Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Juan Sebastián Elcano
Història
Navegant basc.
Fou mariner a la Cantàbrica, on assolí una notable experiència i grans coneixements nàutics Lluità a Algèria 1509 i a Itàlia, però fou perseguit perquè vengué la seva nau a uns estrangers A Sevilla s’allistà, el 1518, a l’expedició de Magalhães com a maestre de la nau “Concepción” Participà en el motí de la nau “San Antonio” 1520, però continuà en el seu càrrec fins a l’arribada a les Filipines Passà a la nau “Victoria”, de la qual, després de la mort de Magalhães i la destitució de López Carvalho, fou nomenat capità setembre del 1521 Amb l’ajut de dos pilots malais capturats a…
Frederic Furió i Ceriol
Cristianisme
Literatura catalana
Filosofia
Assagista i erasmista.
Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria , arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Joan Lluís Vives , que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa, no només a l’oratòria i considera que la paraula és el millor mitjà per a l’acció política i el bon govern, enfront de la violència Fou un humanista compromès amb la societat del seu temps Fou autor…
,
Hispano Foxfilm
Cinematografia
Distribuïdora nord-americana establerta a Barcelona el 1924 amb Joseph P.
Ryan com a primer director gerent de la Fox a l’Estat espanyol Alfons Carrera en fou el sotsdirector i entre els empleats destacà un jove Enric Aguilar i Campderrós Abans que la filial americana de la Fox s’installés a l’Estat espanyol, l’empresari Julián de Ajuria Cortázar tingué, a partir del 1917, l’exclusiva de les seves produccions , i des del 1919 també Joan Verdaguer El 1928 el nou gerent Sidney S Horen donà a conèixer la versió espanyola del noticiari Fox-Movietone , d’una gran acceptació, amb qui s’inicià pràcticament l’etapa del cinema sonor S Horen fou substituït per Pere Bistagne…
Julià Ribera i Tarragó
Música
Historiador, arabista i musicòleg valencià.
Vida Estudià a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en dret i filosofia i lletres El 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera i fou un dels fundadors de l’escola d’arabistes a l’Estat espanyol Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 El 1912 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola amb un discurs sobre l’origen de la lírica provençal que encetava la polèmica que més tard havia d’oposar arabistes i…
Eduard Codina i Armengot
Historiografia catalana
Cronista i arxiver.
És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…
Revista de Valencia
Historiografia catalana
Publicació mensual en castellà apareguda a València entre el novembre del 1880 i el desembre del 1883, per iniciativa de Manuel Atard, Pasqual Dasí i Puigmoltó (vescomte de Bétera), Teodor Llorente i Olivares (que n’era director) i Josep Maria Torres i Belda; algunes col·laboracions literàries eren en català.
Constituí una de les primeres revistes erudites valencianes de la Restauració, al costat de l’ Almanaque Las Provincias A més del remarcable treball sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres, predominaren els estudis històrics sobre l’època foral i, especialment, sobre l’Edat Mitjana, sobretot de caràcter erudit i institucional, en consonància amb la tradició conservadora de la Renaixença Entre els estudis de temàtica genealògica i heràldica destaquen el del vescomte de Bétera sobre Pero Maça de Liçana 1882, el de Vicent Salvador i Montserrat marquès de Cruïlles sobre els escuts de la…
Francolí
Gallinàcia pertanyent a la família dels fasiànids, amb 6 subspècies La que s’ha reportat aquí Francolinus francolinus , s’estén per Xipre, Síria, Israel, Jordània i des de la Turquia oriental a través d’Armènia i el N de l’Iraq fins al NE de l’Iran i les planúries de la mar Càspia meridional A Grècia era abans molt abundant, i va desaparèixer completament cap al segle XIX A Itàlia també nidificava a Sicília i, parcialment, a la península S’extingí a mitjan segle passat, i durant la dècada dels seixanta fou introduït amb èxit a la Toscana La història del francolí a casa nostra va lligada…
Contracte per a la direcció de les obres de la catedral de Tortosa
Art gòtic
Data 7 de gener de 1490 El capítol de la seu de Tortosa i el procurador de Joan Girona, clergue de la cambra apostòlica, d’una banda, i el mestre picapedrer Pere Compte o Comte, de l’altra banda, estableixen certs pactes per a la represa de les obres de la catedral sota la direcció del mestre esmentat Capítols concordats per e entre lo venerable capítol de la sglésia de Tortosa, ab intervenció e consentiment de l’honorable en Johan Jordà, de la present ciutat ciutadà, major de dies, procurador del reverent micer Johan Girona, doctor, clergue de la cambra apostòlica, de una part e mestre Pere…
Contracte d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat de Saragossa
Art gòtic
Data 23 de setembre de 1443 L’escultor Pere Joan, mestre del retaule de la catedral de Sant Salvador, contracta amb Gonçal de la Caballeria un tríptic o petit retaule mixt de fusta amb portes per a la capella de la casa de la Ciutat de Saragossa S’estableix que al compartiment principal es tallarà l’escena de la Pentecosta i a les portes es pintarà en grisalla una anunciació, que es veurà quan aquestes siguin tancades, i quatre apòstols, que es veuran quan siguin obertes Capítoles ordenats entre don Gonçalvo de la Caballeria e lo senyor en Pere Johan, maestre del retaule de Sant Salvador, per…
música de Castella i Lleó
Música
Música desenvolupada a Castella i Lleó.
Música culta Vegeu Espanya Música popular El repertori musical i coreogràfic tradicional d’aquesta zona de la Península Ibèrica és força variat i presenta algunes característiques formals dignes d’interès Des del punt de vista de l’organització tonal, s’hi troben amb molta freqüència escales modals, entre les quals el mode de mi hi és profusament representat Des del punt de vista rítmic són dignes d’esment els ritmes aksak ritme aksak i les manifestacions de polirítmia que apareixen en algunes danses I pel que fa a la cançó, com és el cas d’altres regions septentrionals espanyoles, a les…