Resultats de la cerca

Situació Aquesta estació arqueològica medieval és situada al costat mateix de l’església parroquial de Sant Mateu, a l’interior d’un cobert, emprat actualment com a petit museu d’eines pròpies del camp Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Necròpoli Una de les sepultures que constitueixen l’estació, la més interessant de quantes hi ha al Bages A Lajarín Una de les interessants sepultures que constitueixen la millor mostra de necròpoli que hi ha al Bages A Lajarín Es tracta de la millor mostra de necròpoli de tombes antropomorfes excavades a la pedra que hi ha al Bages, i presenta un estat de…

Descendent d’un germà de santa Paula Montal, fundadora de les escolàpies, i fill de l’empresari tèxtil i president 1946-53 del Futbol Club Barcelona ,  Agustí Montal i Galobart , continuà l’empresa familiar Formà part de la junta d’aquest club presidida per Narcís de Carreras  com a vicepresident 1968-69, i a la retirada d’aquest fou elegit president 1969 i 1973, càrrec que ocupà fins el 1977 Durant el seu mandat, recuperà gradualment els símbols del club més identificats amb Catalunya sota el lema “El Barça és més que un club”, cosa que sovint el portà a enfrontaments amb el…

Situació Un aspecte de les ruïnes d’un mur de planta circular que hi ha vora l’església del Grauet Tant l’època com la seva funció ens són desconegudes A Daura Tot passant pel mateix camí per anar a l’església de Santa Maria del Grauet, a uns 500 m de la capella vers llevant, es troben les restes d’una construcció antiga Long 1°37’20” — Lat Ruïnes Les restes consisteixen en uns murs d’un metre de gruix, els quals es tanquen tot formant un cercle de 5,50 m de diàmetre exterior i atenyen una alçada màxima d’1,50 m L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra, de mides força grosses i devastats…

Situació Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal que forma part del vessant de llevant del Puig Alter, en una zona força perduda i emboscada Long 1°47’45” — Lat 41°49’00” Per anar-hi cal sortir de Callús en direcció al caseriu de Viladelleva conegut sobretot per la seva església romànica i seguir el camí, gairebé 5 km, parallelament a la riera de Vallverd fins arribar a Cal Pasqual Un cop allí cal desviar-se per una pista forestal inutilitzada que va pujant revoltant força vers aquell punt Necròpoli Planta i seccions d’una de les tombes de l’estació la que ha estat designada amb el…

Situació Tenim notícia d’aquest jaciment medieval a través de J Lladó, el qual l’any 1923 excavà una tomba en un indret que porta el nom de l’encapçalament d’aquestes ratlles Segons l’esmentat autor la tomba es trobava vora el mas Domènega, a poca distància del poble de Calders i a tocar de la urbanització “La Guàrdia” Long 1°59’10” — Lat 41°46’50” No hem pogut precisar l’indret exacte de la troballa de la cista, de la qual és fàcil suposar que ja no queden massa rastres Ja hem indicat la localització aproximada del mas Domènega diguem ara que es troba al cantó més oriental de la urbanització…

Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i…

Situació Vista del conjunt de la pedra amb la sepultura que hi ha estat excavada, d’extrems arrodonits, amb la capçalera lleugerament més ampla J Barberà Aquesta tomba es troba al paratge anomenat amb el mateix nom, on precisament hi ha una font molt coneguda per la majoria de cardonins L’enterrament es troba isolat en un bloc petri partit i decantat a causa del procés erosiu, al marge del pujolet allí existent Long 1°39’25” — Lat 41°55’00” S’hi arriba agafant la carretera que sortint de Cardona condueix al santuari del Miracle A uns 100 m hi ha un camí ben fresat que davalla vers l’esmentada…

Situació Aspecte que ofereix actualment la sepultura de la qual només ha pervingut un tros F Junyent-A Mazcuñan Aquest enterrament es localitza en el context d’un conjunt d’habitació, probablement alt-medieval, vora el Coll de Daví, al sector meridional del terme de Mura Long 1°57’50” - Lat 41°38’45” Per arribar-hi, cal sortir del nucli de Mura en direcció a Terrassa En arribar al quilòmetre 11,2, just al lloc anomenat l’Alzina del Sallari, caldrà deixar el cotxe, per tal de seguir, a peu, per un costerut camí que porta al coll de Tres Creus A partir d’aquí cal seguir el corriol que va a la…

Situació Es troben a uns dos quilòmetres del nucli urbà de Cardona en direcció sud-oest Malauradament no en podem en aquesta ocasió exposar l’itinerari puix que ens és del tot desconegut Ben segur que una bona part de les cistes ja deuen ser destruïdes i ningú no ens n’ha sabut donar raó Necròpoli Les tombes de la Vinya del Giralt formen part d’una troballa esdevinguda ja fa molts anys L’any 1917, Joan Serra i Vilaró excavà un sepulcre, bessó per cert, de cronologia neolítica i aleshores s’adonà que a una vintena de metres de distància hi havia diverses tombes de lloses cistes…

Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a  edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…