Resultats de la cerca

Els indis de la conca de l’Orinoco recorren a diverses astúcies per a pescar, una de les quals és emmetzinar localment l’aigua d’algun rabeig amb un suc lletós que obtenen dels tubercles d’una planta de la selva Un suc lletós prou tòxic per matar o estabornir els peixos malgrat que la seva dilució en l’aigua del riu n’atenua, òbviament, els efectes Un suc lletós que, de fet i sorprenentment, és un residu alimentari El suc lletós que resulta del procés d’elaboració de la més difosa de les plantes alimentàries locals la mandioca En efecte, tant les fulles com les tiges, com els fruits, com els…

Són anomenats genèricament nutrients o substàncies nutritives els elements, de molt diversos tipus, que els organismes vius han d’incorporar, més o menys periòdicament, per tal de mantenir llurs funcions Les funcions dels nutrients necessaris a un organisme viu són molt diverses proporcionar l’energia que cal per a produir treball i calor, proveir els materials que s’utilitzen per a elaborar i reparar les pròpies estructures orgàniques i, també, garantir o regular l’equilibri existent entre els diversos components líquids i sòlids que formen l’organisme Cada espècie d’ésser viu…

El primer aliment complementari que se sol introduir és la fruita, de la qual el principal valor nutritiu és l’aportació de vitamines que proporciona, especialment vitamina C A partir dels tres mesos, l’infant ja pot prendre algun suc de fruita natural Inicialment convé de donar-li només algunes culleradetes de suc dissolt en aigua, i si el tolera bé es pot anar augmentant la quantitat progressivament Se sol començar amb suc de taronja i posteriorment s’hi van afegint d’altres cítrics A partir dels quatre o cinc mesos l’infant ja pot prendre puré de fruites en substitució d’una…

Els cereals no són un tipus d’aliment imprescindible per a l’infant Les substàncies nutritives que contenen són principalment hidrats de carboni, d’un valor nutritiu que consisteix solament a aportar calories Per aquesta raó, els cereals poden ésser útils per als infants que necessiten un suplement de calories, però els nens que van guanyant pes amb normalitat no necessiten aquest aliment complementari És un error basar l’alimentació de l’infant en farinetes de cereals, que poden desplaçar d’altres aliments de valor nutritiu superior i que podrien aportar una…

L’aliment passa primerament al rumen, on és emmagatzemat, es barreja amb el mucus i es troba sotmès a l’acció d’una flora de bacteris que trenquen les molècules de cellulosa i les parets cellulars dels vegetals i constitueixen una massa blanquinosa que l’animal voluntàriament retorna a la boca A partir d’aquí s’inicia de nou el procés de la boca al reticle, que es tanca formant un canal que porta l’aliment directament al llibret, on és absorbida l’aigua, i la resta de la massa alimentària passa al quall, on és efectuada la veritable digestió, puix aquest és l’únic compartiment on…

De l’estabilitat d’un aliment en depèn, doncs, la vida útil o durabilitat L’estabilitat d’un aliment depèn dels seus components, del procés d’elaboració, del tipus d’embalatge, de les condicions d’emmagatzematge temps, temperatura, humitat i del transport Cal, però, recordar que hi ha aliments que requereixen un cert temps d’envelliment o de maduració En funció de llur estabilitat, els aliments són classificats en peribles vida útil de 2 a 30 dies llet i derivats, i pa, carn, peix, fruita i verdura frescs semiperibles vida útil de 30 a 90 dies alguns formatges,…

El balanç simple entre el total ingerit i la part excretada expressat en nitrogen, glucosa o greix, segons la mena de producte que hom estudiï dóna la digestibilitat aparent, puix que, ni que no sigui ingerit aliment, sempre hi ha una certa excreció fecal o urinària Per tant, la digestibilitat veritable d’una proteïna, per exemple cas més freqüent d’estudi, és la diferència entre el total ingerit i la part excretada, un cop sostret al valor de la part excretada el nitrogen present en els excrements procedents d’una dieta teòrica, totalment lliure de proteïnes

Una alimentació adequada ha de permetre als organismes d’atendre degudament llurs requeriments energètics i plàstics, i ha d’estar d’acord amb una ració alimentària completa i equilibrada, la qual ració depèn, per a un mateix organisme, de les necessitats alimentàries de cada moment concret de la vida treball més o menys intens, creixement, cria, etc En l’home, aquesta alimentació racional és establerta en funció de les normes donades per la dietètica En un animal, la quantitat d’aliment que ha de consumir durant un dia és calculada a partir de les necessitats llet, carn, llana,…

Té per finalitat de comprovar la constància de l’aroma, del gust i de la textura de l’aliment, avaluar-ne els ingredients o bé estudiar la qualitat i el possible èxit comercial d’un producte La formació dels qüestionaris, les condicions personals capacitat sensorial dels tastadors, les condicions ambientals llum, temperatura i la interpretació dels resultats han d’ésser molt estudiades per tal que les dades obtingudes tinguin validesa més o menys general