Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Castell de Verdera (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació El castell, també anomenat de Sant Salvador, és situat al cim més alt de la serra de Rodes, a uns 670 m d’altitud Des d’aquesta fortificació hom veu a sota el monestir de Sant Pere de Rodes, tota la badia del Port de la Selva i també la plana de l’Alt Empordà i una gran extensió de mar Vista del conjunt de les ruïnes del castell de Verdera J Todó-TAVISA Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell amb la muralla en primer terme F Tur Mapa 259M781 Situació 31TEG139836 Des del costat de l’entrada del monestir de Sant Pere de Rodes, surt un corriol força fressat, que fent…
Castell d’Arcalís (Soriguera)
Art romànic
Situació Restes d’un mur d’aquest castell, conegut popularment com “els Castellots” ECSA - A Roig Les restes del castell d’Arcalís, dit popularment “els casalots”, s’alcen en els contraforts del tossal de Sant Mauri, turó proper al poble d’Arcalís, en direcció sud-oest Mapa 33-10214 Situació 31TCG429905 A l’extrem de migdia del poblet d’Arcalís surt un camí molt fressat que en direcció sud-est s’enfila cap als prats que es graonen pels vessants del tossal de Sant Mauri Aquest camí, que encara conserva el seu empedrat, és l’antic camí de bast de Tornafort Quan es deixa enrere l’últim prat, el…
Sant Adjutori o Santa Maria de Gausac (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Dues vistes de l’extrem d’aquesta petita església rodona, incomprensiblement malmesa i abandonada J M Masagué L’ermita circular de Sant Adjutori, antigament Santa Maria de Gausac, és situada dins del parc de Collserola, al vessant nord de la serra i al sud-est del nucli antic de Sant Cugat És a la vall de Gausac i a la dreta del torrent de Sant Medir, dins el bosc Hom l’anomena també Santa Maria del Bosc, pel fet que s’hi venerava la Mare de Déu del Bosc Mapa 36-16420 Situació 31TDF261895 Un itinerari, el més fàcil i menys perdedor per arribar-hi, comença a la masia restaurant de Can…
Casa forta de Bellpuig (Tortellà)
Art romànic
Situació Algun dels murs de la casa, actualment molt tapada sota la vegetació J Bolòs Ruïnes d’una casa forta o domus , situades enmig d’un bosquet d’alzines, a 1 km aproximadament al nord-oest de la població de Tortellà, al costat del mas Bellpuig, lleugerament elevades respecte als camps circumdants Des del lloc de la domus hi ha una bona vista sobre la plana de Tortellà Mapa 257M781 Situació 31TDG696767 Venint d’Argelaguer hom pot passar per dins el poble de Tortellà o per la nova carretera que fa la circumvallació de la població per la part alta Al lloc on s’uneixen novament aquestes dues…
Sant Andreu de Gréixer (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des de llevant, amb l’absis a primer terme A Bastardes Situada en un marc incomparable, al peu de la Serralada del Moixeró i prop del passos del Coll de Jou i Coll de Pendís, l’església domina un petit poblet que forma part del terme municipal de Guardiola de Berguedà, malgrat la gran distància entre aquest enclavament i el lloc de Gréixer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 05,2 — y 82,4 31 TDG 052824 Per anar a l’església de Sant Andreu de Gréixer, cal agafar la…
invasions bàrbares

Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…
L’art romànic al Baix Cinca
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó La comarca actual del Baix Cinca s’organitza bàsicament al llarg del riu Cinca, des de la població de Saidí fins a Mequinensa El riu fa de columna vertebral d’aquest territori, fet que li dona uns trets característics poc o molt diferenciats Això no obstant, cal tenir present que té moltes característiques semblants a les d’altres territoris propers, com poden ser alguns sectors de les comarques del Segrià o de la Llitera Encara més, podem assenyalar el fet…
Castell de Pèirapertusa (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Vista aèria del castell, bastit a l’extrem de llevant d’una llarga cresta calcària ECSA - F Tellosa El castell de Pèirapertusa és a l’extrem oriental d’una llarga cresta calcària, orientada E-W, al NW del poble de Dulhac El castell s’assenta sobre un promontori que fa una llargada de prop de 300 m i una amplada no superior a la seixantena de metres La porta d’entrada, a l’E, se situa a prop de 700 m d’altitud el punt més elevat de l’emplaçament és a 797 m, al Ròc de Sant Jordi El roquissar, amb un fort declivi, presenta cingles per tots costats, especialment als costats nord, sud i…
Sant Adrià de Besòs

Plaça de l’església de Sant Adrià de Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès.
Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…
Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)
Art romànic
Situació Vista aèria del castell amb el congost de l’Anoia al fons ECSA - J Todó Aquest castell, que domina la Conca d’Odena i que té un aspecte encara molt vistent, és enfilat dalt d’un pujol, a la riba dreta de l’Anoia i damunt el congost de Capellades, i senyoreja la vila de la Pobla de Claramunt, arraulida al seu peu És un indret estratègic, avançada de l’antic comtat de Barcelona, i una cruïlla de camins prou importants, d’ascendència romana el de Barcelona a Lleida i el que començava al mateix poble en direcció cap al Penedès Mapa 35-15391 Situació 31TCG892015 S’hi arriba fàcilment per…