Resultats de la cerca

Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…

Situació Aspecte de l’exterior de l’edifici amb l’absis, obert al costat de llevant amb la part superior del seu mur decorada amb un fris d’arcuacions cegues Arxiu Gavín L’església de Santa Maria s’erigeix vora el castell i dins la població de Talamanca, de la qual és parroquial Long 1°58’39” - Lat 41°44’15” Hom arriba a Talamanca per la carretera de Navarcles a Terrassa Cal demanar la clau al rector de Mura FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Talamanca, als peus del castell Des de molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia que encara…

Situació Bella imatge d’aquesta església, que manté inalterable la seva estructura romànica original, construïda en el pas del segle XII al XIII ECSA - A Roura El poble de Serrallonga és enlairat a 699 m, en un serrat del vessant de tramuntana del Montnegre cim de la carena pirinenca, prop de la divisòria entre el Vallespir i la Garrotxa, entre els fondals de la ribera de la Menera i la ribera del Castell, que aigües avall s’ajunten per formar la ribera de Galdares, tributària del Tec per la dreta L’església parroquial de Santa Maria és al sector de migdia de la part alta del turó, a ponent…

Situació Angle nord-est de l’església, amb l’antic absis poligonal mutilat i la porta d’entrada oberta en un cos sobresortint ECSA - J Colomé L’església parroquial de Gandesa, dedicada a l’Assumpció de Santa Maria, és al centre de la població Mapa 31-18 470 Situació 31TBF848479 A la vila de Gandesa s’arriba per la carretera N-420 que de Reus es dirigeix vers Calaceit i Alcanyís, tot passant per Falset i Móra d’Ebre JAA-MLIR Història El lloc de Gandesa constituïa ja un centre de poblament important sota el domini andalusí, i ja tenia un castell propi Aquest fou donat l’any 1153 pel comte de…

El raval de Graells a Cardona és una fondalada urbanitzada a partir del camí que hi passava i que des del nucli primitiu de la població baixava a trobar la riba del Cardener Les cases que el poblaren constituïren un carrer, com ho testimonien les escriptures des de mitjan segle XIV A la segona meitat del segle tenia un fort caràcter artesanal, amb cases i tallers que alternaven amb peces de conreu Al tombant de segle, vers septentrió i on la urbanització es devia esllanguir o interrompre’s, el raval va quedar tallat de través pel pas del nou recinte murallat de la vila, que davallava del…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, bastant modificat a causa d’afegitons posteriors F Tur El poble de Llampaies no forma cap nucli urbà gaire compacte, sinó tres veïnats de masies i cases properes, disposades sense gaire ordre, al llarg dels camins El temple parroquial de Sant Martí de Llampaies ha donat nom al barri de l’església, sens dubte el més antic, i l’origen del poble El Puig, uns 100 m vers tramuntana, en un indret més enlairat, té masies dels segles XVI-XVIII, i el veïnat dels Masos, a uns 200 m a ponent de l’anterior, és format per cases no…

Situació Vista exterior de l’església, amb la façana de ponent, on hi ha oberta la portad’entrada F Tur L’església de Sant Pere és el temple del poblat dels Vilars, de masies escampades, situat al cantó més meridional del terme, a mà dreta del riu Arnera, al sud-oest del cap de municipi L’antiga parròquia pertanyia a un poblat de masies escampades Mapa 219M781 Situació 31TDG778909 Per anar-hi cal situar-se a la vila de Maçanet de Cabrenys i agafar el camí que porta a Oliveda Un cop passada l’església d’aquesta població, un camí que hi ha a mà dreta continua vers el coll d’Oliveda, passat el…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de tramuntana amb el mur, tapat fins fa poc per unes capelles laterals, que una restauració ha posat al descobert F Baltà Es tracta de l’església parroquial del petit poble de Garrigoles, situat a 92 m d’altitud, a la zona accidentada per petits turons que forma l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià, a l’extrem nord-occidental del Baix Empordà El poble és format per nou masies que s’agrupen entorn de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG026619 Una carretera local porta als dos nuclis de població d’aquest municipi, les Olives i Garrigoles, i…

Situació Vista des de la part de ponent de les ruïnes del que fou aquesta església ensulsiada recentment ECSA – JA Adell L’antiga església de Sant Sadurní es troba en el veïnat, totalment abandonat i ruïnós, de Nabiners, situat al cim d’un pujol, dominant el pla de la Seu d’Urgell i l’entrada de la vall de Castellbò Mapa 34–11253 Situació 31TCG717865 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en parlar del castell de Nabiners JAA Història La notícia més antiga que coneixem del lloc de Nabiners data del 987, en què Ermeriga ven al levita Sendred uns alous situats en…

Situació Porta d’entrada, oberta al mur sud, amb un arc de mig punt i la llinda i el timpà monolítics ECSA - A Roura L’església parroquial de Vernet es troba a la part més alta del nucli medieval de la vila, anomenada també Vernet Vell, al costat del castell del qual, originàriament, havia estat capella Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 60” N - Long 2° 23’ 22” E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JBH Història La primitiva església parroquial de Vernet era més al nord de l’actual població, a l’esquerra del riu de Cadí, en el lloc…