Resultats de la cerca

L’esment més antic que coneixem d’aquest lloc és de l’any 1093 i fa referència al castell d’Estaville , amb motiu de la donació d’una vinya a favor del monestir de Gerri La jurisdicció del lloc fou, almenys d’ençà el segle XIV i fins al segle XIX, de la baronia de Bellera L’església d’Estavill apareix relacionada entre les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona El 1904 aquesta església era sufragània de l’església d’Antist i, igual que aquesta, actualment depèn de l’església de la Pobleta de Bellvei

Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la…

Tot i que el lloc i el castell de Tendrui són coneguts des del segle X, les notícies sobre la seva església són força més tardanes Sant Esteve de Tencuy fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Tenrui hi consta amb la quantitat d’onze sous Vers l’any 1526, la rectoria de Tenruy era regida per Joan Loell En la visita pastoral del 1758, l’església de Sant Esteve de Tendrui es trobava en bon estat i tenia una petita sagristia darrere…

La primera cita documental que es coneix de l’església de Castellestaó és tardana, data del 1314, amb motiu de la visita que per delegació de l’arquebisbe de Tarragona es feu a les parròquies de l’ardiaconat de Tremp, entre les quals consta l’església de Castellastohel Tanmateix, hem de pensar que la parròquia de Sant Pere de Castellestaó Castell d’Estaó devia formar part de “ ipsas parrochias de valle Stacione ” esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Castellestaó hauria estat el centre de la valle Stacione vall d’Estaon, d’on hauria pres el nom —o a la inversa—…

El primer esment, i per ara l’únic conegut, de l’església i el lloc de Puigverd data de l’any 1106, quan Berenguer i la seva muller Mandegor donaren a l’església de Santa Maria de Puiverde la quarta part de la vila i dels homes que l’habitaven o l’habitarien, i els altres béns mobles i immobles de la seva propietat Tradicional sufragània de l’església de Palau, depenia també de la comanda de Susterris, fet pel qual no apareix en les relacions d’esglésies del deganat, ardiaconat o oficialitat de Tremp Per aquest mateix motiu tampoc podem establir el moment en què es produí el…

L’església parroquial de Montesquiu és esmentada l’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona L’any 1391, el capellà de Munt Squiu consta que pàgava de dècima dotze sous Vers l’any 1526 n’era rector Vicenç Tallada L’any 1758, l’església de Sant Sadurní de Montesquiu estava en bon estat tenia com a sufragànies Sant Vicenç de Galliners, Sant Sebastià de Pui de l’Anell i Sant Sadurní El 1904 s’hi agregà I’església de Sant Miquel del poble de Sant Miquel, segregada d’Aramunt, mentre que la capella de…

L’antic poble de Puigfalconer, ara abandonat i arruïnat, ha estat considerat com el nucli original de la població de Suterranya, però el nivell actual de coneixement de la història d’aquest territori no permet afirmar amb seguretat aquest origen Tanmateix, podem establir que, almenys eclesiàsticament, Puigfalconer tingué a l’època medieval una supremacia sobre Suterranya Així, Sant Sadurní de Puigfalconer consta, l’any 1314, com a església parroquial de l’ardiaconat de Tremp L’any 1391 el capellà de Mont Falconer és inclòs, dins del deganat de Tremp, en el llibre de la dècima amb la quantitat…

La serra, continuació vers l’E de la serra de Batet, separa la vall del Ser o de Santa Pau, al S, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al N El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cella monàstica a Sant Esteve de Banyoles Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175 Des del segle XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú…

El lloc de Vilablareix apareix en els documents de diverses formes “Vila Ablares” 882, “Vila Blares” 1019, “Vilablarex” 1200, “Vilablarexo” 1225 i “ Vilablarexio” 1362, 1379, 1691 L’any 1356 hi havia 16 focs, 9 d’església, i el 1678 era lloc reial La primera referència de l’església data de l’any 882 “Sancti Menna, basilica in Vila Ablares” , quan el bisbe de Girona, Teuter, reorganitzà la canònica gironina i li féu donació de diversos béns També és esmentada l’any 1019 en la dotació de la canònia de Girona I més tard hom en té notícia per la donació que Bernat de Fàbrica féu l’any 1167 d’un…

El poble d’Aguilar, actualment despoblat, és situat al peu de la serra dels Avenlales, a l’esquerra de l’Éssera Una de les primeres referències de la seva església data del 1170, any en què el bisbe Guillem Pere dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda, “ pro stabilitate et melioratione domus sua ”, amb les quartes episcopals de l’església d’Aguilar Posteriorment, ja a la darreria del segle XIII, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada durant els anys 1279 i 1280, figura l"’abat” d’Aguilar dins l’ardiaconat de Ribagorça, el qual…