Resultats de la cerca
Es mostren 4521 resultats
Sant Salvador de Corberola (les Llosses)
Art romànic
Situació Absis de l’església, única resta que ens ha pervingut de l’edifici La seva part interior és mig tapada i l’exterior, amb la base “calçada” per una paret moderna, encara mostra el seu aparell M Anglada Les restes de l’església de Sant Salvador es troben adossades al mas de Corberola, situat a l’extrem septentrional del terme municipal, al vessant de migjorn de la serra de Sant Marc, enfilat sobre les Llosses, vers Vallespirans, a uns 1 000 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG 267708 Per anar-hi cal agafar una pista que surt del punt quilomètric 19,500, a mà esquerra de la carretera…
Santa Margarida de Viladepost (Castellnou de Bages)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental Un senzill edifici d’una nau amb un absis llis, sense ornamentació F Junyent-A Mazcuñan La capella, propera al mas Viladepost del Puig, es dreça dalt un petit turó a frec de la carretera de Balsareny a Súria, a la banda nord-occidental del terme Long 1°48’06” — Lat 41°52’05” Hom hi va per la carretera esmentada, prop del quilòmetre 51 de la qual hom la veu perfectament Cal demanar la clau al mas Viladepost del Puig FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc de…
Santa Maria de Sentfores (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Tous, en el lloc de Sentfores No sembla que arribés a tenir altra condició que la de capella mariana El terme del castell de Tous es documenta a partir del 960, any en què el comte Borrell donà a Sant Pere de Vic i al bisbe Ató el castell de Tous, situat al terme del castell de Montbui El lloc apareix en la documentació vers l’any 1090, que el noble Deodat de Claramunt usurpava l’alou de Sentfores a l’església de Vic, la qual denuncià l’usurpador L’església es documenta l’any 1294 en el testament de Berenguer Paloma, veí del terme…
Vilatge del Castellet de Sant Martí (Torrent de Cinca)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest despoblat, situat en un esperó que domina pel sud el barranc de Vallcarreres ECSA - J Bolòs Aquest despoblat és emplaçat en una petita elevació del mateix nom situada a la falda de la serra que tanca la vall, a la part meridional del terme, vora la carretera N-211 i a 4 km del poble de Torrent Domina pel sud l’entrada al barranc de Vallcarreres Mapa 31-16415 Situació 31TBF781915 Història No hi ha referències històriques segures sobre l’indret Per la situació sembla que es pot identificar amb el lloc que R Pita anomena Torralba, si bé la partida d’aquest nom es troba…
Castell de Pena-roja
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Penaroja, on es veu clarament el tossal de la Mola coronat per un planell allargat en el qual s’assenten les restes del castell ECSA - J Vidal El castell era situat al planell allargat que hi ha damunt del tossal de la Mola, sobre el poble que s’estén, d’una forma escalonada, sota seu Des del seu cim hi ha una bona panoràmica sobre la plana regada pel riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF505162 El poble de Pena-roja és a pocs quilòmetres de la carretera que va de Vall-de-roures i Fondespatla a Mont-roig i Calaceit Des del poble, seguint els…
Modificacions de la pell durant l’embaràs
Patologia humana
Com qualsevol altre òrgan del cos, la pell també és afectada per les modificacions hormonals i pels canvis en la forma del cos propis de l’embaràs La majoria de dones embarassades presenten canvis de pigmentació , o modificacions en la coloració de la pell, en algunes parts del cos Aquests canvis són causats per les modificacions hormonals de l’embaràs, que fan que s’incrementi l’activitat dels melanòcits Aquestes cèllules, situades en la pell, sintetitzen la substància denominada melanina, de la qual depèn la coloració de la pell En augmentar-ne l’activitat, s’incrementa la quantitat de…
Creixement del pèl
Fisiologia humana
Els pèls es desenvolupen en els follicles pilosos de manera cíclica, tot alternant fases de creixement amb fases de repòs La fase de creixement, anomenada anagen, dura uns tres anys Durant aquest temps, les cèllules de la matriu germinativa proliferen activament i donen lloc al creixement del pèl El ritme de creixement no és el mateix en totes les persones ni en totes les zones del cos Així, els cabells creixen aproximadament entre 0,2 mm i 0,5 cada dia i el pèl de la barba uns 0,35 mm diaris Després de la fase de creixement, es presenta l’anomenada catagen, en la qual s’esdevé una regressió…
Arxiu Municipal de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que aplega el fons documental generat per l’administració local del municipi de Tarragona.
Des dels seus orígens, el fons ha seguit el pelegrinatge de la casa consular Al s XVI estava situat al Carrer Major, i amb la desamortització del 1836, l’Ajuntament de Tarragona obtingué l’immoble del convent dels dominicans on fou traslladat el 1866 juntament amb la Diputació Provincial L’any 1937, per motius de seguretat, el fons històric fins el 1800 s’emplaçà al Palau Arquebisbal per ordre del conseller de Cultura de la Generalitat, on romangué fins el 1940, quan passà a la casa Castellarnau Després del 1950 es decidí traslladar-lo a la Casa de Cultura, seu de l’Arxiu Històric Provincial…
Faustí Barberà i Martí
Historiografia catalana
Metge, erudit i polític.
Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts…
Josep Sebastià Pons
Historiografia catalana
Historiador de la literatura, crític, poeta i prosista rossellonès.
Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre corresponent de l’…