Resultats de la cerca
Es mostren 930 resultats
Incerta glòria

Exemplar de la primera edició d'Incerta glòria, de Joan Sales
Literatura catalana
Novel·la de Joan Sales, publicada el 1956 (edició definitiva, 1971).
L’obra L’obra evoca la Guerra Civil al front d’Aragó i a Barcelona, i també la postguerra a ciutat, des del punt de vista de diferents personatges En la primera part, les cartes de Lluís de Brocà descriuen la seva existència i la dels seus companys, Juli Soleràs i Cruells —tots tres amics i oficials republicans— al front d’Aragó Fill d’un burgès, Lluís vivia amb la Trini, filla d’uns anarquistes, amb la qual tingué un fill al front, s’enamora de manera apassionada d’una dona gran i amb dos fills, la Carlana, que l’utilitza per a falsificar una partida de matrimoni i regularitzar…
,
Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús

Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà de Francesc Bartrina Participà activament en la Revolució de Setembre i, entre altres entitats, fou membre del Centre de Lectura, secretari del Casino Reusense i fundador del Club Republicano Federal de Reus, i, mentre vivia encara en aquesta ciutat, contactà amb les tertúlies barcelonines que constituïren La Jove Catalunya, de la qual formà part, i collaborà a La Humanitat El 1867 cità ja Comte si bé discrepant-ne, en un article sobre “La ciencia de los antiguos pueblos”, i, a Guerra a Dios , 1869, un dels seus escrits antireligiosos, amb el qual s’afegeix a la polèmica…
,
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
Vicent Miravall i Florcadell
Historiografia catalana
Polemista.
Vida i obra Eclesiàstic i doctor en dret civil i canònic, fou nomenat ardiaca major i canonge de Vic, però no ocupà el càrrec És autor de Tortosa ciudad fidelíssima y exemplar 1641, obra dedicada a Jerónimo de Villanueva, protonotari del Regne d’Aragó, secretari d’Estat i dels consells d’Aragó i de Guerra El llibre s’obre amb un gravat impressionant del flamenc Jan de Noort la ciutat de Tortosa es defensa presidida per Mart amb una llegenda que diu Pulchrior ex flamma seditionis L’obra inclou censures dels cronistes J Pellicer de Tovar i Gil González Dávila, i un sonet del germà…
Mota de Tanyeres (Perpinyà)
Art romànic
Situació Aquesta mota era situada al nord-est de Perpinyà, en una plana, a mig camí de Bompàs, prop d’una riera i de diversos camins Al costat hi havia l’església de Sant Genís i el poblet abandonat de Tanyeres Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 19,2” N - Long 2° 55’ 14,2” E Cal agafar la carretera que va cap a Vilallonga de la Salanca i després trencar a l’esquerra, cap a Pià La mota era situada uns 250 m al sud del mas Bearn, al costat esquerre de la riera del Molí dels Vivers JC-JBM Història El poblet de Tanyeres és esmentat per primera vegada l’any 901 amb el nom de Taxonarias en aquest…
Santa Maria d’Elena (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Un aspecte exterior de l’església des del costat de migjorn Una foto de l’exterior amb el mur de ponent, decorat amb bandes llombardes que delimiten grups de dues arcuacions J M Melció El santuari d’Elena o de Santa Maria de Sobre-roca, de la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, és situat a 565 m d’altitud, al vessant del puig d’Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG705530 Hom hi pot arribar amb vehicle utilitari fins al poble abandonat de Sant Climent d’Amer Des d’ací, per un camí que mena a la casa fortificada de…
Roger de Flor
Història
Cavaller i aventurer, fill d’un falconer alemany (anomenat Blume) de l’emperador Frederic II i d’una burgesa de Bríndisi.
Fou frare templer, i combaté heroicament en la defensa d’Acre 1291 Denunciat al papa pel fet d’haver-se enriquit d’una manera illícita, abandonà l’orde, acabà dedicant-se a la pirateria i es posà al servei de Frederic II de Sicília Després de la pau de Caltabellotta 1302, el contractà l’emperador de Constantinoble, Andrònic II, per tal d’allunyar de l’Imperi el perill turc A més de molt bones condicions econòmiques, Roger obtingué el títol de megaduc i la promesa de matrimoni amb Maria, filla del tsar de Bulgària i neboda d’Andrònic Amb l’ajuda del rei de Sicília preparà l’expedició, que…
Calàndria
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Habitatge del puig de l’Àliga (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Possible fons de cabana, excavat a la pedra, que forma part dels amplis vestigis d’un poblat alt-medieval construït sota les balmes del pendent del puig ECSA - J Bolòs Restes d’un lloc de poblament que hi ha en unes balmes situades al puig de l’Àliga, davant del torrent i del pujol de la Pòpia, en una petita vall, on no sembla pas que hi hagi hagut mai camps importants Mapa 35-17447 Situació 31TCF876723 Podem seguir la carretera que va de les Masuques a Castellet i, havent passat el riu Foix, agafar el camí del mas Pigot Hem de deixar endarrere aquesta masia i arribar…
Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis (Santa Liestra)
Art romànic
Situació Sector de llevant de l’església, amb l’absis i un mur adossat a l’angle sud-est que conté el campanar d’espadanya i té obert un portal d’arc de mig punt a la part baixa ECSA - J Boix L’església de Sant Quilis es troba encimbellada damunt el poble de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre, a la riba esquerra de l’Éssera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG828891 S’hi accedeix per la carretera C-139, de Graus a Benasc Superat Santa Liestra i a un parell de quilòmetres, l’ermita es localitza per sobre del primer túnel Allí mateix es pot deixar el vehicle i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina