Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Renània-Palatinat
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, delimitat pel land del Rin del Nord-Westfàlia al N, el de Hessen a l’E, el de Baden-Württemberg al SE, Alsàcia i Saarland al S i Luxemburg a l’W.
La capital és Magúncia Comprèn una bona part del massís esquistós Renà l’Eifel, Hunsrück i Westerwald, i al S el Pfälzer Wald i el Pfälzer Bergland, continuació dels Vosges Els primers són formats per materials primaris i els segons per materials sedimentaris arrasats i rejovenits al Terciari El conjunt forma, doncs, una successió de massissos de poca altitud 816 m, la màxima i valls drenades pels diversos afluents del Rin, que travessa part del land , entre els quals es destaca el Mosella i, en segon terme, el Nahe A la diversitat física correspon també una diversitat climàtica, la qual es…
Hunsrück
Massís
Massís d’Alemanya, entre els rius Saar i Rin, que forma part del massís esquistós renà (altitud mitjana de 500 m).
De relleu molt erosionat, amb valls profundes, és cobert de boscs
La vall de Barravés
La jove Noguera Ribagorçana rep de seguida l’aportació del riu de les Salenques, que recull les aigües de la vall del mateix nom i de la d’Anglos, a l’extrem oriental del massís de la Madaleta Juan M Borrero La vall de Barravés 21, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La vall de Barravés, capçalera de la Noguera Ribagorçana, destaca per la diversitat i bellesa del paisatge, un dels més humits del vessant meridional dels Pirineus axials És formada per diferents tipus de substrats, des d’esquistos àcids fins a roques carbonatades incloent àrees de natura…
Bonn

El Rin al seu pas per Bonn
Ciutat
Ciutat de la Renània, Alemanya, al land del Rin del Nord-Westfàlia, a la vora esquerra del Rin.
S'estén entre els pujols que constitueixen l’extremitat del massís esquistós renà i que dominen el Rin El seu creixement prové de la seva promoció a capital de l’Alemanya Occidental RFA després de la Segona Guerra Mundial Per tal de complir aquesta funció politicoadministrativa fou creat un barri de ministeris i d’oficines públiques entorn del palau federal seu del Bundestag, situat al sud de la ciutat i a la vora del Rin La major part de les representacions diplomàtiques estrangeres, així com alts funcionaris dels organismes de l’administració, tenen llurs residències a la veïna…
Les xilarials
Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Les xilarials o esferials formen un gran ordre, integrat principalment per ascomicets no liquenificats Recordem que tenen peritecis veritables, amb ascs no fissitunicats, dotats d’aparells apicals diversos, no…
Les gialectals
Caràcters microscòpics principals de les gialectals ascs, ascòspores i paràfisis de Gyalecta truncigena Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens crustacis, típicament amb algues Trentepohlia , que viuen de la zona tropical a la temperada, sobretot en llocs humits i poc illuminats Els apotecis són d’origen hemiangiocàrpic i presenten típicament el disc còncau i un marge propi prominent, paraplectenquimàtic Els ascs tenen la paret prima, sense tolus, no amiloide o lleument I + blau a la gelatina himenial La…
la Barbaja
Regió històrica i geogràfica de Sardenya; comprèn les regions muntanyoses del centre de l’illa, al voltant del massís esquistós i granític del Gennargentu (1 238 km2).
Es divideix en la Barbaja d’Ollolai, al nord 364,5 km 2 , la Barbaja de Belví , al centre 211,1 km 2 , la Barbaja de Seulo , al sud 405 km 2 , i el Mandrolisai, a l’oest 257,8 km 2 La ramaderia transhumant de bestiar oví i cabrum predomina sobre l’agricultura
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
Rin

El Rin al seu pas per la ciutat alemanya de Colònia
© Corel / Fototeca.cat
El major dels rius de l’Europa pròpiament occidental.
Nascut a Suïssa, és fronterer amb Àustria, Alemanya i França passa per Alemanya i, finalment, travessa els Països Baixos, on desguassa a la mar del Nord Té 1232 km de llarg, 196300 km 2 de conca i un cabal final d’uns 2250 m 3 /s de mitjana i 11 l/s/km 2 S'origina al llac Toma, a 2344 m d’altitud, al peu del Mont Badus, prop del pas de l’Oberalp, amb el nom de Vorderrhein Dins els Alps s’orienta al NE i rep el Hinterrhein, que ve dels Alps Rètics així, a Felsberg porta ja 126 m 3 /s 38,8 l/s/km 2 d’un règim…
el Capcir

Comarca de la Catalunya del Nord.
La geografia Cap de comarca, Formiguera Constituïda per la capçalera de l’Aude, estesa entre els 1500 i 1700 m alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents la clotada és coberta de sediments morènics S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d’un seguit d’esglaons i replans d’origen glacial, mentre que a llevant s’interromp sobtadament davant l’escarpament de falla del roc de Madres 2471 m, partió d’aigües amb la Tet Molt…