Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
rosàcies

Flor de l'arç blanc (Crataegus monogyna)
© Philippe Surmely / Fotolia.com
Botànica
Família de rosals constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, amb fulles simples o compostes, alternes i estipulades, amb flors normalment regulars, hermafrodites, pentàmeres, de periant doble i d’ovari súper, ínfer o semiínfer, i amb fruits diversos.
Consten d’aproximadament 3000 espècies, d’arreu del món, però més abundants als països temperats de l’hemisferi nord Rosàcies més destacades Agrimonia eupatoria serverola, agrimònia, herberola Alchemilla sp alquemilla Alchemilla alpina herba desinflamatòria Alchemilla vulgaris pota de lleó Chaenomeles japonica codonyer del Japó Chrysobalanus icaco icac Cotoneaster integerrimus cornera Cotoneaster tomentosus o nebrodensis cornera tomentosa Crataegus azarolus atzeroler, soroller Crataegus monogyna arç blanc, espí blanc, espinalb Cydonia oblonga codonyer Dryas octopetala driade Eriobotrya…
Arnaut Daniel
Literatura
Trobador provençal.
Vinculat a les corts reials de França, Barcelona i potser a la de Ricard Cor de Lleó, se n'han conservat divuit poesies escrites entre el 1180 i el 1200 de les quals una cançó i una sextina amb notació musical Fou la figura més representativa del trobar ric Dante en digué que fou un excellent "fabbro del parlar materno” i Petrarca en remarcà el seu "dir strano e bello” Arnaut Daniel, en efecte, es complau a comparar la seva feina poètica a la tasca d’un joier o d’un artífex que llima i poleix la seva obra, o a la del fuster que ribota i dola la seva labor, i en el seu afany de singularitat…
el Pont de Vilomara
Poble
Poble i cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al límit amb els termes de Manresa i de Mura.
El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís La primera referència documental de Villa Amara és del 902 La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les notícies de llegats…
Les pertusarials
Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…
gallec
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica parlada a Galícia, a Astúries fins al Navia, a Lleó fins a Ponferrada i a Zamora fins a Padornelo, encara de parla gallega.
En aquestes darreres zones, administrativament extragallegues i de consciència lingüística menys ferma, han estat produïdes manifestacions culturals escasses i modestes, a excepció de les cançons recents d’Amancio Prada, d’El Bierzo La població gallega, segons el cens del 1996, és de 2742622 h si hom té en compte el territori limítrof esmentat, la població de parla gallega és gairebé de més de tres milions Cal afegir-hi la població emigrant, que, si més no els primers anys de residència fora del país, resta fidel a la llengua natal en l’àmbit familiar i en determinades relacions…
cànem
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil d’origen vegetal, obtinguda del cànem, menys fina que la del lli, i de color groguenc.
Per tal d’obtenir-la, després de la sega hom espolsa amb forques o amb rampins les garbes a fi que se'n desprenguin les fulles, hom carmena el cànem i, per tal de depurar-lo, hom el bat amb la mà o un bastonet El cànem, llavors, s’amara en un safareig o bassa durant aquest amarament o maceració es desagreguen els lligaments que uneixen les fibres per acció del bacil Amilobacter Després d’assecat al sol, s’amuntega en una gran garbera prismàtica L’operació del bregat o batuda , anomenada agramada al País Valencià, es fa per colles de treballadors amb un aparell d’esmicolar el…
Els mistacocàrides
Els mistacocàrides constitueixen un petit grup de crustacis que viuen a les aigües intersticials de les platges sorrenques del litoral marí Han trigat a conèixer-se perquè, pel seu hàbitat especial, no es detectaven en els estudis del litoral marí La millor manera de trobar-los és fer un clot a la sorra de la platja, en una zona pròxima a la línia de les onades, i filtrar l’aigua que l’omple amb un colador Se’n coneixen únicament 9 espècies, totes del gènere Derocheilocaris Les característiques que el defineixen més bé són les grans dimensions del cap i dels seus apèndixs, el poc…
portuguès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament occidental iberoromànic.
El portuguès, en les seves diverses modalitats, és parlat per uns 230 milions de persones 2008 És, doncs, després del castellà, la llengua romànica més estesa L’àrea lingüística portuguesa comprèn, a part el portuguès metropolità, i tenint en compte les variants dialectals, les antigues colònies africanes Angola, Moçambic, Guinea-Bissau i de l’Índia Goa, Daman, Diu el territori de Macau a la Xina els arxipèlags atlàntics de Madeira, Açores i Cap Verd l’illa de Timor, a Oceania el Brasil i Galícia Durant segles fou la llengua franca a Etiòpia, l’Índia i la Insulíndia, i es parlen encara…
Núbia
Regió
Regió de l’Àfrica nord-oriental, que s’estén de la primera cascada del Nil a la quarta.
Hom hi distingeix la Baixa Núbia Egipte, submergida actualment en part pel llac Nasser, des de la primera cascada, a la segona i l’Alta Núbia actual Nord del Sudan, des de la segona cascada a la quarta A l’antiguitat faraònica, la primera rebia el nom de Uauat i la segona el de Kuš Les fonts documentals solen ésser escadusseres i externes Durant dos millennis ~3100-1080 aC, en efecte, hom només ha disposat de texts egipcis, la qual cosa implica una visió distorsionada de la història núbia D’aquestes fonts, les privades tombes de Khufhor, Sabni, etc, a Elefantina són més importants que les…
regne de Kuš
Història
Entitat territorial formada cap a mitjan segle VIII aC i que durà, aproximadament, fins el 350 dC, els límits de la qual anaven des de la primera cascada del Nil fins més amunt de la sisena (regió de Sennar), bé que en ocasions la Baixa Núbia (des de la primera a la segona cascada) escapà del seu domini.
Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al segle II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua meroítica…