poble de Gombrèn, mena als Cortals cal travessar aquest veïnat de cases i seguir al llarg de 4 km una pista que s’enfila vers migjorn Les construccions medievals de Puigbò són…
Sant Sadurní (Gallifa)
Art romànic
Situació Vista de l’església des de llevant amb l’absis decorat amb arcuacions i lesenes E Pablo El vessant de tramuntana de la vall de Gallifa és format per la cinglera de Sant Sadurní, continuació vers l’oest dels cingles de Bertí En el punt més alt i agrest de la muntanya, a 951 m d’altitud, s’eleva l’ermita de Sant Sadurní, des de la qual es domina una àmplia panoràmica de bona part del país, de l’alta muntanya fins al mar El conjunt que estudiem és format per la nau de l’església i per una edificació de planta rectangular decapitada, que toca a la paret de migdia, entre el portal i l’…
Jaciment de la plaça de la Mare de Déu de la Cinta (Tortosa)
Art romànic
Situació Aspecte de les estructures dels segles Vlll-X posades al descobert durant les excavacions realitzades en aquesta plaça l’any 1984 A Curto La plaça de la Mare de Déu de la Cinta, on hi ha el jaciment, es troba al casc antic, al costat del claustre de la catedral, una de les portes del qual s’obre a la plaça l’anomenada porta de l’Olivera A la plaça conflueixen, pel costat sud-oest, el carrer de la Rosa i el de Taules Velles, i pel nord-est, el de la Suda, el de la Mercè i el de l’Arc del Romeu Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Excavacions arqueològiques Els treballs…
Sant Salvador d’Albets (Lladurs)
Art romànic
Situació Un detall de la capçalera exterior de l’església, la qual deixa veure encara les traces de les arcuacions que decoraven la part superior del seu mur L Prat Mapa 291M781 Situació 31TCG727573 L'església és situada dins el terme parroquial de la Llena, a la part baixa del municipi de Lladurs i a l’indret del mas Albets conegut com “la Devesa” Val a dir ja d’antuvi, que s’ha de rebutjar de pla la variant toponímica “Oveig” — en comptes d’Albets—, que recull alguna publicació sobre romànic ben segur com a resultat de l’intent gens reeixit de redreçar “Ubech”, una altra variant espúria i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina