Resultats de la cerca

En els tres primers quarts del segle XVIII l’escultura catalana va evolucionar des d’un barroquisme formal i conceptual ben assumit, fins a les incipients maneres temperades de l’academicisme La lluita entre tradició i novetat s’anà decantant a poc a poc vers la segona, malgrat que la inèrcia plàstica i el gust del poble seguí apostant per la primera A tot això, no fou aliè el fet que l’escultor anés assolint el grau d’artista per damunt del d’artesà agremiat Les lluites entre fusters i escultors foren constants, amb un cert avantatge dels primers, tot i que alguns escultors privilegiats…

El poeta Salvador Espriu, sentint-se una baula més de la cadena que enllaça amb els antics trobadors i els vells cantaires de romanços, confegí, en ple franquisme, uns versos que titulà Perquè un dia torni la cançó a Sinera Entre les estrofes, en remarquem aquestes “He parat el temps i records que estimo guardo de l’hivern Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés Les paraules són forques d’on a trossos penjo la raó Sols queden uns noms arbre, casa, terra, gleva, dona, solc Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i…

La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…

Crist 1147 Crist 1147 Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 950 J Vigué-Museu d’Art de Catalunya Amb el núm 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112 Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat L’anomenem amb el número de l…

Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…

Literatura catalana Original i singular en els seus pensaments, després de 700 anys, Ramon Llull continua essent un dels màxims exponents de la cultura i el pensament d’Europa La seva obra, escrita principalment en català i llatí, ha tingut una gran influència entre grans pensadors, des del mateix segle XIV fins als nostres dies, fet que l’ha convertit en la figura més universal de la cultura catalana de tots els segles La commemoració del setè centenari de la seva mort va tenir lloc entre els mesos de novembre del 2015 i del 2016, amb la programació de tota mena d’actes divulgatius de la…

A A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes A boca de mener A bon fat i a mal fat, ajuda-t’hi la meitat A cau d’orella A cent anys, coteta verda A cinquanta anys, pocs banys A l’abril, cada gota en val mil A l’estiu, tota cuca viu A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d’haver tres vells l’amo, el vi i el porc A la dona mai li falta pa i l’home va a captar A la dona treballadora no li fa res que el marit se li mori A la primera el rei perdona, a la segona perdona el papa i a la tercera ningú no s’escapa A la taula i al llit, al primer crit A la tercera va la vençuda A la terra de Cucanya, qui més…

Entre el 1860 i l’acabament de segle, l’articulació i l’organització del territori dels Països Catalans van experimentar importants modificacions com a conseqüència fonamentalment de tres factors la consolidació de les divisions administratives, els canvis en les activitats productives i les noves xarxes de comunicacions Aquests canvis van anar acompanyats d’importants moviments de població dels pobles petits a les viles industrials i les ciutats, i de les terres de secà de l’interior a les àrees de regadiu i de conreus destinats a l’exportació de les zones costaneres El pes de la…

Una característica sobresortint dels làbrids és la vistositat dels seus colors i alhora la varietat de coloracions que poden adquirir, en relació amb el dimorfisme sexual dins cada espècie i amb les etapes del seu cicle vital hermafrodites, passen per una primera etapa femenina i, amb l’edat, acaben esdevenint mascles, que poden mostrar una lliurea nupcial inicial mascles no dominants i una lliurea nupcial terminal mascles dominants En el dibuix s’ha representat el tord ver o xuclà Labrus bimaculatus , femella 1a i mascle 1b Juan A Moreno La família dels làbrids agrupa espècies marines…

Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…