Els cereals no són un tipus d’aliment imprescindible per a l’infant. Les substàncies nutritives que contenen són principalment hidrats de carboni, d’un valor nutritiu que consisteix solament a aportar calories. Per aquesta raó, els cereals poden ésser útils per als infants que necessiten un suplement de calories, però els nens que van guanyant pes amb normalitat no necessiten aquest aliment complementari. És un error basar l’alimentació de l’infant en farinetes de cereals, que poden desplaçar d’altres aliments de valor nutritiu superior i que podrien aportar una quantitat de calories excessiva que indueixi l’obesitat.
A partir dels tres o quatre mesos, si no queda prou satisfet amb la llet, l’infant pot començar a rebre farinetes de cereals. Els únics cereals que convé de donar-li al començament són l’arròs i el blat de moro, perquè són els únics que no contenen gluten, una proteïna pròpia d’altres cereals, com el blat. Hi ha nens que pateixen d’un trastorn anomenat celiaquia, que fa que no tolerin bé el gluten contingut en aquests altres cereals, i si el rebessin podrien patir de trastorns digestius que a aquesta edat poden ésser greus.
Al començament, es pot afegir una culleradeta de cereals en un o dos dels biberons que pren l’infant. Més endavant es va incrementant progressivament la quantitat de cereals fins a arribar a donar-li alguna farineta semisòlida.
En la preparació de les farinetes cal seguir les mateixes precaucions que en la preparació de la llet per al biberó. Així, cal barrejar la concentració adequada, amb la màxima higiene i preparar-la abans mateix que el nen l’hagi de prendre.