Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Tumor faringi
Patologia humana
Definició Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, formen masses cellulars capaces de comprimir les estructures veïnes i que, quan es tracta de tumors malignes, poden envair els teixits propers o disseminar-se a d’altres regions de l’organisme Causes, tipus i manifestacions Hi ha una gran varietat de tumors faringis, ja que poden originar-se en els diversos teixits que formen les estructures de la faringe Així, hom diferencia diversos tipus de tumors faringis segons el comportament i l’origen Els tumors faringis…
Conjuntivitis
Patologia humana
Definició La conjuntivitis consisteix en la inflamació de la conjuntiva, la mucosa que cobreix les parpelles internament i el globus ocular externament, que pot ésser provocada per molts factors infeccions bacterianes o víriques, agents físics com radiacions ultraviolades, o mecanismes allèrgics Les manifestacions més evidents són envermelliment ocular, cremor, sensació de tenir un cos estrany a l’ull, llagrimeig, secrecions i fotofòbia Freqüència La conjuntivitis és una de les malalties més freqüents, perquè gairebé en pateixen totes les persones en algun moment de la vida Es calcula que,…
Angioma cutani
Patologia humana
Definició Els angiomes cutanis , anomenats hemangiomes o ne vus vasculars , són alteracions dels vasos sanguinis de la pell que generen taques o tumoracions d’un color vermellós En general, es presenten ja des del naixement o durant els primers mesos de vida Es un trastorn molt comú, algun dels tipus del qual, com ara les anomenades taques salmó, afecten un 50% dels infants Causes, tipus i manifestacions Els angiomes cutanis són deguts a una alteració congènita del desenvolupament dels vasos sanguinis de la pell Tant l’alteració que s’esdevé com les manifestacions que provoca depenen del…
Química 2017
Química
Ordinadors per a predir l’olor dels compostos químics Des del punt de vista molecular, l’olfacte és el més desconegut dels cinc sentits Avui en dia encara és del tot impossible relacionar la resposta olfactiva amb alguna particularitat de l’estructura molecular dels compostos que la provoquen Malgrat que s’han desenvolupat algunes teories que es basen en la interacció de diferents tipus de molècules amb uns receptors específics situats a les fosses nasals, sovint aquestes teories topen amb observacions experimentals tan bàsiques com el fet que dues molècules amb estructures totalment…
Sant Julià de Vallventosa (Corbera de Castell)
Art romànic
Situació Aspecte general de les seves ruïnes, pràcticament cobertes de vegetació ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a uns 2 km de Corbera, a la riba dreta de la riera de Sant Julià, en una vinya Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 39’ 3,6” N - Long 2° 40’ 9,6” E Per a arribar-hi, cal situar-se al nucli principal del terme de Corbera de Castell Corbera del Mig, antic veïnat dels Cortals i anar fins al cementiri municipal Des d’aquest lloc cal agafar el camí de terra que s’endinsa per l’antiga Vallventosa pel costat esquerre de la riera de Sant Julià En el punt on el camí travessa el…
La mort als darrers segles medievals
En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai generalment…
Els criptòfits
Característiques del grup Organització cellular dels criptòfits, en concret d’una espècie del gènere Cryptomonas a flagels b vacúol contràctil c invaginació faríngica d citofaringe e plast f pirenoide g grànuls de midó h nucli i grànuls lipídies j corpuscle basal k membrana Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Els criptòfits són algues, en general unicellulars, lliures, nedadores, que viuen a les aigües continentals i a les marines costaneres Molt poques espècies tenen cèllules sense flagels, agrupades en formes coccoides o palmelloides Llur color sol ser…
El control dels mosquits
Tractaments aeris al delta de l’Ebre Els tractaments biològics destinats a la fase de larva, són l’estratègia més adequada i menys agressiva per al medi per a controlar els mosquits Montse Masia El control dels mosquits es va iniciar de forma organitzada a Catalunya al començament del segle XX, poc després del descobriment del seu paper com a vectors de malalties, especialment en el cas del paludisme L’interès per a combatre’ls va decaure completament després que aquesta malaltia fos considerada oficialment erradicada el 1963 A partir de la dècada de 1980, el desenvolupament social i econòmic…
Decàpodes d’aigua dolça: el cranc autòcton
Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…
El massís de Penyagolosa
Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…