Resultats de la cerca

Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro…

Pot manifestar-se de maneres molt diferents, que depenen més del lloc d’enclavament que d’una lesió típica La forma més freqüent es localitza a la boca i afecta sobretot les genives Hom l’anomena també infecció de Vincent

Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum

La lepra, o malaltia de Hansen, és un trastorn crònic infectivocontagiós provocat pel Mycobacterium leprae, que afecta primordialment els nervis perifèrics, la pell i les mucoses Al contrari del que es creia antigament, el contagi de la lepra és molt difícil, ja que requereix un contacte estret i prolongat amb malalts de lepra lepromatosa, l’únic tipus de lepra les lesions o les secrecions nasals de la qual contenen bacils a més es considera que, perquè una determinada persona se’n contagiï, ha de tenir una predisposició especial Si bé històricament la lepra se sol associar a…

Aquesta divisió inclou tots els bacteris que presenten tinció de Gram positiva grampositius Els cocs grampositius Es distingeixen tres famílies de cocs grampositius la de les micrococcàcies, la de les estreptococcàcies i la de les peptococcàcies Les micrococcàcies La família de les micrococcàcies inclou cocs aeròbics Micrococcus o facultatius Staphylococcus Els Micrococcus són bacteris saprofítics, molt abundants al sòl i a la microflora de l’aire Sovint contaminen les plaques de cultiu i donen lloc a colònies grogues, ataronjades o rosades M luteus és l’espècie més freqüent Al gènere…

Definició El tètan és un trastorn molt greu provocat per l’ingrés en l’organisme d’una potent toxina elaborada per un bacteri denominat Clostridium tetani Aquest trastorn, que provoca manifestacions neurològiques habitualment serioses, i que entre el 35% i el 50% dels casos resulta mortal, pot ésser previngut eficaçment mitjançant l’aplicació del vaccí antitetànic Causes El Clostridium tetani és un bacil, o bacteri de forma allargassada, grampositiu que es caracteritza pel fet que és anaerobi, pràcticament immòbil, i perquè elabora una exotoxina molt potent, denominada tetanospasmina , que…

Pot representar el procés principal d’un quadre clínic o bé només un aspecte comú a diverses malalties, sobretot infeccioses com, per exemple en la mononucleosi infecciosa L’ angina aguda catarral és la més comuna d’origen estreptocòccic, dona tumefacció i vermellor del vel i dels pilars palatins angina vermella , disfàgia, febre i mal de cap L’ angina crònica és una seqüela de l’angina aguda és motivada per la persistència de claus de pus allotjats a les anfractuositats de les amígdales palatines Si aquestes són de mida reduïda, els claus poden passar desapercebuts a la inspecció Ultra el…

Produeix convulsions tetàniques i paràlisi

No fermenten glúcids i, si ho fan, els resultats són molt tardans 5, 6 o 7 dies, donen positiu en roig de metil i negatiu en butilenglicol i citrat Té 30 serotips diferents, tots patògens per a l’home L’espècie més perillosa és Shdysenteriae o bacil de Shiga que donà el nom a tot el gènere, causant de la disenteria bacillar, aïllada per primera vegada per Chantemesse i Widal 1888, bé que fou el bacteriòleg japonès Kioski Shiga qui en demostrà el paper etiològic en una epidèmia que el 1896 causà més de vint mil morts