Resultats de la cerca

El cas de la indústria llanera mostra molt bé com la difusió de tecnologia tèxtil operava, ja des d’abans de la industrialització, en ones concèntriques des dels centres d’innovació A l’igual que passa amb les ones de l’impacte d’una pedra en l’aigua, la rapidesa i la intensitat de la difusió estaven en funció de la distància –mesurada aquí en termes econòmics– respecte als focus innovadors nord d’Anglaterra de manera destacada, França septentrional i Liegois a continuació Tanmateix, des de molt aviat, les ones concèntriques provocades des dels grans centres d’impacte es van veure tallades en…

Armes de la família Feliu de la Penya, segle XVII ANC / GS Narcís Feliu de la Penya i Farell 16-1712 procedia d’una família originària de Mataró, i era fill de Narcís Feliu, mercader, ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona Però el fill Narcís, com molts altres descendents de mercaders, no va seguir la professió del pare, sinó que es doctorà en lleis i formà part del grup de gaudints de privilegi militar, i com a tal, doncs, se’l pot considerar un personatge representatiu de la burgesia de professsions liberals paranobiliàries, tal com ha assenyalat Pere Molas La seva relació estreta…

L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…

Nucli antic de la vila, format entorn de les termes romanes que li han donat el nom TAVISA-J Todó La població de Caldes de Montbui és situada al bell mig de la depressió que forma el Vallès Els romans hi fundaren una estació balneària fa uns 2000 anys, a partir de la qual es va anar configurant un important nucli de població que al segle I dC estava fermament consolidat i ocupava gran part del que actualment constitueix el casc antic de la vila, a més d’algunes “ villae ” aixecades a la rodalia Can Vendrell, Can Pujades, Sant Miquel de Martres Situada al nord de la via Heraclea, que…

Vista aèria del nucli primitiu de la vila de Sabadell centrat per l’església de Sant Feliu o antiga pabordia de Sant Salvador TAVISA-J Todó Els ibers van poblar diversos llocs dels terrenys que avui formen el terme municipal de Sabadell Entre ells, la serra de la Salut , anomenada així pel santuari marià que hi va ser edificat Allí va néixer Arragona avui Arraona, poblat que seria progenitor de Sabadell El riu Ripoll separa la serra de la Salut del pla on és situada la ciutat aquesta separació és marcada físicament per un ample i profund esvoranc Els romans també es van enamorar de la serra…

Vers la creació d’una societat feudal El castell de la Llosa, que presideix la vall secundària del mateix nom, un dels pocs castells que s’han conservat a la comarca, símbol del poder dels senyors feudals ECSA - Rambol La Cerdanya conservava al final del segle VIII la seva estructura gentilícia tradicional Seguint J M Salrach, els grups de consanguinis posseïen collectivament la terra i, potser, els ramats, i eren dirigits per un cap de llinatge, més o menys electiu Amb l’increment demogràfic del segle IX, es degué produir una fragmentació en famílies menors i una major ocupació de terres…

L’escut de la vila dibuixat el 1453 en un llibre notarial AHCO La vila d’Olot es troba a la conca alta del Fluvià, entre els Prepirineus i la Serralada Transversal, a la falda del volcà Montsacopa que la resguarda del vent del nord i al bell mig del pla d’Olot que delimiten el Fluvià i el Ridaura El nucli més antic, anomenat la Vila Vella, s’aixecava damunt d’un esperó basàltic a la vora del riu, tot dominant una antiga cruïlla de vies que remuntaven els cursos fluvials des de Besalú i Santa Pau en direcció al Ripollès i el Collsacabra Posteriorment, però encara dins del període medieval, l’…

Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…

La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…

Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…