Resultats de la cerca

Situació Una vista de la construcció F Tur El pont és, anomenat també del puig de Serra, situat al costat de la font de la Roqueta, al peu del vessant de tramuntana del puig de Serra o de la Roqueta, al sector de llevant d’aquest terme municipal, just en el límit amb el de Fontanilles parròquia i agregat de Llabià Mapa 296M781 Situadó 31TEG065527 Per arribar-hi cal agafar el camí —asfaltat— que porta de Serra de Daró a Llabià, el qual surt de la carretera local de Serra de Daró a Vulpellac, a l’esquerra i immediatament després de passar un pont sobre el riu Daró El camí segueix parallel al…

Situació Vista aèria dels escassos vestigis d’aquest antiquíssim castell ECSA - J Todó Situat al cim d’un turó de 469 m, en un dels contraforts orientals de la serra del Montmell, damunt la plana baixa del Penedès, sobre l’església de Sant Sadurní Sota el castell, cap a l’E, en la penya damunt la qual s’alça la fortificació, hi ha una gran balma Mapa 35-16419 Situació 31TCF811775 Des de darrere l’església de Sant Sadurní, al nucli vell de Castellví, s’agafa una pista i, poc després, tot seguint un corriol costerut ens enfilarem fins a arribar a un gran margalló després cal tirar…

La creació del regne de Kíev donà origen a una arquitectura de formes grandioses i austeres, amb mosaics imposants i pintures al fresc als interiors de l’església del Salvador, a Černihiv, i a la catedral de Santa Sofia, a Kíev Aquesta església, d’una grandiositat molt remarcable, fou bastida el 1037, durant el regnat de Iaroslav el Savi, i fou totalment refeta els anys 1690-97 En les imitacions bizantines aparegueren a poc a poc motius locals que s’adeien més amb l’interès del poble per les coses vives i pintoresques església de Sant Miquel, a Kíev, del s XII, amb una representació en mosaic…

Situació Angle sud-oest de l’església actual de Sant Andreu de Catllà, amb el portal barroc, i al fons el campanar romànic, amb els dos primers pisos decorats amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Catllà, a l’esquerra de la Castellana Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà des de mitjan segle X Per una carta del 13 de setembre de l’any 948, Bernat…

Situació Planta de l’església, a escala 1200 És un edifici d’una nau amb un absis quadrat, molt alterada i en estat ruïnós MA Anglada Aquesta capella formava part del recinte fortificat del castell de Centelles Es trobava a la part jussana, a l’extrem nord-occidental del recinte inferior o primera muralla, a la banda dreta de la porta d’entrada al castell Aquesta església es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 34,1 —y 24,7 31 tdg 341247 Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí indicat per arribar al castell MAB…

Situació Una perspectiva exterior de l’església de Sant Quirze d’Olmells des de l’angle sud-est Hom hi pot veure perfectament la forma trapezial de l’absis, el mur de migjorn del qual calgué reforçar amb un contrafort per tal d’evitar-ne l’esfondrament a causa d’una grossa esquerda J Bonell Aquesta església, actualment restaurada, però sense culte, es troba a uns 3 km al sud-est de la vila de Llers, entre el mas Molar i el mas Oliveres, aquest avui deshabitat El temple, al bell mig del bosc, és a poca distància del rec de Palau, afluent del Rissec Mapa 258M781 Situació 31TDG904818 Per anar-hi…

Situació Exterior de l’absis, amb els característics contraforts que evoquen solucions d’altres edificis del Rosselló i l’Alt Empordà de la fi del segle X i l’inici de l’XI ECSA - A Roura Vista de l’interior amb un dels grans pilars massissos que separa les dues naus ECSA - A Roura Aquesta església, situada al poble de Tatzó d Avall,és al costat de l’antic castell Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34” 11,34” N - Long 3° 0’ 20,8” E Història Cap dels cinc juraments d’homenatge relatius al castell de Tatzó i a la seva cellera, entre el 1085 i el 1169, no fan esment de la seva capella, a la qual…

Escultura d’un sant Miquel arcàngel que sosté una casa, potser un mas segle XV © MNAC/MAC, núm 24 081 – JCalveras, MMérida i JSagristà La casa pagesa isolada, masia o mas segons el terme al qual dona preferència la historiografia, va esdevenir la forma hegemònica de la tinença camperola al camp català, especialment a la Catalunya Vella, a partir de la feudalització plena dels segles XI i XII Des de llavors, aquestes regions es caracteritzaren per un intens poblament dispers fet d’establiments d’aquesta índole, alhora residència i centres de treball agrícola La dita configuració de l’espai…

Situació i presentació És al mig de la Plana, a la zona de contacte amb els vessants occidentals de les Guilleries Limita al N amb el terme de Tavèrnoles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al S amb Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes, a l’W amb Vic i al NW amb Gurb La seva demarcació presenta, a pesar de la limitada extensió del seu territori, una gran varietat de matisos, i geològicament els materials que formen les terres del terme pertanyen al període terciari El municipi és planer i ple de masies vers ponent, on limita amb Vic i Gurb, i boscós i deshabitat en les fondalades de les…

La vila Vista aèria del centre històric de la ciutat, originada a partir de l’agregació dels dos nuclis primitius, la Geltrú, en primer terme, i Vilanova de Cubelles ECSA - J Todó Vilanova i la Geltrú avui en dia constitueix un sol municipi, però històricament són dues poblacions ben diferenciades amb orígens molt distints Es podria pensar, atenent al nom Vilanova, que originàriament, en el terme de l’antiga Geltrú es formà un nou nucli de població, una vila nova de la Geltrú Res, però, més fals que això Vilanova sorgí com a vila nova de Cubelles, en el terme del castell de Cubelles i en…