Resultats de la cerca

Hom el creu deixeble de F Pacheco, bé que la seva obra — d’un manierisme de contingut tràgic — és més propera a P de Campaña o P de Céspedes Es destaca de la seva primera etapa L’apoteosi de sant Ermengol 1624, Museo de Santa Cruz, Sevilla, a la manera dels manieristes italians A partir del 1610 evolucionà vers un naturalisme caravaggesc La seva pinzellada, vigorosa, esdevingué menys forta en la seva darrera etapa, de temàtica de gènere o natures mortes El seu fill , Francisco de Herrera , dit el Mozo Sevilla, 1622 — Madrid, 1685, fou pintor i arquitecte Es formà a Itàlia i…

Fou secretari del comitè central del partit comunista eslovac 1962-68 i primer secretari del txecoslovac 1968 Intentà un “socialisme més humà” mitjançant la liberalització del règim i una major independència política i econòmica respecte a l’URSS primavera de Praga La crisi esdevinguda dins el partit afavorí la intervenció de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, i fou destituït 1969 Posteriorment, hom el nomenà ambaixador a Turquia 1969-70, abans d’ésser expulsat del partit comunista i rebaixat a inspector forestal de Bratislava 1970 Reaparegué públicament vers la fi dels anys…

Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana Collaborà, en català, als diaris “Las Provincias” i “La Correspondencia de Valencia”, i fou director del setmanari “Pàtria Nova” 1915 Utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a autor teatral Escriví diversos sainets de costums, entre els quals destaquen El Memo , una peça bilingüe i en vers premiada als Jocs Florals…

Escriví una trentena d’obres, entre les quals els drames  El sitio de Gerona 1887,  Los españoles en África 1894, en collaboració amb Josep M Pous i amb música de Ricard Giménez, La República Francesa, o La revolución del 93 1897, Pablo Claris, o El padre de los catalanes 1898 i Juan Garín en las peñas de Montserrat , en castellà, i Mestre Jan, o L’honra del treball 1880, adaptat d’una novella francesa, i les comèdies Colls i punys 1878, en collaboració amb Josep Verdú, i Una resurrecció 1884 Publicà, si més no, el poema Als poetes catalans a El Eco de Euterpe  1873 i el recull de prosa i…

Doctor en teologia i capellà a Santa Maria del Mar És autor de relacions de festes celebrades a Barcelona el 1630 i el 1633, algunes de les quals es publicaren sota l’anagrama Seugon La més interessant és la de la mascarada del rei Belluga Barcelona 1633 en honor de Ferran d’Àustria, el Cardenal infant, on hi ha força intervencions en català En vers publicà Parabienes y deprecaciones hijos del amor que la siempre leal ciudad de Barcelona tiene a sus príncipes Barcelona 1632 Sabem que compongué molts poemes en català —és elogiat en aquest sentit al cançoner Curiositat catalana…

Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus i Sabadell Fundà i finançà el setmanari illustrat Catalunya Artística  1900-02 i 1904-05, una revista vinculada al modernisme que complementa els interessos dels lectors de premsa illustrada amb les novetats procedents de la modernitat europea També fou responsable de publicacions periòdiques com El Artesano  o Catalunya Literària  i codirigí les edicions Gost Aplegà els seus poemes als volums Branquillons 1886 i Notes de llum i color 1931 Escriví peces teatrals, la major part en un acte, algunes de to patriòtic —com el monòleg en vers L’…

De nom Margarida Mas i Pujol, ingressà, el 1677, al convent dominicà de Santa Caterina de Palma És autora d’una Exposició de los càntics del Beato Ramon Llull , publicada parcialment el 1760 en versió castellana anònima, i posteriorment 1988 en català L’obra, escrita a instàncies del seu confessor, Gabriel Mesquida, incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat , alhora que descrivia les pròpies visions i els diàlegs místics que mantenia amb Déu Alguns fragments són en vers, però sense valor literari L’edició del 1760 clogué, de fet, la revifalla d’impressions…

Succeí el seu pare Ramon II d’Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, el qual, el 1375, ell acompanyà a València Més tard fou un dels enemics de l’infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons 1370 Segons l’historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que això no té fonament En morir, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibilla, muller d’Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però…

Desenvolupament enciclopèdic Aquest format de llibre ha perdurat fins els nostres dies sense canvis revolucionaris, per bé que, des de fa alguns anys, la progressiva implantació del llibre electrònic fa preveure una mutació d’enorme transcendència en un termini de temps no gaire llunyà D’aquests setze segles d’història, la present relació de perspectives i estudis sobre el llibre se centrarà en el període que es desenvolupà des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’expiració –vers el 1830– de l’anomenat “antic règim tipogràfic”, en què la fabricació del paper i el sistema d’estampació es…

L’escut de Puigcerdà en una clau de volta de la casa del Consolat AHCP – SPons Introducció Puigcerdà, capital de la Cerdanya des del segle XII, és al cim d’un llarg promontori emplaçat al mig de la vall, a 1 200 m d’altitud El castell de Montcerdà és documentat a partir del 1094, i suposadament fou l’origen del nucli inicial de la vila Martí, 1922 Vers 1175-76, Alfons I va comprar a l’abat de Cuixà un terreny per emplaçar-hi l’eixamplament de la vila El monarca pretenia bastir una població forta que li permetés estabilitzar la zona i controlar la frontera amb l’Arieja El topònim Puigcerdà…