Resultats de la cerca
Es mostren 2425 resultats
Partido Popular
Partit polític
Partit espanyol creat el 1977 a Madrid amb el nom de Partido Unido de Alianza Popular, posteriorment conegut com Alianza Popular, que canvià el seu nom pel de Partido Popular en el seu IX Congrés Nacional (1989).
És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…
Política 2010
Política
Política internacional Segon any de mandat d’Obama Tant l’àmbit domèstic com l’internacional van complicar el segon any del mandat de Barack Obama La pèrdua de la majoria demòcrata al Senat –amb la pressió del Tea Party de Sarah Palin a les files republicanes– va anunciar el límit de les reformes fiscals i dels canvis electorals promesos Abans, però, Obama havia reduït el poder financer de la banca i havia aconseguit aprovar una limitada, però històrica, reforma sanitària que va donar peu a una nova ofensiva neoconservadora El vessament de petroli de l’empresa britànica BP al golf de Mèxic,…
Sant Cristòfol de Beget
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església de Sant Cristòfol de Beget, enmig del poble, des del costat sub-oriental J Todó-TAVISA Beget és un antic municipi que es troba a l’extrem nord-oest de la comarca de la Garrotxa, el qual l’any 1969 fou incorporat al de Camprodon, al Ripollès L’església de Sant Cristòfol, declarada monument nacional, és la titular d’un poble, situat a 541 m d’altitud, el qual es troba arrecerat al fons de la vall, en una fondalada i vora el riu de Beget, a la seva confluència amb la riera de Can França Mapa 257M781 Situació 31TDG575858 Hom pot arribar a Beget per la…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit civil
Històricament el poder civil ha tendit a dotar-se d’una litúrgia i d’una simbologia pròpies, moltes vegades carregada de connotacions quasi religioses i plasmada en una sèrie d’objectes i d’elements que interessen especialment des de la perspectiva de les arts decoratives i sumptuàries els atributs de la reialesa i de les altes dignitats, la decoració i el mobiliari de les seus d’institucions i d’organismes de govern, la indumentària i les ensenyes corporativesEn definitiva, tot allò que té a veure amb la posada en escena i els rituals del poder La màxima expressió d’això es troba naturalment…
Ex-Libris i exlibrisme a Catalunya
Notes per a una història singular Tot i que els ex-libris –aquestes marques de propietat que s’adhereixen a les guardes d’un llibre per indicar-ne la pertinença-nasqueren, pròpiament, just després de la invenció de la impremta dins, ja, la segona meitat del segle XV, és fàcilment presumible que, funcionalment considerats com a simples inscripcions manuscrites, hagin acompanyat els llibres en la gairebé tres vegades millenària història de la seva existència Tanmateix, no manquen documents en l’etapa preexlibrística anterior a la impremta, com la plaqueta de terra cuita esmaltada en blau cel,…
L’escultura de la Il·lustració
La inèrcia del Barroc tardà, empeltada d’un esperit berninesc ben assumit pels imatgers catalans, continuà amb força en el darrer quart del segle XVIII Tanmateix, el llenguatge escultòric anà depurant-se vers un academicisme classicista que va donar pas a un neoclassicisme ben assumit en l’obra de Damià Campeny, fet al qual no és aliè la seva estada com a pensionat a la Roma dominada per la nova ideologia plàstica del gran escultor Canova La fundació i ulterior desenvolupament de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, potenciada per la Junta de Comerç, va posar l’accent en uns estudis en…
El Pla de l'Estany
Situació i presentació La comarca del Pla de l’Estany té una superfície de 262,83 km 2 , que correspon a onze municipis Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls El cap de comarca és Banyoles Limita amb la Garrotxa pel NW, amb l’Alt Empordà pel NE i amb el Gironès pel S El reconeixement legal de l’existència de la comarca del Pla de l’Estany ha estat un tema debatut durant molt de temps L’administració napoleònica 1812 va dividir Catalunya en quatre departaments el del Ter, amb capital a…
Davallada i transformació de les indústries tradicionals
Les realitats industrials anteriors a la industrialització no solament eren molt heterogènies en organització, productes i mercats, sinó també molt desiguals pel que fa a la capacitat de transformar-se La imprecisió del terme “tradicional” és, doncs, proporcional a l’extensió i complexitat de la situació que es vol analitzar Aquesta organització productiva no formava realitats estàtiques En una visió de llarga durada es poden constatar canvis substancials de localització i d’organització que tenen a veure amb el desenvolupament agrícola, amb les transformacions comercials o amb les…
Els intercanvis comercials
En termes generals, la població de Catalunya, Mallorca i el País Valencià va créixer entre el darrer terç del segle XVIII i la primera meitat del XIX També s’observa una tendència a l’alça de la producció agrícola en conjunt, assolida sobre una base tecnològica tradicional Ara bé, s’ha de matisar aquest aspecte Per exemple, l’increment dels cereals no fou pas uniforme —l’ordi s’estengué més que el blat—, tot i que cal recordar que, generalment, les comunitats catalanes necessitaven aliments estrangers per tal de cobrir els seus dèficits de queviures La seguretat del tràfic mercantil…
Monarquia carolíngia i poder comtal
Quan, cap al 720, els musulmans van passar els Pirineus, els francs, que ocupaven la Gàllia, estaven en plena transformació Fou aleshores precisament que, després de més d’un segle de divisions internes, de fragmentació política en regnes, de lluites entre monarquia i aristocràcia i d’inestabilitat social revoltes contra l’impost, fugides d’esclaus, els francs iniciaven un procés de restauració política, a la base del qual hi havia l’organització d’un sistema d’explotació del treball a gran escala el domini clàssic o bipartit Una família de majordoms de palau els pipínides, després coneguts…