Resultats de la cerca

En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com…

La saponificació és un procés irreversible que transcorre amb l’atac inicial de l’hidroxil sobre el carboni carboxílic Pel que fa a les condicions de reacció, i a causa de l’heterogeneïtat del medi, sovint cal, per a aconseguir una velocitat de reacció satisfactòria, treballar a temperatures elevades o amb mescles de dissolvents per assolir medis homogenis Actualment, l’ús dels agents de transferència de fase i dels activadors aniònics permet la realització del procés fent servir condicions molt més suaus Històricament, el mot “saponificació” fa referència a la reacció dels…

Les amidines R—C=NHNH 2 es designen reemplaçant en el nom de l’àcid RCOOH el sufix -oic o -ic per la terminació -amidina , o la terminació -carboxílic per la terminació -carboxamidina Exemple hexanamidina C 5 H 1 1 C =NHNH 2 Les amidines són obtingudes per l’acció de l’amidur sòdic sobre els nitrils o per acció de l’amoníac sobre els clorhidrats d’iminoèters Tenen caràcter bàsic, donen clorhidrats ben cristallitzats i s’hidrolitzen fàcilment donant amides algunes tenen propietats farmacològiques interessants Les amidines N-substituïdes manifesten el…

D’acord amb el nombre d’àtoms presents en la molècula, s’anomenen àcids monotiocarboxílics o àcids ditiocarboxílics Els àcids monotiocarboxílics són composts d’olor molt desagradable que es descomponen lentament en l’aire Hom els prepara per tractament d’un àcid carboxílic amb pentasulfur de difòsfor Els àcids monotiocarboxílics presenten tautomeria, i existeixen les dues formes possibles pel que fa a l’enllaç carboni-sofre si bé en la majoria de les seves reaccions es comporten com si continguessin l’àtom de sofre unit al de carboni mitjançant un enllaç simple Pel que fa als…

Es presenta en forma de lamelles solubles en alcohol i acetona que es fonen a 232-233°C, de fórmula L’acció metabòlica de la biotina és deguda a la seva capacitat per a fixar el diòxid de carboni quan va lligada a un enzim especial aquesta incorporació és endergònica i consumeix ATP, i el complex carboxibiotina-enzim resta com a diòxid de carboni actiu capaç de lliurar el fragment carboxílic a qualsevol altra molècula carboxilant-la Forma part del complex vitamínic B, i es troba en el rovell d’ou, en el fetge, en la llet i en molts vegetals, i presenta en alguns casos diversa…

Hom els anomena també cianurs orgànics , a causa de la presència del grup -CN Llur denominació deriva de la de l’àcid carboxílic, del qual provenen per hidròlisi així, el CH 3 -CN és anomenat acetonitril i també cianur de metil Hom obté els nitrils alifàtics per reacció dels cianurs metàllics amb halurs d’alquil, segons la reacció RX + NaCN →RCN + NaX Aquesta reacció és molt important, perquè permet d’allargar en un carboni la cadena També són obtinguts per deshidratació d’una amida amb un deshidratant enèrgic 3RCONH 2 + P 2 O 5 →3RCN + 2H 3 PO 4 o per piròlisi L’acció dels…

Les propietats dels cetoàcids i dels aldoàcids varien en relació amb la distància relativa de llurs funcions oxigenades Així, els α -cetoàcids com l’àcid pirúvic CH 3 COCOOH, en general, presenten simultàniament les reaccions dels grups carboxil i carbonil són composts de gran reactivitat, i constitueixen productes intermediaris importants d’interès bioquímic en el metabolisme dels albuminoides i dels glúcids Els β -cetoàcids són composts que tenen comportament anàleg a les 1,3-dicetones i a l’àcid malònic són molt inestables cetoèster

És un sòlid cristallí, òpticament actiu, α D 15 = -81,2° en aigua, soluble en alcohol i èter, que es fon a 130°C

Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3…