Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
Oman 2010
Estat
Unes excavacions realitzades al país i també a la Unió dels Emirats Àrabs van mostrar, al juny, l’existència d’una ruta marítima pel golf Pèrsic que fa 5000 anys unia la península Aràbiga amb les antigues civilitzacions de Mesopotàmia i la vall de l’Indus Aquest descobriment va sorprendre els arqueòlegs, que creien que els mariners no havien pogut dominar els monsons de l’oceà Índic fins mil anys després La necròpoli de Bat, a l’interior del país, va ser declarada per la UNESCO conjunt protohistòric de la Humanitat
Iemen 2010
Estat
El primer ministre iemenita, Ali Mohammad Mojawar esquerra, va participar en la conferència internacional sobre terrorisme a la península Aràbiga, celebrada a Londres © Foreign and Commonwealth Office Al final de gener, a iniciativa del primer ministre britànic, Gordon Brown, es va celebrar una conferència internacional a Londres per donar suport al Iemen contra el terrorisme d’al-Qaida a la península Aràbiga Representants de 21 països de l’Orient Mitjà, els Estats Units, Europa, Rússia, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial es van reunir després de conèixer el paper de l’…
zajal
Literatura
Forma estròfica de la poesia aràbiga andalusina, possiblement derivada de la moaixakha
.
Escrit en àrab vulgar, sovint inclou mossarabismes És format per un refrany i estrofa de quatre versos, els tres primers monorims i el quart amb la rima del refrany, després del qual es repeteix el refrany Hom troba aquesta forma en diverses líriques europees medievals
àrab
Caravana de camellers àrabs a Mali
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de llengua semítica originari de la península Aràbiga.
Per extensió, el terme és aplicat als individus dels pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs El mot semític ' arab fou emprat per a designar tota contrada desèrtica i d’aquí passà a denominar els nòmades que l’habitaven A l’Alcorà, àrab sempre és sinònim de nòmada, mai de ciutadà Més tard, hom estengué el nom a tots els habitants de la península A l’època preislàmica el poble àrab, nòmada beduí o sedentari, formava un conglomerat de clans i de tribus sovint en lluita entre elles mateixes Llur cèllula social era la família, de tipus patriarcal, únic lligam veritable de cada…
llengües daguestàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades al Daguestan.
Pertanyen al grup superior nord-oriental de les llengües nakhodaguestàniques el kúmik i l’àzeri, bé que són considerats daguestànics per raons de localització geogràfica, pertanyen a la família de les llengües turques Es descomponen en quatre grups l’àvar que inclou l’àvar, l’andi i el dido, el darguà, el lak i el lèsguic amb el lesguià, el tabassaran i l’agul Llurs característiques fonamentals són sistema fonètic complicat, amb un índex elevat de consonantisme gutural, divisió dels noms en classes, ampli índex flexiu i cas ergatiu L’escriptura era l’aràbiga fins el 1928, que fou…
bisturí
Bisturí romà
© Fototeca.cat
Instrument tallant en forma de petit ganivet que consta de dues parts principals, el mànec i la fulla tallant, la qual pot ésser fixa o mòbil i àdhuc canviable, emprat per a la pràctica de les incisions quirúrgiques.
Hipòcrates i més posteriorment Cels descriuen instruments tallants, més o menys semblants als moderns bisturins la cirurgia aràbiga es caracteritza per la gran riquesa en instrumental quirúrgic, i són abundants els noms àrabs que designen les diverses varietats de bisturins Posteriorment han anat apareixent més tipus de bisturins, de formes diferents segons la natura de la intervenció a efectuar i l’òrgan intervingut Pot variar la forma del tall i de la punta i la longitud de la fulla tallant bisturins rectes o corbats, en forma de botó amb la punta arrodonida, amb fulla molt…
adhesiu orgànic vegetal
Tecnologia
Adhesiu preparat a partir de substàncies vegetals a través de processos relativament simples.
Els més importants són el midó, que és utilitzat especialment en la indústria del paper i cartó i es gelifica amb formaldehid i bòrax en general s’empra després de diversos tractaments que modifiquen la seva solubilitat i viscositat hidròlisi, degradació enzimàtica, oxidació, cloració, etc la dextrina, que deriva del midó i es gelatinitza també amb formaldehid i bòrax és utilitzada en la indústria del paper i cartó i per a segells, etiquetes i cintes les gomes naturals aràbiga, tragacant, etc Els adhesius a base d’èters i èsters de la cellulosa i els adhesius a base de cautxú…
Joan López
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Prosista i lingüista.
Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i Guzmán, A ed…
,
polisacàrid
Bioquímica
Polímer format per cadenes molt llargues de monosacàrids lineals o ramificats.
Són anomenats també glucans Hom els divideix en homopolisacàrids i heteropolisacàrids , segons que siguin formats per un sol tipus de monosacàrids com el midó o per diferents tipus com l’àcid hialurònic Tenen dues funcions principals alguns com el midó fan de magatzem de combustible i proporcionen energia per a l’activitat cellular, d’altres com la cellulosa són elements estructurals extracellulars Els primers, anomenats polisacàrids de reserva , es dipositen en el citoplasma de la cèllula en forma de grans grànuls Els segons són anomenats polisacàrids de sosteniment entre aquests…
Llibre de contemplació
Literatura catalana
Cristianisme
Obra enciclopèdica i mística de Ramon Llull, coneguda també com a Llibre de contemplació en Déu.
Estructurada en diverses divisions de caràcter simbòlic cinc llibres, com les cinc nafres de Crist, etc, comprèn capítols de caràcter filosòfic, científic i autobiogràfic basats en l’experiència vital de l’autor, la Bíblia, el Cant de la Sibilla , les filosofies grega i aràbiga, l’escolàstica i els pares de l’Església La seva finalitat és de lliurar-se a la contemplació de Déu i de la seva obra, lloar-lo i aconseguir-ne la glòria i la benedicció Tot i que és una de les primeres produccions de Llull 1272, palesa una gran maduresa i una prosa perfecta Redactada inicialment en àrab…
,