Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Cos estrany a la tràquea i els bronquis
Patologia humana
Definició Són anomenats cossos estranys qualssevol objectes o substàncies que s’introdueixen a l’interior de la tràquea o d’algun bronqui, en general a causa d’una aspiració accidental Aquests cossos estranys poden originar diversos trastorns, segons la natura i la grandària, des d’una infecció broncopulmonar fins a una insuficiència respiratòria greu Edat i causes L’aspiració de cossos estranys que s’insereixen a la tràquea o els bronquis es produeix especialment en els infants, sobretot si tenen edats compreses entre 1 any i 3 Així, el 75% dels afectats són menors de 4 anys, el 18% tenen de…
sistema simpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos, en nombre de 20 a 25, situats davant la columna vertebral, des del crani fins al còccix.
Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació produeix…
Biòpsia
Patologia humana
La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per examinar-la al laboratori i observar si presenta alteracions i precisar amb exactitud en què consisteixen S’empra fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que indiquin el desenvolupament d’un càncer o un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica que s’utilitza per a obtenir la mostra depèn de la localització del teixit que es vol estudiar Les biòpsies de les vies respiratòries superiors es poden dur a terme…
Bronquitis crònica
Patologia humana
Definició La bronquitis crònica és la inflamació persistent dels bronquis causada fonamentalment per la inhalació repetida de fum de tabac i caracteritzada per l’aparició de tos i expectoració habituals, especialment als matins Hom considera que pateix de bronquitis crònica la persona que presenta tos o expectoracions, o les dues coses alhora, durant noranta dies l’any, encara que no siguin seguits, i durant més de dos anys consecutius, sempre que aquestes manifestacions no siguin degudes a cap altra malaltia específica bronquial o pulmonar Les manifestacions característiques d’aquesta…
Substàncies irritants en el tabac
El fum del tabac conté diverses substàncies irritants, anomenades així perquè lesionen la superfície de la mucosa bronquial Aquestes substàncies són nombroses, però les que acostumen a assolir una concentració més gran en el fum del tabac són principalment el formaldehid, l’òxid nitrós, l’acroleïna, l’àcid cian-hídric i l’acetaldehid Aquestes substàncies provoquen diferents efectes sobre els bronquis augmenten la secreció de les glàndules bronquials redueixen la mobilitat dels cilis bronquials estimulen la tos i provoquen la constricció dels bronquis En definitiva, l’acció…
Expectoració
Patologia humana
L’ expectoració és la secreció mucosa o d’una altra substància procedent de les vies respiratòries inferiors que s’elimina cap a l’exterior generalment en un accés de tos El material expulsat d’aquesta manera de les vies respiratòries rep també el nom d’ esput La producció d’esputs constitueix un símptoma molt comú de malaltia respiratòria, que es presenta a conseqüència d’un increment de les secrecions bronquials o de l’acumulació d’altres productes a les vies respiratòries inferiors En general, aquestes secrecions acumulades desencadenen el reflex de la tos i originen l’expectoració Les…
El que cal saber dels pòlips nasals
Patologia humana
Els pòlips nasals són tumoracions translúcides i prominents de la mucosa nasal que apareixen a conseqüència d’una rinitis crònica La causa principal de la formació de pòlips nasals és la rinitis crònica vasomotora, que en molts casos és deguda a l’abús de nebutitzadors nasals La rinitis allèrgica és la segona causa més freqüent de la formació de pòlips nasals Les persones amb pòlips nasals han de consultar el metge si poden emprar ocasionalment medicaments antiinflamatoris i analgèsics, perquè de vegades aquest tipus de fàrmacs desencadenen en aquests casos rinitis o crisis d’asma …
anafilaxi
Patologia humana
Estat d’hipersensibilitat de l’organisme, manifestat després de la introducció d’una determinada substància, que en ésser administrada per primera vegada no produí reacció o la produí molt lleugera.
Les substàncies capaces de provocar anafilaxi són de diverses menes el sèrum terapèutic, les toxines bacterianes, el líquid d’ascites, el líquid dels quists hidatídics, certs medicaments i aliments, etc La sensibilització pot ésser produïda per una injecció intratissular o intravenosa, o bé per la penetració a través de la mucosa digestiva o respiratòria El mecanisme desencadenant de l’estat anafilàctic és una reacció antigen-anticòs que té lloc en íntima connexió amb la membrana cellular i es caracteritza per l’alliberament d’histamina i d’altres substàncies actives, per l’augment de la…
El que cal saber de l’al·lèrgia i l’atòpia
Patologia humana
És anomenada allèrgia una reacció anòmala del sistema immunitari que, en contacte amb uns antígens determinats, innocus per a la majoria dels individus, origina una intensa resposta inflamatòria aguda, de manifestacions diverses segons el teixit o els òrgans on es desenvolupa la resposta immunitària anòmala El terme atòpia s’utilitza per a designar un estat de predisposició que presenten determinats individus per a diverses malalties allèrgiques, com ara la dermatitis atòpica, la febre del fenc i l’asma bronquial Una persona allèrgica a una determinada substància ho serà tota la…
Funció de medul·la suprarenal
Fisiologia humana
La medulla suprarenal pot considerar-se com un òrgan del sistema nerviós autònom , o vegetatiu , que controla diverses funcions orgàniques de manera inconscient Concretament, forma part del denominat sistema simpàtic , que actua en les situacions d’estrès o alerta A la medulla suprarenal s’elaboren catecolamines , hormones derivades de l’aminoàcid tirosina, de les quals les més destacades són l’ adrenalina i la noradrenalina Un cop secretades, aquestes hormones passen de la medulla suprarenal a la circulació sanguínia, quan s’activa el sistema nerviós simpàtic, és a dir, davant situacions d’…