Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
Mare de Déu de la Salut, abans Sant Sadurní d’Hortolanes (Pià)
Art romànic
La primera notícia documental que es coneix de l’església de Sant Sadurní d’Ortolanes data de l’any 961 S’esmenta a propòsit de la donació que el dit any feu Sunifred, comte de Cerdanya i Besalú, d’un camp al monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual afrontava amb el cementiri d’aquella església El temple de Sant Sadurní feia les funcions de culte per a la vila d’Hortolanes, però també servia al lloc de Tàpia ipsa Tapia , 956, ambdues localitats situades entre Pià i Ribesaltes, avui totalment desaparegudes El primitiu edifici romànic fou modificat i reconstruït al segle XIV al segle XVII el…
Sant Genís de Vilassar de Dalt
Art romànic
Església parroquial que centra la vila de Vilassar de Dalt, conjuntament amb el seu bonic—i sencer—castell L’any 1118 surt esmentada l’església i parròquia de Sant Genís dins la Vila Azari Des de l’any 1164 hi ha constància de la doble titularitat de sant Genís d’Arles o notari i sant Genís de Roma o comediant, que va tenir durant molts segles la parròquia Al llarg del segle XIV trobem noves advocacions o altres com les del santa Maria i sant Nicolau Entre els anys 1511 i 1519 es va construir una nova església d’estil gòtic tardà, consagrada o beneïda el 1519 Aquesta església…
Sant Joan de Porrera
Art romànic
Aquesta església parroquial es degué bastir a partir de la repoblació i l’organització definitives de l’indret de Porrera al final del segle XII i principi del segle XIII El 1170 el rei Alfons I va concedir la Vall Porrera amb els delmes i les primícies als canonges de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf El mateix féu Albert de Castellvell el 1171 El 1201 Arnau, prior de Sant Vicenç de Garraf, va concedir als habitants de la vall de Porrera una carta de poblament La parròquia de Sant Joan de Porrera sembla que inicialment va ser sufragània de la de Siurana, i encara probablement fins ben…
Sant Miquel de l’Albiol
Art romànic
L’església parroquial de l’Albiol apareix esmentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona el 1194 Després d’aquesta data cal esperar els anys 1279 i 1280 per a tenir-ne notícies de nou, quan el rector de Albiolo o Albiello pagà en concepte de dècima papal 20 sous Al final del segle XV consta que la collació de la parròquia de l’Albiol corresponia a la dignitat del cambrer del capítol de Tarragona, senyor del terme L’actual temple es bastí al final del segle XVIII i no conserva cap element romànic Segons apareix en un inventari del 1924, la…
Sant Pere de Magrà (Castellfollit de Riubregós)
Art romànic
Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, en el lloc de Magrà Mai no degué passar de capella rural, encara que el nom que se li dona és el més humil d’oratori A través del priorat de Santa Maria de Castellfollit estigué vinculada al monestir de Sant Benet de Bages, com la resta de capelles del terme El lloc de Magrà es documenta per primera vegada l’any 1082 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós on, entre les peces de terra cedides com a dotació de l’església, una es trobava a la font de Magra i…
Santa Cecília de Cardona
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, sobre el salí Era sufragània de les de Sant Vicenç i Sant Miquel de Cardona i durant un període potser actuà com a hospital, per aplegar més tard una comunitat de donats, sense que puguem assegurar que es regissin amb una regla monàstica com les donades de la Santíssima Trinitat L’església apareix citada el 1089 Aquesta església podia funcionar com a hospital, ja que el 1137 els vescomtes Amat i Almodis feren una donació a l’hospital dels pobres que estava sobre el salí Si tingué aquesta funció la perdé aviat, i el 1282 figura com a…
Sant Bartomeu d’Alió
Art romànic
L’església parroquial del poble d’Alió és una de les documentades des de més antic al Camp de Tarragona, ja que és esmentada en la butlla que el papa Anastasi IV concedí a l’església de Tarragona el 1154 Tingué en un primer moment consideració de parròquia, però sembla que al segle XIII esdevingué sufragània de Sant Joan de Valls, segurament per la proximitat a aquesta població i pel reduït poblament d’Alió Aquest fet explicaria que no aparegui en la relació d’esglésies que contribuïren a les dècimes papals de 1279-80 L’església d’Alió fou erigida en vicaria perpètua de Valls el 17 de…
Santa Rita o Sant Sadurní de Valldeix (Mataró)
Art romànic
Sant Sadurní de Valldeix és el nom històric de la capellade Santa Rita, envoltada de masies i residències a la vall que forma la riera de Valldeix, entre la ciutat de Mataró i el veïnat de Mata La capella es troba dalt d’un petit pujol dins les propietats de Can Miró Fou sempre una capella rural de la gran propietat documentada des del 949 com Villa Valades , i del 989 en endavant com Vall Dex, Vallexis, Valleadexio , o Vaydex La capella constades del 1066 com la ecclesia Sancti Saturnini, in marítima, in parrochia Sancta Maria Civitas Fracta, in Valedex Va decaure i va perdre el culte amb…
Joan Puntí i Collell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la…
,
ram
Etnografia
Cristianisme
Branqueta de llorer, d’olivera, de palma o d’algun altre arbre o arbust, la qual, un cop beneïda, és portada a la processó del diumenge de Rams
.
Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra