Resultats de la cerca

El seu origen cal buscar-lo en els concerts simfònics que, des del 1883, se celebraven durant les festes de Corpus Christi al palau reial de Carles V, situat al recinte de l’Alhambra, com també en el concurs de cante jondo que Federico García Lorca i altres intellectuals convocaren l’any 1922 És el primer festival de l’Estat espanyol que formà part de l’Associació Europea de Festivals, en la qual s’integrà el 1955 Entre els seus patrocinadors hi ha el Ministeri d’Educació i Cultura, la Junta d’Andalusia i la Diputació i l’Ajuntament de Granada La programació es caracteritza per…

És un temps imperfet, en tant que expressa l’acció en el seu transcurs aspecte , imperfet Pot tenir usos i significacions diversos, com actual T’ho dic seriosament habitual Treballa a la fàbrica descriptiu El seu fill toca molt bé el piano duratiu Sempre es queixa gnòmic Qui va amb un coix al cap de l’any coixeja omnitemporal Els tres angles d’un triangle sumen dos rectes històric Al segle XV sorgeix una nova visió de l’home futur El mes que ve anem a París de manament Tu vens amb mi i prou El present es dona en el mode indicatiu i en el subjuntiu Aquest darrer participa de la…

Alguns musicòlegs consideren com a antecedent d’aquest tipus de polo el polo líric present en òperes i sarsueles del segle XVIII i començament del XIX D’altres, en canvi, opinen que la relació entre ambdós és més aviat incerta Entre els polos lírics més famosos cal destacar el Polo del contrabandista i Cuerpo bueno de Manuel García, el darrer utilitzat per G Bizet en el preludi al quart acte de Carmen L’última de les Siete canciones populares españolas , de Manuel de Falla, és un exemple estilitzat de polo

N'hi ha dues varietats la rasgueada i la puntejada, segons l’acompanyament de guitarra que tingui

Vida i obra Fill de pares genovesos —el seu pare era cònsol a Barcelona—, estudià a Mataró i el 1780 professà d’escolapi a Moià Fou professor de retòrica a Mataró 1790-95, Solsona 1795-1801, Balaguer 1801-03 i de nou a Mataró 1803, rector dels collegis de Solsona 1804-07 i de Mataró 1807-17 i provincial de l’orde a Catalunya El 1808 formà part de la Junta de Defensa de Mataró i lluità personalment contra els francesos Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1805, on llegí diverses composicions Un bon nombre de poesies seves, amb un comentari crític de l’escolapi Josep Rius, s’…

Vida Passà la seva infantesa a Baiona i aviat mostrà unes aptituds especials per a la música Estudià piano a Barcelona amb Frank Marshall abans de traslladar-se a París per fer estudis d’arquitectura i també de música amb Lazare Lévy a la Schola Cantorum Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà com a membre de l’exèrcit britànic, viatjà a Roma, on romangué dos anys seguint els ensenyaments d’A Casella El 1947 s’installà definitivament a París, ciutat on fundà el grup Zodiaque, format per compositors partidaris de la llibertat artística en contra dels esquemes establerts,…

Durant la dominació àrab la ciutat fou un important centre cultural, on totes les arts aconseguiren un alt nivell d’elaboració i sofisticació El mateix any de la conquesta de la ciutat per part dels Reis Catòlics 1492 començà la construcció de la catedral, concebuda per a convertir-se en una de les més importants de tota la Península Ibèrica La música que s’hi practicà al principi fou bàsicament el cant gregorià, però molt aviat començà també a interpretar-s’hi la polifonia, tal com documenta un inventari del 1517 en el qual apareixen set volums de música polifònica a la catedral Avui dia…

A mitjan s VI, Sevilla fou un centre musical important on es distingiren Leandre, autor de melodies litúrgiques, i Isidor, que en les seves obres dedicà una atenció especial als problemes musicals, i a mitjan s VIII, coincidint amb la dominació àrab, Còrdova es convertí en una ciutat de vida musical molt refinada, l’esclat de la qual durà fins al s XI l’escola musical andalusa serví d’enllaç entre dues civilitzacions musicals la islàmica i l’europea música andalusina Fou, però, al final del s XV que nasqué l’escola polifònica andalusa amb Pedro Escobar mort el 1514, Fernando de Peñalosa 1470…

Vida Autodidacte i dotat d’una especial habilitat per la imatge, la visió del film de Kubrick, 2001 una odissea de l’espai 1968, fou el detonant que l’esperonà a fer cinema Es donà a conèixer a partir del 1975 fent cinema en súper-8 mm com ara Brutal Ardour 1978-79, i al voltant de l’audiovisual experimental Després formà equip amb Carles Ameller a la Fundació Joan Miró de Barcelona El 1983 passà a ser el responsable de programes força innovadors en la naixent Televisió de Catalunya TVC, on realitzà l’espai de música i noves tendències "Estoc de pop" 1983-85 fou director d’"Arsenal" 1985-87,…

Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, on residí des del 1919 A la Residencia de Estudiantes conegué Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es féu amic de Salvador Dalí i dels seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge Guillén i Pedro Salinas, a la generació dels quals —dita del 1927 — cal adscriure la seva obra A través de la seva amistat amb Salvador Dalí, a qui dedicà una oda 1926, conegué Catalunya, des del 1925 Sebastià Gasch i el grup de “L’Amic de les Arts” li feren conèixer la vida popular i cultural de Barcelona, on féu la seva primera exposició de dibuixos, a les…