Resultats de la cerca

Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del s II Al s III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del s IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de les memòries…

Bé que la seva historicitat és ben documentada, les dades biogràfiques provenen de fonts fragmentades i de documents alguns segles posteriors a la data dels esdeveniments, i la història es barreja sovint amb la llegenda Originari del clan dels Shākya, família principesca establerta al Nepal, nasqué el 560 aC, segons els càlculs occidentals el 623 aC segons la tradició de Ceilan Era fill de Shuddhodana, rajà o príncep del seu clan Al seu naixement adornat d’històries llegendàries l’infant presentà senyals que seria un gran mestre i que seguiria els signes que li serien donats El…

Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del Sant Ofici de la…

Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària

Situació Vista de la capçalera de l’església, amb l’absis del segle XII, decorat amb columnetes adossades i altres ornamentacions, mutilat en gran part ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea És l’església parroquial del poble d’Enveig Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent RMAE Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 59” N - Long 1° 55’ 1” E Història La parròquia d’ Evegi és mencionada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, escriptura datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle…

Situació Capçalera de l’església amb un absis molt desenvolupat i un campanar de torre adossat al mur sud ECSA - A Roura Església parroquial situada a la població d’All, aigua amunt d’Isòvol Mapa 36-10 217 Situació 31TDG045947 Per a arribar a All cal agafar la carretera N-260 És uns 11 km a l’oest de Puigcerdà, en direcció a la Seu d’Urgell RMAE Història La parròquia d’All surt per primera vegada esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament escrit l’any 819 però que en realitat es degué redactar al final del segle X Els comtes de Cerdanya tenien béns a All…

Situació Sector nord-est de l’església, on és perfectament visible el sobrealçat de la nau i el fris d’arcuacions cegues que assenyala el nivell original de les cobertes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Romà és situada dins el poble de Càldegues, que es troba a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, a 2 km de la Guingueta d’Ix Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 57” N - Long 1° 59’ 12” E Per a arribar-hi, cal agafar un trencall en direcció nord que surt de la carretera N-116, una vegada passada la Guingueta d’Ix venint de Puigcerdà RMAE…

“L’any milè dissetè de l’Encarnació del nostre Senyor Jesucrist, era milena cinquantena cinquena, indicció quinzena, primer concurrent, vintena epacta Creador i Senyor, amb el Pare i l’Esperit Sant, de totes les criatures, disposa lliurement per elles de tots els regnes i governs A la presència del senyor Guillem, molt illustre comte, el nom del qual s’ha de pronunciar amb la major reverència, i en companyia del conjunt del poble que habita al comtat i a la terra de Ribagorça, i amb el consentiment del senyor bisbe Ermengol, que viu en el si de la nostra mare Església de Santa Maria de la seu…

Situació Edifici característic del segle XII, restaurat i ampliat en diverses ocasions ECSA - A Roura Aquesta església és la parròquia del poble de Llo És situada a l’entrada del poble, en l’àmbit del cementiri, just al costat de la carretera, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 18” N - Long 2° 3’ 41” E Per a arribar a Llo des de la Guingueta d’Ix cal agafar la carretera N-116 fins a Sallagosa, on cal prendre a mà dreta una carretera local que porta a Llo RMAE Història La parròquia de Llo és mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria…

Situació i presentació Es troba a la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida Limita amb el terme de Lleida al S, i amb els de Corbins al SE i a l’E, Benavent de Segrià al NE i N i Torrefarrera a l’W El terme, de relleus molt suaus, al voltant dels 200 m, és regat pel canal de Pinyana o Séquia Major, per les diverses séquies i reguers que se'n deriven i també per l’antiga clamor de Segrià, o Reguer Gran El reguer de la Cadireta circula gairebé parallel al límit municipal entre Torre-serona i Benavent de Segrià Entre les partides hom pot esmentar les de lo Prat, la Boga, lo Riquet i los…